Crònica d’un dia del biòleg ple de sons, internacionalitat, educació i innovació
La biologia catalana celebra la seva festa amb vuit guardons i mirada al futur de la professió
La Sala d’Actes del COAB, on està ubicada la seu del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, va acollir el passat divendres 24 d’abril la celebració del Dia del Biòleg 2026. Una cita que el CBC ha convertit en el referent anual de reconeixement a la professió des de 2017. Una trobada de biòlegs plena de sons, d’internacionalitat, d’educació i, sobretot, innovació.
L’acte va arrencar amb la benvinguda del degà del CBC, Lluís Tort, que va presidir aquesta tarda de reconeixements i va recordar-nos que el 25 d’abril a data no és casual. Aquell dia del 1953, Watson i Crick publicaven l’estructura de l’ADN, i els biòlegs catalans la vam escollir com a símbol de la vocació científica que anima la nostra comunitat biològica.
La conferència del Dia del Biòleg. Els sons de la natura
Abans del lliurament de premis, l’Eloïsa Matheu de Cortada, biòloga i premi Col·legiada d’Honor 2025, ens va oferir una conferència per ser escoltada, en paraules de degà Tort. Amb el títol “Els sons de la natura. Una aproximació des de la Biologia”, ens va explicar els orígens i l’evolució de la bioacústica, la disciplina en la qual està especialitzada, i la seva utilitat en la recerca i seguiment de la biodiversitat. Però el més impressionant va ser que va conduir, des de la sala on érem, a diferents paisatges sonors del món.
Lliurament de premis Dia del Biòleg
El lliurament dels Premis Dia del Biòleg 2026 va ser conduït per la vicepresidenta de la Junta de Govern, la Gisela Loran Benavent i va distribuir els guardons en cinc categories, amb un total de set premiats que exemplifiquen la pluralitat, la projecció internacional de la biologia catalana i la seva capacitat d’innovació per a millorar la vida.
Els màxims honors, els de Col·legiat d’Honor, van recaure en el Dr. Enric Sala i Gamito i el Dr. Carlos Manuel Buesa Arjol.
El Dr. Sala, biòleg marí gironí i Explorador Resident de National Geographic, ha encapçalat el projecte Pristine Seas, que ha aconseguit la protecció de gairebé set milions de quilòmetres quadrats d’oceà a escala mundial. És sense cap mena de dubte un dels biòlegs marins més influents del món. Tot i que no ens va poder acompanyar, ens va exposar que encara té grans reptes: Tenen 5 anys per arribar al 30×30, és l’acord que tenen amb els països per arribar a protegir com a mínim. 30% del mar i el 30% de la terra abans que acabi el 2030. El seu objectiu és afegir 30 reserves marines grans més en llocs importants que cal protegir urgentment arreu del món.
Dr.Carlos Buesa, per la seva banda, és el fundador i CEO d’Oryzon Genomics, empresa pionera en epigenètica amb programes clínics avançats per a malalties neurològiques i oncològiques. El CBC li atorga aquest reconeixement per demostrar que la biologia no és només una ciència, sinó que és un motor de canvi, d’innovació i d’esperança per als pacients. Les primeres paraules del Dr. Buesa van ser per compartir el premi amb la Dra. Tamara Maes, cofundadora del projecte empresarial, i ha incidit que tot el treball i l’esforç coral de l’equip. Buesa ens mostra a través de la seva experiència com la biorecerca ha fet un creixement exponencial d’ençà que van iniciar la seva carrera empresarial. Avui dia, a Barcelona, hi ha un hub de biotecnologia punter i amb un capital humà d’altíssima qualitat. Buesa ha afirmat que “la biologia és una professió d’altíssima qualitat”.
En la categoria de Recerca i Investigació, els premiats van ser el Dr. J. Oriol Sunyer Capdevila i la Dra. Anna Seriola Petit.
Oriol Sunyer és catedràtic a la Universitat de Pennsylvania i referent mundial en immunologia comparada. És l’exemple de com la curiositat científica, aplicada als éssers més inesperats, pot canviar el coneixement humà. I de com un biòleg format a Catalunya pot deixar una empremta global.
Descobrim en les seves paraules d’agraïments de Sunyer que des de ben petit tenia curiositat per la biologia i la recerca. I ens aclareix per què estudia el sistema immunitari principalment en peixos. Ens diu que els peixos són els animals vertebrats vius en el nostre planeta, que tenen el sistema immune més semblant al nostre, i per tant estudiar els peixos és estudiar la fundació del que és el nostre sistema immune.
Anna Seriola, investigadora a l’IBEC i CEO de Lumiris Spectral Solutions, treballa en tecnologies òptiques per millorar els resultats de la reproducció assistida. Se la distingeix perquè representa el millor de la nostra professió: una biòloga que investiga, innova i emprèn, amb un objectiu clar —millorar la vida de les persones.
Seriola, apassionada de la biologia des de l’ESO, explica que el seu pas per diferents centres en reproducció assistida, la va fer adonar que la innovació tecnològica, també havia d’arribar a la societat i posar una solució a un problema. Amb aquesta voluntat va iniciar el seu projecte, sempre en equip, per millorar la qualitat de vida de les dones i les famílies.
