Vint-i-dos anys parlant de biologia sanitària: el CBC reclama que la realitat es converteixi, per fi, en reconeixement

Des del primer número del CBCAT, l’any 2003, fins al darrer, publicat el 2025, la revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya ha dedicat 74 articles —pràcticament dos per número de mitjana— a la dimensió sanitària de la professió. Diagnòstic genètic, immunologia, malalties infeccioses, reproducció assistida, oncologia, salut pública o, més recentment, radiofarmàcia: la llista demostra que la biologia sanitària no és una excepció dins la disciplina, sinó un dels seus eixos vertebradors des de fa més de dues dècades.

Aquesta continuïtat editorial té un reflex directe en la reivindicació professional. Ja al número 1 de la revista, Margarita Salvadó Costa i Glòria Soria Guerrero plantejaven la necessitat d’un títol d’especialista per al biòleg sanitari (“El títol d’Especialista pel biòleg sanitari”, CBCAT 1, 2003). El 2009, Margarita Salvadó hi tornava amb un article centrat explícitament en la formació especialitzada via BIR (“La formació sanitària especialitzada per a biòlegs i bioquímics i el biòleg intern resident o BIR”, CBCAT 15). I el 2021, en plena pandèmia, Lluís Tort Bardolet titulava sense embuts: “Els biòlegs, imprescindibles en el sistema sanitari necessiten JA el reconeixement legal” (CBCAT 36). El fil no s’ha trencat: el número més recent (CBCAT 44, 2025) inclou dos articles dedicats a una de les especialitats BIR menys conegudes, la Radiofarmàcia, un d’ells titulat directament “S’ha de reivindicar més presència dels biòlegs en Radiofarmàcia“.

Vint-i-dos anys de testimonis professionals —embriòlegs, genetistes, microbiòlegs, especialistes en salut pública— construeixen un argument que ja no es pot considerar anecdòtic: la pràctica clínica i sanitària dels biòlegs i biòlogues és real, diversa i consolidada, més enllà de qui ha pogut accedir a una plaça d’especialista.

22 anys perseguint el reconeixement de la biologia sanitària

I aquí rau el problema que el Col·legi continua posant sobre la taula sobre la biologia sanitària.

1

L’especialització via BIR (Biòleg Intern Resident) representa, un model d’excel·lència formativa i professional, imprescindible per assumir determinades competències, responsabilitats clíniques, diagnòstiques i de gestió dins del sistema sanitari. Però el nombre de places continua sent insuficient i fa més de dos anys que esperem a incorporació de les noves especialitats de Genètica de Laboratori i Embriologia Clínica.

La incorporació de noves especialitats —Genètica de Laboratori o Embriologia Clínica— i l’ampliació de places BIR no són, per tant, peticions noves: són la continuació natural d’un debat que la professió fa vint-i-dos anys que documenta, número rere número, amb noms i cognoms.

 

2

El reconeixement del professional de la biologia sanitària, el biòleg sanitari —una realitat àmpliament documentada als mateixos articles de la revista— continua pendent. No per equiparar als BIR, res més lluny de les intencions. Cal deixar clar que la normativa espanyola estableix que la condició de professional sanitari depèn de l’exercici efectiu de funcions sanitàries reals, no únicament de la titulació. Però sí per reconèixer una funció que actualment molts biòlegs i moltes biòlogues duen a terme en laboratoris i centres sanitaris dins d’equips multidisciplinaris, realitzant tasques relacionades amb biologia molecular i seqüenciació per obtenir el diagnòstic de malalties infeccioses, genètiques, metabòliques i tumorals, entre d’altres, i contribuir posteriorment en el seguiment, tractament i pronòstic d’aquestes malalties; col·laborant en assaigs clínics; desenvolupant les vacunes, fàrmacs, antimicrobians (antibiòtics i antivírics), millorant-ne procediments, portant a terme una excel·lent tasca de control de qualitat per a la seguretat del pacient i dels dispositius mèdics i, també de tots els procediments de laboratori i de la indústria biomèdica; la tasca dels equips de recerca on els biòlegs estan presents són només una part d’un treball tan important com poc reconegut, ja que la seva figura professional continua sense gaudir a Espanya d’un reconeixement legal específic.

Com afegeix el degà Lluís Tort: “També trobem biòlegs en Anatomia Patològica, Dietètica i Nutrició, Bromatologia o Malalties infeccioses. En sectors com la Salut Pública, trobem especialistes en sanitat ambiental i seguretat alimentària, que participen en el desenvolupament de controls i protocols per a menjadors de col·legis, hostaleria o restauració; protocols en les anàlisis d’aigües residuals per a la detecció del SARS-CoV-2 o altres patògens o protocols per a la desinfecció”.

La reivindicació de la Biologia Sanitària no és només retòrica: és activa i actual.

Aquest 2026, el CGCOB, amb aportacions del CBC, han presentat al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, un text que introdueix novetats rellevants per als biòlegs especialistes —els BIR—, com ara el seu reconeixement exprés com a professionals sanitaris de nivell superior i el còmput del període de residència a efectes d’antiguitat, però que deixa qüestions pendents importants, especialment pel que fa al reconeixement dels biòlegs i biòlogues que treballen en sanitat sense títol d’especialista.

En paral·lel, el Col·legi també ha reclamat un paper més transversal de la biologia en el futur ens de salut pública de Catalunya, plantejant la creació d’una Unitat Transversal de Canvi Climàtic i Salut i defensant que abordar aquest àmbit com una funció genèrica és insuficient per afrontar un dels principals determinants de salut del segle XXI.

La incorporació de noves especialitats —Genètica de Laboratori, Embriologia Clínica— i l’ampliació de places BIR no són, per tant, peticions noves: són la continuació natural d’un debat que la professió fa vint-i-dos anys que documenta, número rere número, amb noms i cognoms.

El que avui es demana és que aquest cos d’evidència acumulat es tradueixi, finalment, en marc normatiu de la biologia sanitària: més places, més especialitats reconegudes i el reconeixement explícit de la tasca de tots els biòlegs i biòlogues que treballen en salut i sostenen cada dia àrees clau del sistema sanitari.

 

Fonts:

Llistat d’articles CBCAT (2003–2025): https://cbiolegs.cat/articles-cbcat/

“CGCOB i CBC al·leguem l’Estatut marc del personal estatutari de salut”: https://cbiolegs.cat/2026/06/11/cgcob-cbc-allegacions-estatut-marc-del-personal-estatutari-de-salut/

“El CGCOB i el CBC davant la modificació de la Llei d’ordenació de professions sanitàries”: https://cbiolegs.cat/2026/05/14/cgcob-cbc-modificacio-llei-ordenacio-professions-sanitaries/

“El CBC demana reforçar el caràcter preventiu i transversal del futur ens de salut pública”: https://cbiolegs.cat/2026/02/17/cbc-allega-per-reforcar-agencia-salut-publica/