El biòleg en la salut pública

La salut pública

La salut pública està definida com el conjunt organitzat d’actuacions dels poders públics i de la societat, mitjançant la mobilització de recursos humans i materials per a protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància epidemiològica. Això comporta una transversalitat i integració dels diversos serveis de la salut, com són la protecció i vigilància de la salut, la prevenció de malalties, la promoció de la salut, la salut laboral, i la salut ambiental.

És a dir, la salut pública compren les actuacions enfocades a la protecció de la salut del ciutadà, de forma preventiva, tant individual com col·lectiva. Es tracta de la vigilància i millora d’aquells aspectes que es troben fora de l’individu, fora de l’ésser humà, i per tant estan en l’ambient i en l’entorn, i que es relacionen amb tots els factors, tant de salut ambiental, com de benestar social i cultural, que configuren la qualitat de vida dels individus i de la població. En definitiva, tot allò que defensa la prevenció dels problemes de salut.

Bona part de tots aquests factors són ambientals: sanejament i salubritat dels espais públics i dels habitatges, potabilitat de l’aigua, condicions sanitàries d’aigües lúdiques, prevenció de la legionel·losi, vigilància de la contaminació de les aigües, vigilància dels efluents industrials, i humans, depuració de les aigües, control de l’abocament de residus sòlids i hospitalaris, com també residus radioactius, vigilància de la contaminació dels sòls, millora de la qualitat de l’aire que es respira -control de la contaminació atmosfèrica -, millora de la qualitat sonora del medi -vigilància del soroll ambiental-, vigilància de les radiacions ionitzants i electromagnètiques. També l’educació, formació i sensibilització ambiental, el control de les plagues emergents o espècies invasores molt relacionades amb el canvi climàtic, i tot allò que comporta de protecció de la salut pública. Així mateix hi ha d’altres factors com els hàbits saludables, la higiene, la vigilància de la salut alimentària, etc.

La cura, la protecció, de la salut, els bons nivells de vigilància, i de la millora de la qualitat ambiental, afavoreixen uns resultats epidemiològics positius en l’avaluació continua. Molt important en els estudis epidemiològics l’aplicació de l’estadística i la bioestadística, en la qual els biòlegs tradicionalment, tenim una bona formació d’inici.

En general, les estructures formals de la salut pública en les Administracions, es fonamenten en la creació de departaments o gerències, amb certa autonomia. En aquests organigrames trobem: departaments de salut laboral, xarxes de vigilància epidemiològica (actualment presents en els mitjans de comunicació per malalties víriques transmeses per mosquits, com són les arbovirosis: febre del Nil, dengue, chikungunya, Zika; totes transmeses per mosquits Aedes), i a on els biòlegs tenim total protagonisme en la investigació entomològica. També la importància del biòleg en la vigilància i actuacions quan hi ha brot de legionel·losi tant en la investigació, presa de mostres, i analítica, que es desenvolupen per esbrinar els possibles focus d’aquesta malaltia que té el seu origen en els aerosols en medi urbà, i d’altres vegades de caràcter nosocomial quan és en l’interior d’edificis (per exemple hospitals). Igualment és important la funcionalitat i desenvolupament de laboratoris especialitzats, a on els biòlegs tenim protagonisme com:

• Laboratoris ambientals
• Laboratoris d’aliments per humans
• Laboratoris d’aliments per animals
• Laboratoris d’analítica epidemiològica
• Laboratoris de salut pública
  

  Tècnics de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (2018) fent tasques de tractaments contra mosquit tigre. Foto: ASPB

També és important, baixant en els organigrames, d’altres estructures organitzatives més tècniques, que en general es diferencien en departaments de:

• Educació sanitària
• Educació ambiental
• Gestió del risc (vigilància i prevenció de la contaminació del medi)
• Aigües de consum públic
• Aigües lúdiques (piscines)
• Salubritat d’equipaments i llocs hàbitats
• Activitats de tatuatge, micropigmentació, i pírcing
• Salut alimentària
• Policia sanitària mortuòria
• Animals de companyia
• Animals salvatges urbans
• Prevenció de zoonosi
• Control de plagues urbanes

