“El mestre que va prometre el mar” és una pel·lícula dirigida per Patrícia Font, protagonitzada per Enric Auquer (Antoni Benaiges), Laia Costa (Ariadna), Luisa Gavasa, Ramon Agirre, Gael Aparicio, Milo Taboada, Alba Hermoso, Nicolás Calvo, Antonio Mora, David Climent, Xavi Francés i Felipe García.

El guió del llargmetratge va ser escrit per Albert Val i està basat en la novel·la de Francesc Escribano “El mestre que va prometre el mar”.

La música del film és de Natasha Arizu, la fotografia de David Valldepérez i el muntatge de Dani Arregui.

Ariadna (Laia Costa) busca les restes del pare del seu avi, mort durant la Guerra Civil (1936-1939). Mentre ho fa, coneix la història d’Antoni Benaiges (1903-1936), interpretat per Enric Auquer. Benaiges va ser mestre de l’avi d’Ariadna i fou assassinat pels falangistes molt poc després de l’inici de la Guerra Civil. Les seves restes encara no s’han trobat.

El mestre Antoni Benaiges era originari de Mont-roig del Camp i utilitzava el mètode “Freinet“ d’ensenyament desenvolupat per Celéstin Freinet (1896-1966). Es tractava d’un sistema d’ensenyament laic, que mitjançant l’educació volia combatre les desigualtats socials i treballar a favor de la inclusió social. Es proposava superar l’escola tradicional utilitzant mètodes innovadors amb els alumnes com la impremta o el diari escolar.

El 1934 Benaiges va ser destinat a una petita escola ubicada a Bañuelos de Bureba (Burgos). Quan va arribar va canviar els mètodes d’ensenyament tradicionals pels basats en el mètode “Freinet”. Aquest fet no va ser acceptat per les autoritats eclesiàstiques d’aquell lloc, ni pels partidaris del cop d’estat del 1936, car el tenien per un “Roig perillós”. Per altra banda, Antoni Benaiges era d’ideologia socialista i republicana, la qual cosa a ulls dels falangistes era prou motiu per acabar amb ell, com així van fer.

El mestre Benaiges aprofitant que els seus alumnes havien fet un treball sobre el mar els va prometre que els portaria a veure’l per primera vegada l’estiu de 1936. Malauradament, no va poder complir la seva promesa donat que va ser detingut poc després del cop d’estat, torturat, humiliat i assassinat pels colpistes.

L’odi contra ell era tan gran que fins i tot, davant de l’escola, van cremar els treballs que els seus alumnes havien fet i que s’havien imprès a la impremta del centre escolar. Se’n van salvar molt pocs, només uns quants que algunes persones van aconseguir amagar.

Les seves restes es creu que van ser enterrades en una fosa comuna a les muntanyes de Pedraja, tot i les exhumacions que s’han fet en aquella zona encara no s’han pogut identificar.

El mestre que va prometre el mar és un bon recurs pedagògic per a tractar temàtiques relacionades amb els mètodes d’ensenyament innovadors, com el “Freinet“ que es van aplicar abans de la Guerra Civil. I per recordar a tots els desapareguts d’aquella guerra i per reconèixer els esforços que llurs familiars encara fan, després de quasi 90 anys, per trobar les seves restes.

Encara són molts els que busquen algun familiar o conegut desaparegut en aquell conflicte . Aquesta perseverança els promotors del cop d’estat no se la van imaginar, ni l’han poguda impedir, tot i que ho han intentat de diferents maneres. I és que mentre algú recordi aquestes víctimes, no moriran del tot.

 

Eduard J. Chifré i Petit