Agendes compartides, noves estratègies per fer avançar el coneixement

Després de dècades de Programes Marc europeus orientats sobretot al finançament de la recerca d’excel·lència i la innovació tecnològica, la Unió Europea ha evolucionat cap a models que incorporaven progressivament la dimensió territorial, la participació dels actors socials i l’orientació als grans reptes col·lectius: des del suport a projectes de recerca, fins als ecosistemes d’innovació territorials (RIS3) i, més recentment, als processos de transformació sistèmica i acció col·lectiva, com les Agendes Compartides.

La seqüència històrica, resumida, és:

• 1984-2006: Programes Marc (FP1-FP6): impuls de la recerca col·laborativa i la competitivitat científica.
• 2007-2013: FP7: consolidació de l’Espai Europeu de Recerca.
• 2014-2020: Horizon 2020 i desplegament de les estratègies RIS3 regionals.
• 2021-2027: Horizon Europe, amb més pes de les missions, els reptes socials i les transformacions sistèmiques.

Paral·lelament, la política científica europea va reforçar la relació entre ciència i societat amb programes com Science and Society (FP6), Science in Society (FP7) i Science with and for Society (SwafS, Horizon 2020), que van promoure una recerca més oberta, responsable i participativa.

Les estratègies RIS3 van introduir un canvi estructural en la política d’innovació

En aquest context, les estratègies RIS3 (Research and Innovation Strategies for Smart Specialisation) van introduir un canvi estructural en la política d’innovació: la necessitat que cada territori identifiqui els seus àmbits de major potencial i articuli ecosistemes de col·laboració entre administració, recerca, empresa i societat.

A Catalunya, aquesta orientació es concreta en la RIS3CAT (2014), que esdevé el marc de la política de recerca i innovació del país, alineada amb l’estratègia europea d’especialització intel·ligent. La RIS3CAT es desplega mitjançant comunitats d’innovació en àmbits prioritaris, com la salut, la biotecnologia o la bioeconomia, amb la participació d’universitats, centres de recerca, empreses i altres agents del sistema català de coneixement.

Amb la RIS3CAT 2030, la política de recerca catalana evoluciona cap a les Agendes Compartides, instruments de governança col·laborativa impulsats per la Generalitat per abordar reptes complexos i promoure transformacions territorials. Mentre que la RIS3CAT 2014-2020 va estructurar principalment projectes d’R+D col·laborativa, les Agendes Compartides posen l’accent en la coordinació sostinguda d’actors i en la construcció de visions de futur compartides orientades a canvis sistèmics alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Exemples il·lustratius en són:

Estratègies RIS3 a Catalunya vinculats a la biologia i la salut

Projectes RIS3CAT vinculats a la biologia i la salut:

• TEC-SALUT: tecnologies de la salut i medicina personalitzada.
• VEIS: anàlisi de dades òmiques i medicina de precisió.
• Comunitat de Biotecnologia i Teràpies Digitals en Salut.
• BBCAT: bioeconomia i processos industrials basats en biomassa.

Exemples d’Agendes Compartides relacionades amb la biologia i la sostenibilitat:

• Bioeconomia de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran: transició cap a una economia basada en recursos biològics renovables i models circulars.
• Agenda d’un sistema alimentari sostenible, just, equitatiu i saludable: connexió entre producció agrària, salut, biodiversitat i territori.
• Biolab Ponent: impuls de la innovació agroalimentària, la bioeconomia i l’aprofitament sostenible dels recursos biològics.

En aquest canvi de paradigma han emergit també enfocaments metodològics d’acció col·lectiva territorial, basats en la coordinació estable entre institucions, centres de recerca, empreses i actors socials, amb una atenció especial a la governança a llarg termini i a la integració de coneixement per afrontar reptes com la salut, l’alimentació, l’energia o la resiliència territorial.

