La sèrie Delta consta de de sis capítols i va ser emesa per TV3. Dirigida per David Gonzàlez i protagonitzada per Meritxell Calvo (periodista Júlia Serra), Raquel Ferri (Meritxell Reverter), Pep Tosar, Imma Sancho, Cristina Fernández, Gloria March, Lluís Marquès, Carol Rovira i Sergi Gibert.

El guió és de David Gonzàlez i Laia Foguet, la música de Raquel Sánchez i la fotografia d’Alberto Borque. El muntatge ha anat a càrrec de Roberto Bra.

La periodista Júlia Serra (Meritxell Calvo) investiga la desaparició de Bianca, una ecologista de l’ONG “Nature Watch” que ha redactat un informe mediambiental, encarregat per la Unió Europea, sobre el futur del Delta de l’Ebre. Tant l’ecologista com el document ambiental que ha elaborat sobre el Delta han desaparegut.

Serra, amb l’ajut de Meritxell Reverter (Raquel Ferri), patrona d’un vaixell turístic del riu Ebre i que antigament s’havia dedicat a la pesca duu a terme una exhaustiva investigació per tot el Delta de l’Ebre a fi i efecte d’esbrinar que li ha passat a Bianca i per conèixer el contingut del seu informe.

Júlia Serra sospita que el contingut de l’informe de l’ecologista podria tenir algun element que pogués anar en contra dels interessos d’algun dels sectors econòmics que tenen la seva activitat en el Delta de l’Ebre. Per aquest motiu la periodista s’entrevista amb representants dels arrossaires del Delta, de les comunitats de regants i dels musclaires de les badies deltaiques. També es reuneix amb pescadors de l’angula, empresaris de les salines i amb el propietari dels terrenys de l’illa de Buda.

Cadascun dels sectors productius esmentats exposen a Serra els seus punts de vista sobre els problemes del Delta i les possibles solucions, així com les seves reticències a allò que pogués contemplar l’informe mediambiental elaborat per l’ecologista que pogués anar en contra dels seus interessos.

La sèrie proporciona molts recursos didàctics per a treballar les diferents problemàtiques que afecten el Delta de l’Ebre i la seva incidència en els sectors econòmics que desenvolupen la seva activitat en aquell indret. Tot seguit n’esmentarem alguns:

• La possible desaparició del Delta a causa del canvi climàtic.
• Com afecta l’augment de la temperatura a la supervivència dels musclos de les badies deltaiques.
• Els problemes que ocasiona el tancament, per acumulació de sorra, de la bocana de la badia del Fangar, a la producció del musclo en aquella badia, ja que la circulació de l’aigua en aquell indret es veu afectada per aquest fet.
• Els embassaments que es van construir en el riu Ebre durant el franquisme i que han provocat la disminució de l’arribada de sediments al Delta amb la consegüent regressió d’aquell indret.
• La possible desaparició de l’illa de Buda per l’augment del nivell del mar.
• El freqüent trencament de la barra del Trabucador a causa de les tempestes i les dificultats que aquest fet ocasiona al transport de la sal que es produeix a les salines.
• La incidència del turisme.
• Les dificultats per posar d’acord les diferents administracions que tenen competències en aquell indret (administració de l’Estat, Generalitat, ajuntaments de la zona).

Aquesta producció televisiva també ens permet conèixer diversos indrets del Delta de l’Ebre com és el cas del port de Deltebre, les badies del Delta, l’illa de Buda els magatzems de treball del musclo anomenats “La Petita Venècia”, les salines deltaiques o la barra del Trabucador.

Per altra banda, al llarg dels capítols d’aquest serial televisiu podrem conèixer els vaixells turístics que tenen la seva activitat en el riu Ebre o les embarcacions que s’utilitzen en les muscleres del Delta per dur a terme la seva activitat productiva relacionada amb el musclo i l’ostra rissada.

Finalment, direm que Delta ens ofereix unes imatges espectaculars de les aus que es troben al Delta de l’Ebre, dels camps d’arròs i de les muscleres que hi ha en les badies del Delta.

Cal aprofitar ara que encara podem per veure aquests indrets. Podria ser que d’aquí a uns anys el canvi climàtic malmeti la bellesa d’aquesta zona de la costa catalana.

 

Eduard J. Chifré i Petit