La millora genètica de les espècies cultivades i ramaderes, tant per mètodes clàssics com per biotecnologia moderna, és terreny dels biòlegs. Dins d’empreses i centres de recerca, treballen en la genòmica, la proteòmica i l’obtenció de varietats i races més productives, resistents o adaptades al canvi climàtic.

L’àmbit emergent de la proteïna alternativa —que inclou empreses com Heura, Novameat, Zyrcular Foods o Libre Foods— és un dels espais on la biologia molecular i la biotecnologia estan transformant de manera radical el que mengem, i on la demanda de biòlegs altament especialitzats creix de manera sostinguda. El cultiu de microalgues, la fermentació de precisió i l’edició genòmica aplicada als aliments són camps en plena expansió on la biologia és la ciència de base.

Els professionals de la biologia treballen en millora genètica, biotecnologia i sanitat animal. La crisi de la pesta porcina africana —activa a Catalunya des de novembre de 2025— il·lustra fins a quin punt les emergències sanitàries depenen de la biologia: seqüenciació del virus, epidemiologia, protocols de bioseguretat i recerca de vacunes. Centres com l’IRTA-CReSA i empreses com Hipra lideren la resposta científica.

Sanitat animal i virologia: el cas de la pesta porcina africana

Però la recerca biològica aplicada al sector agroalimentari no es limita a les plantes ni a la innovació alimentària. La sanitat animal és un front obert i crític, com ha posat de manifest la crisi de la pesta porcina africana (PPA) que afecta Catalunya des de finals de novembre de 2025. La detecció del virus en senglars als voltants de Cerdanyola del Vallès —una soca identificada com a nova variant— ha generat restriccions en 91 municipis, ha impulsat un dispositiu d’emergència sense precedents i ha posat en alerta tot el sector porcí, el de pes més alt dins la indústria càrnia catalana.

En el centre d’aquesta crisi hi ha, una vegada més, la biologia.

L’IRTA-CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal de Bellaterra), centre de referència europeu en malalties porcines i laboratori de referència per a la pesta porcina clàssica, duu a terme experiments amb prototips de vacuna contra la PPA en el marc de projectes de recerca europeus. Al mateix temps, la farmacèutica catalana Hipra, amb seu a Amer, porta des del 2019 investigant el virus i lidera des del 2024 el consorci europeu VAX4ASF, format per investigadors de disset països europeus i dels Estats Units i Kenia, per desenvolupar una vacuna basada en soques vives atenuades.

Com explica el biòleg Màrius Simon: “La pesta porcina africana és un exemple de crisi on els biòlegs per força tenen un rol en gestionar i trobar solucions, des de la prevenció, tot buscant un encaix a través de la cerca de la sostenibilitat i la integració equilibrada dels sistemes productius amb l’ecosistema. Com en altres grans reptes que ens trobem, la clau serà el treball de cooperació entre diferents disciplines científiques i tècniques, però on els biòlegs han de ser una peça cabdal. La realitat és que ja molts biòlegs treballen en el camp de la virologia i la biotecnologia per trobar solucions a les patologies més freqüents en ramaderia.”

La PPA il·lustra perfectament un dels arguments centrals d’aquest article: les crisis sanitàries en el sector agroalimentari —que venen amb una freqüència creixent deguda al canvi climàtic, la globalització i la intensificació productiva— no es poden gestionar ni resoldre sense biòlegs. La seqüenciació genòmica del virus, l’avaluació epidemiològica del brot, el disseny de protocols de bioseguretat, la recerca de vacunes: tot passa per la biologia.

Catalunya compta amb una xarxa de centres de recerca agroalimentària i de sanitat animal d’excel·lència internacional — IRTA-CReSA— on treballen molts biòlegs i biòlogues que fan possible que el nostre país estigui a la frontera del coneixement en aquest camp.

Si necessites més informació, pots ampliar-la a:

• • Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, IRTA