L’Aqüicultura del plàncton gelatinós.
“Més meduses”
Jordi Carreras Doll. Biòleg. Col·legiat 5877-C
Les meduses, anomenat també el plàncton gelatinós, presenten tant oportunitats com desafiaments per a la indústria de l’aqüicultura. Poden produir guanys o pèrdues econòmiques.
La demanda mundial de biomassa de meduses va en augment. Els éssers humans han pescat i utilitzat les meduses durant mil·lennis, especialment a la Xina on són un aliment bàsic. Aquest país continua essent el principal productor i consumidor de meduses, encara que el Japó i Corea es perfilen com a grans mercats, altres països emergents com Tailàndia, Malàisia, Myanmar, l’Índia, Indonèsia, Mèxic, Filipines, Singapur i Vietnam comencen a obrir-se camí com a productors importants.
Els xinesos han recol·lectat meduses durant 1700 anys. Les meduses són aliments populars en la cuina xinesa i japonesa, i també són conegudes pels seus beneficis medicinals per a la pressió arterial alta, la bronquitis i l’artritis. Avui dia, els principals usos no alimentaris de les meduses inclouen aplicacions farmacèutiques, com per exemple, col·lagen purificat, anticoagulants, mucines, antibiòtics i pèptids antihipertensius, així com composts bioactius i pèptids antioxidants. També s’informa de propietats antienvelliment i protecció UV dels extractes de les meduses. En l’agricultura, s’utilitza com a fertilitzants orgànics i pesticides, així com aliments per als animals i a l’aqüicultura.
Al Sud-est asiàtic, en els últims anys les captures de meduses han estat al voltant de 200.000 tones anuals. Però aquesta quantitat pot canviar significativament, les variacions climatològiques i oceanogràfiques poden fluctuar molt anualment. Tenint en compte que la temporada de pesca és relativament curta, de dos a quatre mesos, per a proveir el gran mercat habitual i l’emergent, es fa necessària la producció controlada fent servir les tècniques modernes de l’aqüicultura.
A la província de Liaoning, a la Xina, en els últims anys, es van conrear anualment més de 500 milions de meduses juvenils en els centres de reproducció. La producció consistent i eficient va permetre la millora de les poblacions de meduses a gran escala.
Aqüicultura del plàncton gelatinós, les meduses
Per a entendre el procés de producció aqüícola de les meduses primer hem de parlar de la seva “Biologia”, del seu cicle de vida.
La majoria de les meduses tenen un cicle de vida bifàsic que inclou una fase bentònica, és a dir, que viuen ancorades en el fons marí i són anomenats pòlips, i una fase pelàgica, on habiten en la columna d’aigua que està sobre el fons marí. Val a dir, que la fase bentònica és asexual i la pelàgica, sexual.
Les meduses adultes són organismes pelàgics que, una vegada que maduren, poden reproduir-se sexualment alliberant els seus òvuls i espermatozoides en la columna d’aigua, que en fertilitzar, formen nombroses larves o plànules que després s’asseuran en el substrat i es metamorfosaran en pòlips joves que poden sobreviure durant anys, alimentant-se de plàncton a la deriva.
Els pòlips adults són petits organismes bentònics que poden reproduir-se asexualment per a formar nous pòlips. D’aquests pòlips apareixeran meduses joves o èfires, per mitjà de l’estrobilació.
Entenem per estrobilació, una forma de reproducció asexual que consisteix en una segmentació espontània i transversal del cos. Les èfires són les meduses joves. Tenen forma circular amb vuit lòbuls. Aviat es converteix en meta-ephyrae i aconsegueixen l’etapa juvenil de medusa, arribant a la maduresa en unes poques setmanes.
Dit això, podem esmenar el procés de “Producció” que segueix el sistema següent: Les granges reproductores produeixen una gran quantitat de meduses juvenils que se subministren als aqüicultors perquè creixin en tancs i estanys on finalment són alliberades a l’oceà per contribuir a la repoblació i acabar en les xarxes dels pescadors o aqüicultors.
Es pot iniciar un cultiu amb meduses adultes sanes recol·lectades del seu entorn natural. D’ells es poden obtenir gàmetes o plànules que s’estableixen i formaran fàcilment el pòlip.
El mètode més comú és promoure la fresa natural agrupant individus madurs de meduses de tots dos sexes en un espai confinat, deixant-les tota la nit a una temperatura adequada, aconseguint d’aquesta manera centenars d’òvuls fecundats que aviat es converteixen en plànules. L’establiment de cultius continus de pòlips és primordial quan es crien meduses en captivitat, la qual cosa permet un cultiu pràctic i la propagació de meduses joves sense dependre de meduses madures de gran dimensió (tant femelles com mascles). A més, les colònies de pòlips són més fàcils de mantenir i requereix molt menys espai i temps per al cultiu que l’etapa de medusa.
Les ephyrae, èfires, i les meduses joves es consideren les fases més delicades del cicle de vida de les meduses i requereixen tècniques de criança específiques per a prosperar i créixer amb èxit fins a convertir-se en meduses adultes. La llum, la temperatura, la salinitat i l’aliment són factors importants per a la reproducció asexual de les meduses en estadi bentònic.
La “Nutrició” continua sent un dels principals desafiaments en la cria de la majoria de les meduses juvenils i adultes. La selecció d’una dieta adequada per a proporcionar en captivitat, sovint requereix algun tipus de coneixement bàsic del seu comportament alimentari en la naturalesa. Les meduses són menjadors oportunistes i poden alimentar-se d’una àmplia varietat de preses, en la seva majoria organismes del zooplàncton.
A les meduses joves se’ls alimenta amb components del zooplàncton com els rotífers, i amb les primeres larves d’un crustaci anomenat Artèmia salina. Aquests dos són molt emprats en aqüicultura com a base alimentària de les larves de peixos.
L’interès en la criança de meduses per a “Exhibició” pública és relativament recent, va començar al voltant de la dècada de 1960, principalment al Japó, i després es va estendre a major escala a altres zoològics i aquaris a Amèrica del Nord i Europa.
Podeu veure en aquests dos vídeos
Per saber més:
Fulletó de Meduses de l’Agència Catalana de l’Aigua
També podeu llegir:
Al·legoria de les Meduses i “El que no mata, engreixa o et destrossa”. Un plat a taula amb meduses.