Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, el Consejo General de Colegios Oficiales de Biólogos (CGCOB) publica un comunicat que posa el focus en la salut dels ecosistemes com a element fonamental —i sovint oblidat— de la salut global.

El document alerta que la degradació dels hàbitats i la pèrdua de biodiversitat afavoreixen l’aparició de malalties zoonòtiques com la COVID-19 o l’Èbola, i reivindica el concepte One Health («Una sola salut»), que reconeix la interconnexió entre la salut humana, animal i ecosistèmica.

Com a exemple paradigmàtic, el CGCOB destaca el paper del linx ibèric (Lynx pardinus) com a superdepredador clau per a l’equilibri dels ecosistemes mediterranis, i valora iniciatives de reintroducció de l’espècie en curs al territori peninsular.

El comunicat, signat pel president Jorge Abad García, conclou que la millora de la salut dels ecosistemes és una tasca pendent i imprescindible si volem garantir un futur en equilibri amb la natura.

 

Podeu llegir el comunicat original complet aquí

 

LA SALUT DELS ECOSISTEMES

El dia del medi ambient hem de reflexionar sobre aquest concepte tan utilitzat i que es defineix com un sistema global dinàmic i complex que condiciona la vida dels éssers vius i la salut dels ecosistemes.

En la societat es parla contínuament d’aquest terme i fins i tot es desqualifica o devalua prioritzant l’economia, el menyspreu a la biodiversitat, la indiferència a la destrucció d’hàbitats, la ignorància de la crisi ecològica, desdenyant la ciència i promovent comportaments com el negacionisme climàtic, cosa que esdevé un escenari en el qual es normalitzen les males pràctiques que contagien l’àmbit polític.

Hem evolucionat atenent la salut humana i la dels animals dels quals ens alimentem o amb els que convivim, així com les fonts de contaminació principals que ens afecten, oblidant la salut dels ecosistemes dels quals depenem. Aquesta deriva té com una de les seves conseqüències l’augment de les malalties zoonòtiques: COVID-19, Ebola, Ràbia, etc.

Les zoonosis, com malalties transmeses d’animals a humans, augmenten la probabilitat d’afecció quan els ecosistemes estan degradats i amb escassa diversitat, per no existir un control natural dels patògens.

Un nou concepte integrador ha vingut per pal·liar aquesta deficiència adquirida i adverteix de la necessitat de potenciar “Una sola salut” (One Health) reconeixent que la salut humana, la salut dels animals i la salut dels ecosistemes estan estretament interconnectades.

Cal aportar exemples que apliquin la millora de la salut dels ecosistemes, com la part més feble de la salut global, i per això serveixi de paradigma el linx ibèric (Lynx pardinus, Temminck,1827) com a espècie clau per al manteniment de l’estructura de les biocenosis en els ecosistemes mediterranis.

Aquest felí és un superdepredador especialista que regula les poblacions d’altres depredadors, equilibra les d’herbívors i proporciona efectes protectors, ja que preveu els desequilibris ecològics i actua com a regulador natural de la sanitat de les seves preses, en eliminar exemplars malalts o vulnerables. L’espècie ocupava tota la península Ibèrica i a partir de 1950 la distribució es va restringir al quadrant sud-occidental, la qual cosa ha privat els ecosistemes d’aquest efecte sanitari que proporciona.

Hi ha diverses iniciatives per a la reintroducció de l’espècie entre les quals es posa de manifest la desenvolupada en la finca “Acampo Armijo” pertanyent al Barri Rural de Torrecilla de Valmadrid del Terme Municipal de Saragossa. Aquest és un exemple per a promocionar perquè s’ha aconseguit conjuminar en l’objectiu comú a les Administracions Autonòmica i Local, propietat i usos agraris, caçadors i grups ecologistes; tot això en un ecosistema mediterrani idoni com a hàbitat per a l’espècie, amb una abundància de la presa principal: el conill (Oryctolagus cuniculus, Linnaeus, 1758).

Les alteracions del medi ambient i la seva degradació suposen un impacte en la salut humana. La necessària millora de la salut dels ecosistemes és una tasca pendent, poc reconeguda i postergada i que hem d’abordar si volem tenir un futur com a espècie en equilibri amb la natura amb què estem íntimament lligats.