La pel·lícula Kon-Tiki dirigida per Joachim Ronning i Espen Sandberg, protagonitzada per Pal Sverre Valheim Hagen (Thor Heyerdahl), Agnes Kittelsen (Liv Heyerdahl), Anders Baasmo Christiansen, Gustaf Skarsgard, Odd-Magnus Williamson, Tobias Santelmann, Jakob Oftebro i Manuel Cauchi.

El guió del film és de Petter Skavlan, la música de Johan Soderqvist, la fotografia de Geir Hartly Andreassen i el muntatge de Per-Erik Eriksen i Martin Stoltz.

 

El llargmetratge narra l’expedició de l’embarcació anomenada “ Kon-Tiki ” amb la qual el zoòleg noruec Thor Heyerdahl (1914-2002) el 1947 va travessar l’oceà Pacífic des del Perú fins a la Polinèsia.

Heyerdahl volia demostrar que les illes de la Polinèsia havien estat colonitzades per pobladors provinents d’Amèrica del sud, en lloc d’Àsia i que hi havien arribat amb embarcacions fetes amb troncs, navegant a la deriva travessant l’oceà Pacífic. Per corroborar-ho va decidir fer ell mateix la travessia de l’oceà Pacífic, des del Perú fins a la Polinèsia, en una mena de rai construït amb els mateixos mitjans que utilitzaven els inques per fer les seves embarcacions.

Per realitzar la seva expedició Thor Heyerdahl va formar una tripulació constituïda per quatre noruecs amics seus, un suec i ell mateix. Van haver de superar moltes dificultats per dur a terme el seu projecte car ningú el volia finançar. Finalment, amb l’ajut del govern del Perú i amb alguns suports dels EUA i del “The Explorers Club” de Nova York van aconseguir els recursos necessaris per  dur a terme la seva aventura.

Els sis expedicionaris construirien un rai amb una plataforma de bambú, fent servir només els materials de què disposaven els antics inques, entre els quals es trobaven els troncs de nou arbres obtinguts a la selva de l’Equador. Ho van lligar tot amb cordes com les que feien servir els inques sense utilitzar claus ni cargols. Un cop acabada l’embarcació, la van anomenar “Kon-Tiki”, que era el nom del déu inca del sol i que  també va donar nom a l’expedició. La van batejar amb llet de coco. Amb ella van travessar l’oceà Pacífic des del Perú fins a la Polinèsia, navegant a la deriva, transportats pels corrents marins i els vents alisis.

Heyerdahl, que no sabia nedar, la seva tripulació i un lloro femella, anomenat “Lorita” que els va acompanyar i que durant els primers dies de navegació es va marejar, van sortir del port peruà de Callao el 28.04.1947.  Ambaixadors i ministres de 9 països els van acomiadar.

Els expedicionaris van usar un sextant per anar marcant la seva posició durant el viatge. Finalment,van arribar a una illa deshabitada de la Polinèsia el 7.08.1947. La travessia va durar 101 dies i van recórrer uns 7000 km. Van desafiar les tempestes, els taurons, les balenes, les barreres de corall i altres perills, però tots van arribar sans i estalvis a la Polinèsia llevat del pobre lloro femella “Lorita” la qual, 60 dies després de navegació, sembla que un cop de mar la va fer caure a l’aigua i no se sap si es va ofegar o se la va cruspir un tauró.

Durant la travessia els tripulants de la “Kon-Tiki” es van alimentar de les provisions que portaven i dels peixos que pescaven. Van consumir molts peixos voladors els quals durant el trajecte saltaven sobre el rai i els podien agafar pràcticament sense cap esforç. També van eliminar molts dels taurons que s’acostaven al bot.

Si bé Heyerdahl va poder demostrar que amb els mitjans de què disposaven els antics inques es podien construir embarcacions que navegant a la deriva podien arribar a la Polinèsia, diversos estudis de genètica han corroborat que els pobladors d’aquell indret provenen d’Àsia i no del continent americà.

El viatge va centrar l’atenció dels mitjans de comunicació de tot el món. Un cop culminat amb èxit tots els components de l’expedició van ser molt famosos:

• Thor Heyerdahl, va escriure el 1948 un llibre sobre l’expedició de la “Kon-Tiki” que va ser traduït a més de 70 idiomes amb unes vendes superiors als 50 milions d’exemplars. Va treballar com a arqueòleg experimental, aventurer i escriptor. Així mateix, el documental que va fer sobre aquella expedició va guanyar el 1951 un Óscar de l’Acadèmia de Hollywood. Però aquesta expedició li va costar el divorci amb la seva dona Liv Coucheron Torp (1916-1969).

• Herman Watzinger (1916-1986), que abans de l’expedició era un enginyer que es guanyava la vida venent neveres, va continuar la seva vida com a ministre de pesca de l’ONU.

• El suec Bengt Danielsson (1921-1997) es va quedar a la Polinèsia com a cònsol general de Suècia.

• Erik Hesselberg (1914-1972) va seguir la seva vida dedicant-se a activitats artístiques.

• Knut Haugland (1917-2009) fou un dels promotors del museu “Kon-Tiki” d’Oslo que es va inaugurar el 15 de maig de 1950 i on es troba exposada l’embarcació que van utilitzar en l’expedició. Si aneu a Oslo, no us perdeu la visita del museu.

• Torstein Raaby (1918-1964) va col·laborar en diverses expedicions. Va morir el 1964 mentre intentava arribar al pol nord esquiant.

El film és un bon recurs didàctic per a tractar temàtiques relacionades amb el coneixement de l’expedició de la “Kon-Tiki”, la vida a la Polinèsia, la navegació a la deriva, la utilització del sextant, els corrents marins o per saber com construïen els inques les seves embarcacions.

Com a curiositat direm que, prèviament a l’expedició de la “Kon-Tiki” Thor Heyerdahl i l’escriptor català Josep Maria de Segarra (1894-1961) es van conèixer. Heyerdahl i Liv Coucheron Torp, després del seu casament, celebrat a Oslo el 1936, van viatjar a la Polinèsia i en el vaixell van coincidir amb Segarra qui ho menciona en el seu llibre de viatges “La ruta blava”.

 

Per completar el coneixement d’aquesta temàtica us recomanem el documental, rodat per Thor Heyerdahl, que va ser guardonat el 1951 amb un Òscar al millor documental. També, podeu llegir el llibre que Heyerdahl va publicar el 1948, sobre l’expedició “Kon-Tiki” i el que va escriure el 1949 Erik Hesselberg de títol “Kon-Tiki i jo”.

Finalment, us proposem que escolteu el “PÒDCAST“ de Catalunya Ràdio corresponent al capítol 1005, de 24.03.23, de títol “L’expedició de la Kon-Tiki” del programa “En Guàrdia”, dirigit per Enric Calpena.