El CBC demana reforçar el caràcter preventiu i transversal del futur ens de salut pública
Les al·legacions al projecte de decret dels Estatuts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya volen garantir una administració més integrada, anticipatòria i preparada davant els reptes ambientals i sanitaris del segle XXI.
El Col·legi de Biòlegs de Catalunya ha presentat al·legacions i propostes de millora al projecte de decret pel qual s’aproven els Estatuts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Aquest projecte estableix el marc organitzatiu i funcional del futur organisme encarregat de protegir i promoure la salut pública a Catalunya. El text defineix les competències en vigilància epidemiològica, salut ambiental, seguretat alimentària i prevenció de riscos, amb la voluntat d’adaptar l’administració sanitària als nous desafiaments socials i ambientals.
En el període d’al·legacions, el Col·legi de Biòlegs de Catalunya ha presentat un document de propostes de millora amb l’objectiu de reforçar el caràcter preventiu, integrat i estratègic de la nova agència. Segons l’entitat, algunes mancances del projecte poden limitar la capacitat de resposta davant riscos emergents, especialment els vinculats al canvi climàtic, la contaminació ambiental i l’exposició a agents químics.
Canvi climàtic i salut: una resposta estructurada i continuada
Una de les principals al·legacions planteja la creació d’una Unitat Transversal de Canvi Climàtic i Salut. El Col·legi considera que abordar aquest àmbit com una funció genèrica és insuficient per afrontar un dels principals determinants de salut del segle XXI. La proposta busca garantir una acció coordinada i estable que permeti anticipar riscos, reforçar la vigilància de vectors com mosquits i paparres i desenvolupar protocols sanitaris davant fenòmens com les illes de calor, integrant criteris de salut pública en les polítiques urbanes.
Seguretat química i biocides: recuperar pes estratègic
El document també defensa la recuperació del rang de Servei per a la Seguretat Química i Biocides. Aquesta mesura respon a la necessitat de dotar de major capacitat tècnica i decisòria un àmbit clau per a la protecció de la salut davant l’exposició a substàncies perilloses. El control dels disruptors endocrins i la gestió del Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides requereixen, segons el Col·legi, una estructura robusta que garanteixi rigor científic, agilitat administrativa i seguretat jurídica.
L’Avaluació d’Impacte en Salut com a eina preventiva clau
Una altra proposta central és la integració de l’Avaluació d’Impacte en Salut (AIS) com a requisit preceptiu dins l’estructura de l’agència. L’objectiu és reforçar la prevenció primària, intervenint abans que els projectes urbanístics, industrials o d’infraestructures generin impactes negatius sobre la salut. Aquesta visió permetria incorporar la salut com a eix transversal de les polítiques públiques i avançar cap a un model més sostenible i eficient del sistema sanitari.
Vigilància ambiental basada en dades integrades
El Col·legi de Biòlegs també aposta per un reforç de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica Ambiental mitjançant una millor integració entre serveis de salut pública i laboratoris. La creació d’una oficina de dades ambientals facilitaria l’anàlisi conjunta d’indicadors de qualitat de l’aire, l’aigua o el sòl amb dades sanitàries, permetent detectar de manera precoç i predictiva brots o crisis ambientals.
Un equilibri estructural per afrontar els riscos futurs
Finalment, les al·legacions subratllen la necessitat d’un equilibri organitzatiu que eviti una visió parcial de la salut ambiental. El Col·legi adverteix que una estructura excessivament centrada en un únic àmbit pot diluir la perspectiva global de “salut en totes les polítiques”. Per això, les propostes presentades tenen com a finalitat construir una administració pública més preparada, amb capacitat d’anticipació i una mirada integral sobre els riscos ambientals i sanitaris presents i futurs.