Paper dels biòlegs en la salut pública

Els biòlegs tenen una formació en la qual està molt arrelat el contingut conceptual de tot el relacionat amb l’ecologia (des de tots els vessants) i els ecosistemes, que comprenen tot el relacionat amb l’ésser humà, i les seves relacions amb l’entorn, tant el pròxim, el natural, i en definitiva l’entorn global, i les seves interrelacions. És a dir, té coneixement dels ecosistemes físics, animals, vegetals (flora i fauna), humans, etc., les seves interrelacions, i que factors poden ser desestabilitzants, i per tant com -directament o indirectament repercuteixen en la salut humana i en la salut ambiental, per a la qual cosa són importants els coneixements de zoologia, botànica, i el contingut curricular de les ciències biològiques en definitiva, i específicament en l’ecologia científica, i en l’ecologia humana.

 

Les tasques del biòleg en la salut pública

El professional biòleg parteix d’unes condicions molt positives. Molt competent, quant a la seva capacitat de treball en equips multidisciplinaris donada la seva formació diversa dins del camp de les ciències experimentals i sanitàries. Per tant, està molt preparat per a les tasques: d’elaboració d’informes, de presa de mostres, treballs de camp, analista de laboratori, com l’aplicació de tècniques i protocols científics. Per exemple és expert en la sembra microbiologia en el laboratori, en la presa de mostres biològiques de tota mena (animals, vegetals, plaques de contacte per fongs i bacteris, etc.). En el control de la legionel·losi, tant en la presa de mostres, com en l’analítica, en instal·lacions d’alt i baix risc (torres de refrigeració, acumuladors d’aigua calenta sanitària, fonts ornamentals, neteja viària, etc.). Això segons la normativa vigent (Decret 352/2004 de 27 de juliol, i R.D. 865/2003 de 4 de juliol pel qual s’estableixen els criteris higiènics-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi).

El professional biòleg és competent en la protecció de la salut ambiental vers al soroll, amb càlculs de percentatges de població afectada a diferents llindars de soroll, segons s’estableix en el marc normatiu de mapes estratègics de soroll. És un altre aspecte de control del medi físic, en el qual el biòleg pot participar, igual que en la determinació d’espais de zones tranquil·les de soroll: habitualment zones verdes naturals, parcs urbans, etc., en les quals la densitat vegetal afavoreix limitar el soroll ambiental. També té protagonisme el biòleg en els equips professionals i tècnics en programes i línies dins de l’urbanisme amable amb el ciutadà: carrers de vianants o de prioritat invertida, amb elements verds, promoció de les cobertes mosaic (verdes), vegetals; en programes d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, i en definitiva en la millora de la salut ambiental.

 

Aspectes de la salut pública i ambiental, amb participacio dels biòlegs:

