Radioactive és una pel·lícula dirigida per Marjane Satrapi, protagonitzada per Rosamund Pike (Marie Sklodowska-Curie), Sam Riley (Pierre Curie), Anya Taylor-Joy (Irène Curie), Cara Bossom, Simon Russell Beale, Aneurin Barnard i Edward Davis.

El guió del film és de Jack Thorne i està basat en la novel·la “Radioactive: Marie&Pierre Curie: A tale of Love and falloud” de Lauren Redniss.

La música és d’Evgueni Galperine i Sacha Galperine. La fotografia d’Anthony Dod Mantle i el muntatge de Stéphane Roche.

Llargmetratge sobre la vida de la Dra. Marie Sklodowska-Curie (1867-1934), interpretada per Rosamund Pike en la pel·lícula. El film descriu la tasca científica de Marie Curie, tant la que va dur a terme en solitari com la que va compartir amb el seu marit, el físic Pierre Curie (1859-1906). La cinta també narra com eren la seva vida privada així com el seu caràcter.

El 1891 Marie Sklodowska-Curie es traslladà de Polònia a París. Va estudiar a la Sorbona on es llicencià el 1893 en física i el 1894 en matemàtiques, a més de realitzar estudis de química.

El 1894 Marie Sklodowska va conèixer el físic Pierre Curie (Sam Riley en el film) amb qui es va casar el 1895 i va tenir dues filles, Irène (1897-1956) i Ève Denise (1904-2007).

Junts, Maire i Pierre Curie, van fer molts treballs científics. Van descobrir dos elements químics nous, el poloni (Po), dit així en record del país d’origen de Marie i el radi (Ra), el nom del qual es deu a la seva radioactivitat.

El matrimoni Curie va guanyar el Premi Nobel de Física el 1903 junt amb Henri Becquerel (1852-1908) pels seus estudis sobre la radioactivitat. De fet, inicialment el guardó només l’atorgaven a Pierre Curie i a Becquerel. Fou Pierre Curie qui va insistir en el fet que s’inclogués Marie en el premi, car els treballs pels quals rebia aquell guardó els havien fet tots dos.

Malauradament, el 1906 Pierre Curie, que ja no estava bé de salut, ja que pels seus treballs havia estat exposat a radiacions, va morir, a París, a causa d’un accident causat per un carruatge de cavalls que el va atropellar quan travessava un carrer.

Després de la mort de Pierre, Marie Curie va seguir la seva tasca d’investigadora i l’any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química pels estudis relatius a la descoberta dels elements químics radi i poloni i pels seus treballs relacionats amb aquests dos elements químics. Va ser la primera persona a rebre dos premis Nobel.

Durant la I Guerra Mundial, Marie Curie i la seva filla Irène van col·laborar en el tractament mèdic dels soldats ferits mitjançant la realització de radiografies utilitzant un vehicle adaptat que transportava una màquina per a realitzar-les.

El 1934 Marie Curie va morir a conseqüència d’una leucèmia que es creu va ser causada per les seves exposicions a la radioactivitat.

Poc després de la mort de Marie Curie, una de les filles, Irène, junt amb el seu marit Frédéric Joliot (1900-1958) que com ella, també era físic i químic, va guanyar el Premi Nobel de Química el 1935, pels seus treballs amb la radioactivitat artificial.

Irène Curie va morir el 1956 també a causa d’una leucèmia que es pensa que va ser causada per les seves exposicions als rajos X.

La filla petita dels Curie, Ève Denise no es va dedicar ni a la física ni a la química. Fou una bona concertista de piano, periodista, diplomàtica, activista pels drets humans i escriptora. El 1934 va publicar una biografia sobre la seva mare que va tenir un gran èxit.

El 1954 Ève Curie es va casar amb el diplomàtic i advocat Henry Richardson Labouisse (1904-1987). Labouisse va ser l’encarregat de recollir el Premi Nobel de la Pau atorgat a UNICEF el 1965.

La pel·lícula també ens mostra les discriminacions que Marie Curie va haver de patir al llarg de la seva vida per ser dona, pel seu origen polonès, pel seu agnosticisme i per una relació afectiva que va tenir després de la mort de Pierre Curie amb un científic que estava casat. No va ser fins a 1995 que les restes de Marie Curie, a instàncies del president francès François Mitterrand (1916-1996), es van traslladar al Panteó de París on Pierre Curie ja hi era enterrat.

El llargmetratge és un bon recurs pedagògic per a tractar temàtiques tals com:

• La tasca científica de Marie, Pierre i Irène Curie.
• La radioactivitat, els seus perills i possibles mals usos.
• La tasca científica d’Henri Becquerel.
• Els treballs de Frédéric Joliot.
• El coneixement del poloni (Po) i el radi (Ra).
• Els laboratoris d’investigació a la universitat de finals del segle XIX i principis del XX.
• La realització de les primeres radiografies en el camp de la medicina.
• La discriminació de la dona en les tasques d’investigació científica.
• Els premis Nobel.
• Els perills que en ocasions estan sotmesos els científics mentre duent a terme les seves investigacions.

Sobre Marie i Pierre Curie s’han fet diverses pel·lícules a més de la que acabem d’esmentar i comentar. En destacarem les següents:

• “Madame Curie” (1943), dirigida per Mervyn LeRoy basada en la biografia que va escriure Ève Denise Curie sobre la seva mare.
• “Les palmes de M. Schutz” (1997), de Claude Pinoteau.
• “Marie Curie” (2016), realitzada per Marie Noëlle.

Eduard J. Chifré i Petit