Nadie quiere la noche és una pel·lícula  dirigida per Isabel Coixet, protagonitzada per Juliette Binoche (Josephine Peary), Rinko Kikuchi (Allaka), Gabriel Byrne, Orto Ignatiussen, Matt Salinger, Ben Temple, Velizar Binev i Ciro Miró.

El guió del film és de Miguel Barros, la música de Lucas Vidal, la fotografia de Jean-Claude Larrieu i el muntatge d’Elena Ruiz.

El llargmetratge narra l’expedició al pol nord de Josephine Peary (1863-1955), interpretada per Juliette Binoche, per trobar-se amb el seu marit, l’explorador estatunidenc Robert Peary (1856-1920).

R. Peary, fa temps que està intentant ser el primer a arribar al pol nord. El 1908 Josephine, que fa molt temps que no veu el seu marit, decideix viatjar-hi per reunir-se amb ell. Allà coneixerà la inuit Allaka (Rinko Kikuchi) que li canviarà la vida i li farà perdre els prejudicis envers els esquimals.

Aquesta producció cinematogràfica, tot i que fa referència a personatges reals, és una ficció. No obstant això, ens dona informació per conèixer com era la vida dels exploradors que s’aventuraven a fer expedicions al pol nord, a principis del segle XX, únicament per ser els primers a arribar-hi. No els importava que per aconseguir-ho haguessin d’exposar llurs vides i les dels inuits que els havien de donar suport en les seves ambicions.

Per anar al pol nord els que s’hi arriscaven necessitaven el suport dels inuits. A la pel·lícula es posa de manifest el poc valor que, en general, aquests aventurers donaven a la vida dels esquimals. Els necessitaven per dur a terme els seus projectes, però la seva vida per molts d’ells valia ben poc. Quan es feien recomptes sobre les víctimes que havien mort en aquelles expedicions, moltes d’elles esbojarrades, gairebé ningú els tenia en compte.

El film també ens mostra la feina que feien els gossos en aquelles expedicions. Eren capaços d’arrossegar, per la neu o pel gel, pesats trineus carregats fins dalt, però quan les coses anaven mal dades eren sacrificats per alimentar els exploradors.

El títol del llargmetratge “Nadie quiere la noche”, fa referència a l’època de l’any en què en els pols no surt el sol. Quan això succeeix la vida en aquelles regions glaçades es fa gairebé impossible.

La cinta és un bon recurs didàctic per tractar temàtiques relacionades amb les curses que es van dur a terme a finals del segle XIX i principis del XX per arribar primer als pols, sigui el Nord o el Sud. També és molt adequada per a debatre sobretot el que envoltava aquelles gestes com ara els prejudicis de molts dels exploradors dels pols amb els inuits, la supervivència en un ambient tan hostil o el tracte que donaven als gossos.

Hi ha diverses pel·lícules relacionades amb expedicions que es van dur a terme en els pols, a principis del segle XX. Destacarem les següents:

• “Amundsen” (2019), film d’Espen Sandberg, narra la vida del noruec Roald Amundsen (1872-1928), el primer a trepitjar el pol sud. Posteriorment, també va participar en una expedició, a bord del dirigible “Norge”, que va sobrevolar el pol nord per primera vegada.
• “Scott of the Antarctic” (1948), llargmetratge dirigit per Charles Frend sobre la carrera entre el britànic Robert Falcon Sccot (1858-1912) i Roald Amundsen per arribar primer al pol sud.
• “Shackleton” (2002), pel·lícula realitzada per Charles Sturridge, que descriu l’odissea de l’expedició de l’angloirlandès Ernest Shackleton (1874-1922) que el 1914 van provar de ser els primers a travessar l’Antàrtida. Malgrat això, només en arribar a l’Antàrtida el vaixell en què viatjaven “l’Endurance” va quedar atrapat pel gel. Entre 1914 i 1916 van estar perduts per l’oceà Antàrtic.
• “Krasnaya palatka” (La tenda vermella, 1969), de Mikhail Kalatozov narra l’expedició, de 1928, d’Umberto Nobile (1885-1978) al pol nord, a bord del dirigible “Italia” L’aeronau es va estavellar i en l’operació de rescat Roald Amundsen va morir quan el seu avió es va estavellar mentre intentava localitzar Nobile.

Eduard J. Chifré i Petit