El paper dels biòlegs en la custòdia de les zones humides: Més enllà de la preservació
Les zones humides són molt més que espais inundats: són els pulmons blaus de la terra, refugis de biodiversitat i aliats imprescindibles davant del canvi climàtic.
Amb motiu del Dia Mundial de les Zones Humides, avui 2 de febrer, ens aturem a reflexionar sobre la gestió d’aquests ecosistemes tant vitals com vulnerables. Com bé apunta Gisela Loran, vicepresidenta del Col·legi de Biòlegs de Catalunya i CEO d’Envers Environmental Services, la figura del biòleg és central i vertebradora en la supervivència d’aquests espais.
Però, què és el que fem els biòlegs exactament a les zones humides?
1. La visió holística de l’ecosistema. Entendre per protegir
Per conservar una zona humida, cal entendre com funciona. Els biòlegs estudien les bases físiques del sistema, les plantes, els animals i els microorganismes que hi viuen, però també les relacions invisibles que els connecten entre ells i amb el medi. Analitzen com circula l’aigua, com varia la qualitat ambiental o com influeixen els canvis estacionals.
Gràcies a aquest coneixement, es poden detectar problemes abans que siguin irreversibles: contaminació, alteracions del règim natural o pèrdua d’espècies. La ciència permet posar nom i dades a allò que sovint només intuïm, i esdevé una eina imprescindible per prendre bones decisions.
Els biòlegs entenem l’espai com un organisme viu.
- Recerca i cicles de vida: No només mirem l’aigua i el seu règim; analitzem els cicles de nutrients i com la dinàmica de poblacions d’espècies clau indica la salut de tot l’entorn.
- Diagnòstic de precisió: Un inventari no és només una llista d’ocells o plantes; és una eina de diagnòstic que ens permet preveure com respondrà l’ecosistema davant el canvi climàtic o la pressió humana.
- Proposem solucions: en base al coneixement i la previsió dels factors que tenen incidència sobre l’espai, amb l’objectiu de conservar els serveis ecosistèmics en un entorn que canvia i evoluciona.
2. Gestionar sobre el terreny les zones humides
A diferència de les visions purament teòriques, la biologia aplicada a les zones humides implica una gestió directa i continuada. El biòleg és qui defineix el “full de ruta” de l’espai natural:
- Planificació de la conservació: Dissenyem els plans de gestió que permeten anticipar problemes, reduir impactes humans i assegurar que l’espai mantingui les seves funcions ecològiques a llarg termini. Els plans determinen com s’ha de cuidar la zona humida: quins espais cal protegir perquè la fauna hi pugui viure tranquil·la, com regular els nivells i la qualitat de l’aigua, com controlar espècies invasores i contaminació o ordenar l’ús públic.
- Custòdia activa: Supervisem el manteniment diari, assegurant que qualsevol intervenció humana (com el turisme o la pastura controlada) sigui compatible amb la resiliència del medi. A través del seguiment continu i l’adaptació als efectes del canvi climàtic, aquests plans permeten prendre decisions informades perquè les zones humides es mantinguin vives, funcionals i útils per a la natura i per a les persones.
- Zones humides i canvi climàtic. En un context de canvi climàtic, les zones humides són aliades imprescindibles. Emmagatzemen carboni, regulen temperatures i actuen com a barreres naturals davant de fenòmens extrems. Però també són vulnerables a l’augment del nivell del mar, a la manca d’aigua o als canvis en les precipitacions.
Els biòlegs estudien com adaptar aquests ecosistemes a un futur incert, identifiquen les espècies més sensibles i les àrees que cal protegir amb més urgència. Anticipar-se als canvis és clau per garantir la supervivència de les zones humides.
Una bona gestió no només protegeix la biodiversitat, sinó que redueix el risc d’inundacions, millora la qualitat de l’aigua i fa el territori més segur i habitable.
3. Restauració Ambiental de les zones humides: Recuperar el que hem perdut.
La restauració de zones humides és, potser, el repte més complex. No es tracta només de “netejar” o “plantar”. Requereix un coneixement profund de la successió ecològica, és a dir, el procés natural amb què un ecosistema es recupera i evoluciona amb el temps.:
- Disseny d’ecosistemes: Recuperar la funcionalitat ecològica que s’ha perdut, assegurant que les interaccions entre espècies tornin a fluir. Els Biòlegs dissenyen i avaluen projectes que busquen recuperar la dinàmica natural de l’aigua i facilitar el retorn de la biodiversitat. Quan una zona humida es recupera, els beneficis són ràpids i visibles: tornen les aus, millora la qualitat de l’aigua i el territori esdevé més resilient davant de sequeres o inundacions. Restaurar no és només una aposta per la natura, sinó també per la seguretat i el benestar de les persones.
- Control d’espècies invasores: Una tasca on el coneixement biològic sobre etologia i reproducció és l’única arma efectiva per protegir la biodiversitat autòctona.
4. Educació i formació: El vincle amb la societat.
Una zona humida no es pot conservar si la societat li dona l’esquena. Per això, l’educació ambiental és una funció intrínseca del nostre col·lectiu:
- Divulgació científica: Traduïm la complexitat de l’aiguamoll en conceptes entenedors per al públic general, escoles i visitants, creant consciència sobre els serveis ecosistèmics (com la millora de la qualitat de l’aigua o la protecció contra inundacions).
- Formació d’especialistes: Som responsables de formar els futurs gestors, guies de natura i tècnics de l’administració, garantint que el coneixement científic es transmeti amb rigor.
5. Governança i incidència política
La tasca del biòleg també es desenvolupa als despatxos i fòrums internacionals. Com esmenta Loran, la participació en el Conveni de Ramsar o el Conveni de Biodiversitat de l’ONU és clau.
- Traduïm les dades científiques en estratègies de protecció legal.
- Assessorem en la creació de polítiques públiques que garanteixin que el desenvolupament econòmic no vagi en detriment del patrimoni natural.
Què ens fa diferents d’altres professions?
El tret diferencial del biòleg en la gestió del territori és la capacitat d’interpretar la complexitat biològica. On altres veuen un recurs hídric, un terreny inundable o un paisatge, nosaltres veiem una xarxa tròfica interconnectada, un reservori genètic insubstituïble i un servei ecosistèmic de valor incalculable.
Els biòlegs som els qui garantim que les intervencions humanes no trenquin l’equilibri invisible que manté aquestes zones com els embornals de carboni més eficients del planeta.
Som els professionals que aportem el coneixement i la base científica necessària perquè la gestió no sigui només funcional o estètica, sinó realment sostenible a llarg termini.
“La nostra mirada no es queda en la superfície de l’aigua; s’endinsa en els processos que fan que la vida sigui possible en aquests espais.” — Gisela Loran.
Fotografies de la capçalera de diferents zones humides de Catalunya de la Gisela Loran. Esq a dreta: Zones humides del Riu Ebre a Tivissa, zones humides del riu Ter Illa de Gambires i la platja del Prat de Llobregat al Delta del Llobregat.