Explorant noves estratègies per avançar en els processos de descarbonització urbana i la salut

En aquest context, dilluns 8 de juny, es va celebrar una jornada orientada a explorar com la incorporació de la salut en les estratègies de comunicació pot actuar com a palanca per a l’acció col·lectiva en processos de descarbonització urbana. La sessió, conduïda per l’organització Shared Agendas, es va estructurar al voltant de diverses agendes vinculades a la salut i la transició urbana, amb aportacions de diferents disciplines.

En una primera taula de testimonis, experts de diferents disciplines van aportar evidències i reflexions sobre costos, oportunitats i maneres de comunicar els canvis necessaris.

En l’àmbit dels entorns escolars segurs i saludables Elena Codina, pediatra de la Unitat Salut Mediambiental de l’Hospital Sant Joan de Déu, va destacar la vulnerabilitat de la infància i la necessitat d’actuar preventivament: la planificació urbana té un impacte directe sobre la salut futura, com queda reflectit en el decàleg que va impulsar fa uns mesos la Societat Catalana de Pediatria.

Pel que fa a envelliment, habitatge i cures, Helen Cole, investigadora sènior en salut urbana de l’ICTA-UAB, va posar l’accent en la relació entre salut i desigualtats, i en com la manca de recursos pot limitar les possibilitats d’assolir entorns saludables. També va remarcar la dificultat de comunicar realitats complexes i matisades. David Dalmau, director de la Càtedra Salut i Canvi Climàtic UB–Mútua de Terrassa, va assenyalar que entenem cada vegada millor el problema, però encara no ens hi estem adaptant prou. Va destacar la necessitat d’implicar professionals sanitaris, estudiants, institucions i ciutadania, incorporant la visió One Health i fent visible l’impacte ambiental de les decisions quotidianes relacionades amb la salut.

En mobilitat sostenible, Carme Miralles-Guasch, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB, i codirectora del grup GEMOTT, va subratllar el paper del llenguatge en la transformació cultural. Anomenar “transport actiu” allò que abans es definia com a mobilitat no motoritzada incorpora immediatament la dimensió de salut. També va defensar superar una visió de la ciutat com un conjunt d’infraestructures físiques i incorporar elements com la qualitat de l’aire, el verd urbà o l’espai públic com a determinants de salut. En comunicació, va proposar passar del concepte més abstracte de “sostenibilitat” al de “salut”, més directe i comprensible per a la ciutadania.

En l’àmbit de ciutats resilients i regeneratives, Jordi Mazón, doctor en física i ara tinent d’Alcaldessa de l’Ajuntament de Viladecans —premi Ciutat Verda Europea 2025—, va exposar els efectes del calor urbà sobre el rendiment cognitiu, econòmic i social. Va defensar la necessitat d’un relat coherent basat en evidència científica: si comuniquem bé els arguments, la ciència ajuda a orientar el debat públic. Viladecans treballa la descarbonització a través de les anomenades 5 E: electrificació amb renovables, eficiència, energia verda, economia circular i enverdir la ciutat, incloent processos de despavimentació per millorar el confort tèrmic.

Finalment, en l’àmbit dels sistemes alimentaris sostenibles i accés a dietes saludables, Dirk Madriles, enginyer agrònom, agricultor i membre de la Fundació Eixarcolant i Projecte Som Singulars, va destacar que vetllar pels ecosistemes és també vetllar per la salut planetària. Va assenyalar la necessitat de reforçar el vincle entre petits productors i consum local, així com de renovar el relat del sector primari davant la manca de relleu generacional. La crisi no és només productiva, sinó també narrativa: cal recuperar el valor social i ambiental de l’agricultura.

El treball posterior es va organitzar a partir de teories del canvi i dinàmiques identificades en el marc de les Agendes Compartides a Catalunya, amb grups centrats en sobirania alimentària, envelliment, cures i habitatge, entorns escolars, bioconstrucció, mobilitat i ecosistemes urbans regeneratius. L’objectiu era explorar com situar la salut al centre de la comunicació i de les decisions públiques pot actuar com una palanca per transformar dinàmiques socials, ambientals i econòmiques i avançar cap a ciutats més saludables i descarbonitzades.

 

Cristina Junyent. Vocal de la junta de Govern del CBC. Doctora en biologia i divulgadora científica.