• Vigilància de l‘impacte dels efluents (presa de mostres i mesures de cabals) en el medi hídric (rius, llacs, mar, etc.). Cal indicar que en aquest camp va tenir una importància històrica el control i l’erradicació dels abocaments d’aigües residuals industrials d’efluents amb metalls pesants bioacumulatius i tòxics, de cianurs, etc., per tant, molt contaminants del medi ambient i perillosos per a la salut pública.
• Vigilància, control i caracterització de residus tòxics i perillosos, gestió de residus hospitalaris, olis usats, etc., quant a la seva potencialitat contaminant en el medi (aigües i sòls). Casos històrics han estat les infiltracions d’hidrocarburs en el subsol que han arribat a les capes freàtiques, contaminant aqüífers, o els vessaments accidentals tant en el medi terrestre com el medi aquàtic. També és important la gestió dels neumàtics fora d’ús, per la seva potencialitat contaminat (a més el cautxú dels neumàtics abandonats és l’hàbitat ideal del mosquit tigre (Aedes albopictus).
• Control de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera (activitats industrials i de combustió), control de les emissions de dioxines (sobretot incineradores), gasos de combustió, òxids de nitrogen, partícules, derivats del carboni, vapors de composts orgànics, volàtils, i dissolvents. També en aquest àmbit recordem les greus conseqüències per a la salut de les fuites a l’atmosfera de Seveso o Bhopal, entre d’altres.
• Plans de millores de la qualitat de l’aire urbà (principal focus d’emissions el trànsit).
• Pla de millora de la qualitat sonora del medi (mapes estratègics, amb percentatges de població afectada a diferents nivells de soroll), mapes de zonificació acústica (fixen límits de soroll en façana), Plans d’Acció de millora de la qualitat sonora. Tot això segons normativa (fonamental: per a la protecció de la salut el decret 176/2009 de 10 de novembre que aprova el Reglament que desenvolupa la Llei 16/2002 de 28 de juny de protecció contra la contaminació acústica). És important per exemple en aquest camp les pantalles acústiques naturals.
• Plans d’optimització en la gestió de residus urbans: recollida selectiva i reciclatge.
• Educació sanitària i ambiental (educació, formació i sensibilització)
• Control amb mitjans de lluita integrada de plagues urbanes: Com són insectes vectors de malalties: mosques, vespes, escarabats, xinxes, polls, puces, etc. Lluita integrada contra rosegadors (rates, ratolins). Aus urbanes: coloms, cotorres, gavines. Molt important la tasca dels biòlegs, en els serveis control de mosquits (Culex, Aedes, etc.), amb la lluita biològica contra la presència de larves en aigües estancades, mitjançant eines biològiques com el Bacillus thuringiensis, que ataca de forma selectiva la larva de mosquit.
• Control -quant als criteris sanitaris- de la qualitat de l’aigua de consum humà (RD 140/2003), quant a la intervenció en la presa de mostres determinació in situ, i tasques analítiques de laboratori: determinacions fisicoquímiques i microbiològiques.
• Control sanitari d’aigües lúdiques: piscines, jacuzzis (RD 742/2013 de 27 de setembre pel qual s’estableixen els criteris tècnics sanitaris de les piscines)
• Control de radiacions ionitzants i no ionitzants. Protecció biològica, vers a les emissions de raigs X, i instal·lacions nuclears i radioactives. També trobem antecedents històrics de les greus conseqüències per a la salut i el medi ambient, dels accidents nuclears.
• Urbanisme saludable: control de la vegetació en relació també a possibles insectes relacionats. Avaluació o gestió d’aigües entollades (per evitar que siguin focus de mosquits). Vigilància de la pols en suspensió, quant a partícules PM10, PM 2,5, etc. Que penetren en el sistema respiratori; fent el mesurament analític, en l’aplicació de mesures correctores, i participant i elaborant els plans de millora de la qualitat de l’aire. També participant en els plans de trànsit, donat que els vehicles de motor són els principals focus de contaminació atmosfèrica i acústica.
• Control dels sistemes sanitaris ambientals participant en aspectes d’enginyeria sanitària: evacuació i tractament d’aigües negres (són focus de vectors: rates, escarabats, etc.). Depuració d’aigües residuals, EDARS, control de tractaments primaris, secundaris i terciaris.

Podríem aprofundir més en els diferents vessants que l’àmbit de la salut pública i ambiental aborda, més considerant tant la definició de salut: com no només l’absència de malaltia; i també la famosa definició -de la primera conferència mundial de medi ambient a Estocolm (5 de juny de 1972)-, respecte a la definició de l’entorn no només referent al medi físic, sinó també considerant d’altres aspectes que ens envolten als éssers humans. Per tant, ajuntant aquestes dues idees, veiem la globalitat científica que suposa el concepte de salut pública, i la idoneïtat que el biòleg atresora, en aquest camp, com a professional, amb una visió global dels éssers vius i del seu entorn.

 

José Luis Casanova Acha. Biòleg especialista en salut pública i medi ambient

 

Podeu llegir l’original al CBCAT 26