“Mariposas negras” és una pel·lícula d’animació, inspirada en dones reals, dirigida per David Baute, amb guió de Yaiza Berrocal, fotografia de María Pulido i muntatge de Clara Martínez Malagelada. La música ha anat a càrrec de Diego Navarro i la cançó original “Migrantes” és de Rubén Blades.

El film narra l’emigració a la qual es veuen forçades tres dones, Valèria, Tanit i Shaila que a conseqüència dels estralls ambientals causats pel canvi climàtic han de marxar del lloc on viuen.

Valèria, de nacionalitat francesa, i els seus dos fills, un nen i una nena, han d’emigrar cap a França, des de l’illa de San Martín, ubicada al Carib perquè l’huracà Irma ha destruït tota l’illa. Ella i la seva família ho han perdut tot.

La pujada de les temperatures provoca huracans cada cop més violents al Carib. L’huracà Irma va ser un dels més llargs i destructius.

El seu marit no els pot acompanyar perquè no és francès. Tot i que més endavant, Tanit intentarà aconseguir el reagrupament familiar es trobarà amb múltiples obstacles burocràtics que no podrà superar.

D’acord amb les dades del llargmetratge, s’estima que hi ha més de 200 milions de persones desplaçades pel canvi climàtic que no se’ls reconeix l’estatus de refugiat perquè els seus motius no estan contemplats per la Convenció de Ginebra. És un dels problemes amb què es troba Valèria per aconseguir que el seu marit es pugui reunir amb ella i els seus fills.

Tanit ha de marxar del Turkana, un lloc ubicat al nord-oest de Kenya, a causa de les sequeres i de les guerres per l’aigua. Les hostilitats per l’aigua són constants a la Banya d’Àfrica.

Junt amb els seus quatre fills, Tanit es dirigeix a Nairobi, capital de Kenya. Allà han de malviure i Tanit ha d’exercir la prostitució per sobreviure. Aquest fet acabarà amb la seva salut.

Shaila i la seva família viuen en una illa de l’Índia. A causa de les inclemències del temps causades per l’escalfament global, han perdut les collites i estan endeutats. La noia es veu obligada a marxar del seu país. L’enganyen perquè vagi a Dubai on li asseguren un bon futur. Però allà ha de treballar en règim d’esclavatge.

Mariposas negras és un excel·lent recurs pedagògic per a treballar temàtiques relacionades amb l’escalfament global, el canvi climàtic o els refugiats ambientals. Igualment, és molt adequat per tractar problemàtiques com les guerres per l’aigua.

També és una bona eina didàctica per tractar aspectes ambientals concrets com ara la relació del desglaç de l’Himàlaia amb el desbordament de rius de l’Índia o l’amenaça que representa pels cultius de l’Àsia l’augment del nivell del mar.

El llargmetratge Mariposas negras va guanyar els premis Gaudí (2025) i Goya (2025) a la millor pel·lícula d’animació.

Acabarem recordant que, tal com remarca la pel·lícula, les dones, els nens i les nenes són els que reben més violència en la seva migració.

Eduard J. Chifré i Petit