Dia del Biòleg 2025: Una tarda per aprendre molt

La Junta de Govern atorga el premi d’Honor a l’Eloïsa Matheu per la seva perseverança en la recerca, divulgació del món sonor de la natura i els paisatges i la seva inestimable contribució en l’estudi, divulgació i conservació del patrimoni natural a través dels paisatges sonors.

Amb una trajectòria poc convencional, va formar-se de forma molt autònoma en l’especialitat de la bioacústica. Aprenent a escoltar el món de la natura, al camp, de forma molt conscient. L’Elïosa Matheu ens llança el missatge que La natura és sonora. Els éssers vius conversen entre ells i en aquest diàleg l’entorn s’omple de vibracions, de missatges, no necessàriament adreçats a nosaltres, però igualment plens de sentit.

La Junta de Govern del Col·legi de Biòlegs de Catalunya nomena com a col·legiat d’honor al Sergi Tudela per la seva visió holística de la gestió marina i la pesca sostenible, així com la seva capacitat integradora de mirades per a desenvolupar la seva responsabilitat en el govern català.

Si bé en els seus inicis la fascinació per la biologia i la informàtica i com solucionar problemes biològics amb ordinadors eren la seva principal motivació, ara constata com s’ha expandit la biologia, com cada vegada és més important i com contribueix, treballant en equip amb altres disciplines, a la millora de coneixement biològic i de la societat.

La categoria “Recerca i Investigació” vol reconèixer els professionals col·legiats que dirigeixen o participen en un grup de recerca en diferents àmbits de la biologia.

La Junta de Govern del Col·legi de Biòlegs de Catalunya atorga aquesta distinció al Dr. Jordi Surrallés per la seva recerca constant en comprendre els mecanismes que mantenen l’estabilitat del genoma i ens protegeixen de les malalties, el càncer i l’envelliment i la capacitat de traslladar aquest coneixement per a desenvolupar estratègies terapèutiques i diagnòstiques noves en els camps de l’oncologia, la medicina de precisió i les malalties minoritàries com l’anèmia de Fanconi.

En Surrallés ha fet de bon genetista i a partir del recordatori d’una frase de 3è de genètica ha aconseguit fer un agraïment generós i bonic. El fenotip és igual al genotip més l’ambient. El genotip el portem no té cap mèrit, però, en canvi, l’ambient, és amb qui interaccionem: els professors, mentors que tenim, col·legues i la família són el que ens acaba modelant

La Junta de Govern destaca tota la seva recerca adreçada, des de fa més de 20 anys, a trobar la relació entre el càncer colorectal (CCR) i les cèl·lules mare intestinals, així com de la seva metàstasi. Juntament amb el seu equip van identificar el factor de transcripció Snail com a repressor de l’expressió gènica de E-Cadherina durant l’EMT (2000); la connexió entre les cèl·lules mare intestinals i el CCR (2002-2011); i més recentment un paper clau per a la senyalització de TGF-beta en les cèl·lules estromàtiques durant la colonització metastàtica (2012-2015). Continuen treballant i tenen obertes noves línies de recerca per entendre com evolucionen les metàstasis amb el temps i per desenvolupar enfocaments dirigits a la plasticitat de les cèl·lules tumorals.

En el seu missatge enregistrat dona les gràcies a tots els membres del seu equip, actuals i antics, estudiants de doctorat i postdoctorat que treballen en el seu laboratori. També als seus professors de biologia que l’han acompanyat. Destaca que tenen una motivació i determinació i és la de fer avanços per curar el càncer i les metàstasis.

La categoria “Trajectòria professional” reconeix als biòlegs i biòlogues col·legiades especialistes en diferents àmbits que han afegit valor i prestigi a la professió al llarg de la seva carrera.

La Junta de Govern del CBC concedeix aquesta distinció a Ramon Jordana i de Simon per la seva dedicació durant més de 40 anys, des de l’administració pública catalana, ha vetllat per una visió global i ecosistèmica del patrimoni natural català. Va ser dels pioners a implantar nous models de governança compartida dels recursos naturals, especialment en la pesca.

Amb sentit de l’humor característic de Jordana, ens explica com ha construït la seva carrera professional: La professió de biòleg fa preparar-te per moltíssimes circumstàncies en la vida. Això que dèiem dels ecosistemes i l’homeòstasi són d’aplicació no només en la part natural de les coses sinó també a tot l’ecosistema. I en realitat, l’ecosistema natural consisteix en una part natural i una d’humana, una part administrativa, una part que és tant o més complexa que l’altra. I tot consisteix a regular adequadament els factors limitants. I per continuar resistint a les contínues crisis generades per la interacció humana en els recursos naturals, amb optimisme, va anar formant-se i conèixer en profunditat els diferents sistemes (dret, ciències polítiques a l’administració, ciències del treball i ciències de la documentació) per assolir tots els reptes dins de l’administració pública.

