“Ad Astra“ és un film dirigit per James Gray, protagonitzat per Brad Pitt (major Roy McBride), Tommy Lee Jones (astronauta H. Clifford McBride), Ruth Negga, John Ortiz, Liv Tyler, Donald Sutherland, Greg Bryk, Loren Dean, Kimberly Elise, John Finn, Lisagay Hamilton, Donnnie Keshawarz i Bobby Nish.

El guió d’ “Ad Astra” és de James Gray i Ethan Gross, la música de Max Richter, la fotografia d’Hoyte van Hoytema i el muntatge de John Axelrad i Lee Haugen.

La terra es veu afectada per una energia molt potent que prové dels límits del nostre sistema solar i que posa en perill la vida al nostre planeta.

L’astronauta Roy McBride (Brad Pitt) ha dedicat la seva vida a la tasca aeroespacial. És fill d’un cosmonauta molt famós, H. Clifford McBride (Tommy Lee Jones) que va desaparèixer fa uns vint anys, quan es trobava a Neptú en el marc del projecte Lima destinat a trobar vida intel·ligent més enllà del nostre sistema planetari.

Clifford McBride es va obsessionar amb la idea de trobar proves de vida intel·ligent fora de la terra. Tot i que inicialment quan va desaparèixer se’l va donar per mort ara es pensa que es viu i que té quelcom a veure amb unes onades perilloses d’energia que provenen del planeta Neptú i que causen problemes perillosos per la vida a la terra. Per aquest motiu li encarreguen al seu fill, Roy McBride, que miri de contactar amb el seu pare per esbrinar el que està succeint.

“Ad Astra” és un entretingut llargmetratge de ciència-ficció en el qual es tracten temàtiques relacionades amb:

 

• La vida a bord de les naus espacials
• Els desplaçaments per l’espai
• Els vols comercials de la terra a la lluna
• Les basses espacials a la lluna i a Mart
• Els problemes que es podrien donar en aquests indrets, en el cas de ser colonitzats, en algun moment, pels humans.
• La cara oculta de la lluna
• Les particularitats del planeta Mart
• Els anells de Neptú

També esmentarem que en el film es fa una petita referència a l’equació teòrica de l’astrònom nord-americà, Frank Drake (1930-2022) mitjançant la qual Drake volia aconseguir una estimació del nombre de civilitzacions intel·ligents que es podien trobar a la Via Làctia i que es podrien comunicar amb el nostre planeta. El contingut d’aquesta equació és el següent:

N = R* _* x f_p x n_e x f_l x f_i x f_c x L

Essent:

N  = Civilitzacions existents a la Via Làctia que podrien comunicar-se amb nosaltres

R* = Taxa de formació d’estels a la nostra galàxia

f _p   = Fracció d’estrelles amb planetes

n_e  = Nre. de planetes adients per a la vida

f_l     = Fracció de planetes on es desenvolupa la vida

f_i     = Fracció de plantes on la vida evoluciona a éssers intel·ligents

f _c   = Fracció de civilitzacions que emeten senyals que es poden detectar

L   = Temps de supervivència d’una civilització tecnològica

La pel·lícula “Ad Astra” és un bon recurs pedagògic per a tractar les temàtiques esmentades anteriorment i sobretot per debatre sobre la gran pregunta que molts ens fem: Hi ha vida intel·ligent a l’univers més enllà del nostre planeta?

Eduard J. Chifré i Petit