Camille Parmesan, pionera en ecologia del canvi climàtic, rep el Premi Fronteres del Coneixement
La XVII Edició del Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Canvi Climàtic i Ciències del Medi Ambient ha estat atorgat, a finals d’abril, a la biòloga estatunidenca Camille Parmesan per les seves contribucions pioneres en demostrar que les espècies salvatges modifiquen la seva distribució geogràfica en resposta al canvi climàtic.
A mitjans dels anys 90, Camille Parmesan va observar als Estats Units que diverses espècies de papallones es desplaçaven cap al nord i cap a zones més elevades per l’augment de les temperatures. Per verificar aquest efecte en altres papallones a Europa, les dècades següents va recopilar dades des d’Espanya fins a Finlàndia, constatant el mateix desplaçament cap al nord en dos terços de les espècies estudiades. Recentment, en reprendre l’estudi de la papallona donzella d’Edith, està detectant indicis de canvis evolutius en temps real com a resposta al canvi climàtic, adaptació ràpida que la fa vulnerable a noves pressions en nous ecosistemes.
El 2003 va publicar a Nature, amb l’economista Gary Yohe, l’article A globally coherent fingerprint of climate change impacts across natural systems, basat en big data, que identifica tendències coherents en el desplaçament d’espècies a nivell global com a resposta a l’augment de les temperatures; l’article es va convertir en el més citat en l’àmbit del canvi climàtic. Per la seva participació des de les primeres etapes en el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC) va poder ampliar els seus estudis a una escala molt més àmplia, abastant milers d’espècies de plantes i animals, tant terrestres com marins. Alguns resultats sobre espècies marines d’arreu del món van ser publicats el 2013 a Nature Climate Change.
Parmesan ha establert les bases de l’ecologia del canvi climàtic, un camp de recerca essencial per afrontar la crisi ambiental.
Camille Parmesan. Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement
En demostrar que l’impacte de l’escalfament global afecta la biodiversitat, Parmesan ha establert les bases de l’ecologia del canvi climàtic, un camp de recerca essencial per afrontar la crisi ambiental. Conscient de la importància de les troballes, ha difós abastament en fòrums de biologia de la conservació el seu missatge que el canvi climàtic supera qualsevol efecte local, com les espècies invasores o la destrucció d’hàbitats. I que ignorar-lo, adverteix, comportaria l’extinció de totes les espècies en els espais creats justament per protegir-les. Per això, la seva recerca ha estat clau per al disseny de polítiques de conservació eficaces, que han estat adoptades per governs i agències de tot el món.
Parmesan defensa, per exemple, que les estratègies de conservació no s’han de centrar en una espècie concreta, sinó en preservar la biodiversitat en el seu conjunt; per la qual cosa suggereix d’incloure estratègies que consideren els desplaçaments d’espècies causats pel canvi climàtic, com la creació de corredors per connectar hàbitats, migracions assistides i àrees protegides per garantir la supervivència de les espècies afectades. Tot i això, en alguns casos determinats, com el de l’ós polar, del qual l’extinció és pràcticament inevitable, defensa la formació d’híbrids amb espècies properes, com l’ós grizzly, abans que intentar preservar-ne la puresa i perdre’l.
El treball de Parmesan “té també implicacions rellevants per a la salut pública global”
El seu treball té també implicacions rellevants per a la salut pública global, degut a l’expansió de malalties tropicals com la malària i el dengue, així com per a sectors com l’agricultura i la pesca, que han de reformular-se davant els desplaçaments de les espècies terrestres i marines causats per l’escalfament global. Les malalties també es desplacen cap als pols, com ho demostren els casos d’àntrax detectats entre els rens que alimenten les poblacions inuit, causats per bacteris alliberats del permafrost. I redueix la qualitat nutricional de les plantes degut a l’increment de CO₂ a l’atmosfera.
Nascuda a Houston, Parmesan va iniciar la seva trajectòria acadèmica a la Universitat de Texas (Estats Units) i, posteriorment, a la Universitat de Plymouth (Regne Unit). El 2017 es va establir a França, al Departament d’Ecologia Experimental i Teòrica del CNRS, gràcies a l’ajut Make Our Planet Great Again, promogut pel govern francès.
Fotografies del web de la Fundació BBVA.
.