La Junta de Govern destaca dos aspectes de la seva trajectòria professional. Per una banda, la seva extensa activitat docent en Microbiologia tant en el que fa referència al món universitari com en la difusió d’aquesta disciplina científica en la societat en general i en l’ensenyament secundari obligatori i el batxillerat en particular. Aquesta tasca divulgadora ha estat majoritàriament focalitzada en l’actualització dels conceptes microbiològics presents en els currículums d’aquests nivells de l’ensenyament. I, per l’altra banda, la recerca. A més de participar en dues patents relacionades amb la utilització de bacteriòfags com a elements antibacterians, la seva recerca ha permès aprofundir en el coneixement dels mecanismes de la reparació del DNA en els bacteris i en el paper que aquests processos tenen en la virulència d’aquests organismes i en la gènesi de resistències als antibiòtics.

Les seves paraules, llegides per la Dra. Susanna Campo, a més d’agraïments, han estat sense cap mena de dubte les més reivindicatives d’aquest dia del Biòleg 2025. Primer recordant com els col·legis i consells de col·legis oficials d’altres professions l’any 1986 feien un front comú per retallar capacitats professionals dels biòlegs. Va ser una magna batalla que es va guanyar. En segon lloc, recordant que encara hi ha molts fronts oberts en l’exclusió dels biòlegs com són la creació de l’especialitat de genètica clínica, l’ampliació de les places BIR, la recent fusió de determinades matèries al batxillerat o les visions acadèmiques que condueixen a prioritzar la metodologia en front l’actuació científica. I en tercer lloc, demanant que les futures generacions siguin conscients d’allò que passa i ho puguin conduir i gestionar. En tot cas veieu el vídeo i us quedarà ben clar.

La categoria de “Biomprenedoria” reconeix als col·legiats, o grup liderat per biòlegs, que hagin implantat un projecte d’empresa amb èxit.

La Junta de Govern del CBC vol posar en relleu els treballs pioners del Salvador Garcia López i del seu projecte Sanitat Vegetal, la marca que va crear el 2003 per a la gestió integral de les plagues, GIP, a les Àrees Verdes i la jardineria. Com expliquen, la GIP és un sistema de presa de decisions jerarquitzat, en el qual es decideix actuar o no, davant l’aparició d’un flagell. Si han d’actuar, aquesta actuació pot ser mitjançant medis culturals (adobar, regar, afegir o canviar el terra, etc.) o bé la utilització de medis químics o biològics, donant preferència a aquests darrers.

En Salvador Garcia ens explica que “la jardineria i arboricultura no són punteres en la ciència quan pensem en altres especialitats, però és una biologia aplicada en estat pur. Fem servir fisiologia vegetal, ecologia urbana, entomologia, micologia, edafologia, entre d’altres. Tot això ho apliquem en entorns urbans, on sovint el verd sobreviu malgrat la ciutat (…) Mantenir un arbre viu i sa al carrer d’una ciutat és un esforç biològic gegantí, per això el coneixement és molt important”.

Afegeix que La ciència ha d’arribar als arbres, no només als boscos també als carrers, als parcs, als patis de les escoles, a les rotondes… perquè aquests són espais també són ecosistemes i són els nostres ecosistemes.

La categoria de “comunicació biològica/científica” que vol reconèixer als professionals amb una trajectòria de comunicació i divulgació en l’àmbit de la biologia.

La Junta de Govern vol posar en relleu la seva capacitat per comunicar la complexitat de la ciència i la biologia de forma entenedora al gran públic. La seva constància i rigor en les seves comunicacions.

En Pere Estupinyà és exemple d’un bon comunicador. Ens ha mostrat la passió per la seva feina de divulgació i la seva ànima de bioquímic per la descoberta. Ha agraït el premi perquè l’ajuda i el manté motivat a continuar treballant en aquest àmbit. Nosaltres insistim que ha de continuar en aquesta línia de qualitat informativa i divulgativa.

No us perdeu cap detall del dia del biòleg 2025 i visioneu i compartiu aquesta sessió.

Fotografies del David Campos pel Col·legi de Biòlegs de Catalunya.

Imatge de capçalera d’esquerra a dreta: Dr. Jordi Surrallés, Ramon Jordana, Salvador Garcia, Eloïsa Matheu, Pere Estupinyà i Alfonso Valencia.

Foto de tota la Junta de Govern i els premiats que van poder assistir al lliurament de premis.