El premi de Trajectòria Professional va reconèixer dues figures molt diferents però igualment rellevants: Coral Regí Rodríguez i en Jordi Carreras Doll.
Coral Regí, biòloga, docent i exdirectora de l’Escola Virolai, és referent en pedagogia de les ciències. Amb la seva trajectòria, demostra que la biologia i el mètode científic van molt més enllà del laboratori i que el pensament crític, la curiositat i el rigor poden transformar les aules i la societat.
Regí ens manifesta que la situació política actual, la complexitat del món actual, en els termes d’immediatesa, de poca profunditat en els temes, fa que ens trobem en un entorn on les idees preconcebudes, sense cap fonament científic (…) Això fa que nosaltres, des de les aules, des del nostre espai de professors, de biòlegs, de científics, tenim molta feina a fer. Avui no només ens serveix que els nostres alumnes aprenguin biologia, que ho han d’aprendre, nosaltres tenim una tasca important d’educar als alumnes a què tinguin realment un esperit crític, profund i l’apliquin el mètode científic en la presa de decisions vitals i en totes les situacions de la seva vida.
Jordi Carreras Doll és un biòleg pioner de l’aqüicultura a Catalunya i consultor internacional en gestió de recursos pesquers. És l’exemple del biòleg de camp i de laboratori que ha sabut portar la seva ciència al món real. Però, a més, ha estat un pilar del nostre col·legi i la defensa de les competències professionals de la biologia.
Descobrim, en les seves paraules d’agraïments, que des de ben petit, en Carreras, volia criar peixos i per fer-ho havia d’estudiar biologia, i ho va aconseguir amb esforç i sol a dedicar-se a l’aqüicultura marina d’animals. Ens explica que ell signava com a biòleg, tècnic en aqüicultura marina, diu que el que feia era portar a la pràctica allò que els biòlegs de recerca estudiaven, amb totes les dificultats d’exportació dels resultats a la realitat.
Agraeix a la seva dona el suport tots aquests anys, i també al Col·legi de Biòlegs de Catalunya per acompanyar-lo i compartir. Però destaca les figures del professor Castelló, ens va ensenyar que hi havia vida empresarial fora de la universitat, i la Dra. Durfort.
El guardó de Bioemprenedoria va ser per l’Estephan Arredondo Córdova i a l’empresa BeCytes Biotechnologies
El guardó de Bioemprenedoria va ser per l’Estephan Arredondo Córdova i a l’empresa BeCytes Biotechnologies —ara integrada a la multinacional BioIVT—, spin-off de la Universitat de Barcelona especialitzada en models cel·lulars per a la recerca biomèdica. Aquest jove biòleg català, nascut a l’Equador, personifica el que pot ser un biòleg del segle XXI, un que genera coneixement i construeix les infraestructures perquè aquest coneixement arribi, de veritat, a les persones.
Arredondo es fa seves les paraules del Dr. Martí Manalic que “la donació d’òrgans i teixits ha d’arribar a la societat. Nosaltres, com a biòlegs, com a professionals de la salut tenim l’obligació de què la voluntat de la societat ens transformi en tecnologia i ciència per millorar la qualitat de vida de les persones”. I amb aquest esperit, juntament amb dos col·legues més, van iniciar BeCytes Biotechnologies amb qui comparteix el premi i tot l’equip que fa possible aquesta empresa, i també amb la seva família, que van emigrar per donar la millor educació.
Bioemprenedoria, segons Arredondo, és fer arribar solucions que realment tinguin impacte en la societat i això ha de ser una missió dels biòlegs. Ajudar a fer que la transferència de la ciència a la indústria pugui arribar per a generar noves missions i nou coneixements.
El premi de Comunicació Biològica va reconèixer Héctor Ruiz Martín
Finalment, el premi de Comunicació Biològica va reconèixer Héctor Ruiz Martín, biòleg i director de l’International Science Teaching Foundation, que ha convertit la neurociència de l’aprenentatge en una eina pràctica per a docents de tot el món. L’Héctor Ruiz ha dedicat la seva vida a construir ponts entre la neurociència i l’aula i entre la recerca i la vida quotidiana.
Tot i no poder venir, ens va deixar un missatge enregistrat. Ruiz reconeix que la tasca de divulgació s’inicia per la convicció, per la creença de què de com a investigadors, com a científics, com a biòlegs, li hem de traslladar a la societat el coneixement científic. Ell va començar aquest viatge fa 25 anys i agraeix a totes les persones que l’han ajudat en el camí principalment a la Dra. Mercè Durfort i el Dr. Ricard Guerrero, i als companys d’aquells inicis com la Begoña Vendrell, Ramon Martínez, Javier del Campo i l’Eudard Sevidor, entre molts altres.
L’acte, que es va poder seguir en directe per YouTube, va cloure amb un aperitiu i copa de cava, en una jornada que va reafirmar el paper central dels biòlegs en la ciència, l’empresa i la societat catalanes. I ara el podeu recuperar per aquí.
