Al·legoria de les Meduses
Jordi Carreras Doll. Biòleg. Col·legiat 5877-C
Segons la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació; el plàncton gelatinós està format per representants de Cnidaria (meduses veritables), Ctenophora (meduses de pinta) i Tunicata (salpes). I les pesqueries són danyades o fins i tot perjudicades per meduses que mengen ous i larves de peixos, les plantes costaneres són detingudes per masses gelatinoses; i compte, milers de turistes són picats. Doncs si ens piquen, hem de saber com es diuen aquests que ens fereixen, o millor, com els anomenaven els nostres avis……
Farem, doncs un recull de dades d’aquests animalons per intentar esbrinar com els anomenaven en les províncies de parla catalana.
VORM, GRUMER BORM, VÒRNAM, MOCA.
En “El rem de trenta-quatre” de l’obra Marines i Boscatge, de l’escriptor i poeta JOAQUIM RUYRA, trobem una altra manera d’anomenar a les meduses, borms: -No hi ha quietud com la del mar en ses grans bonances. Els borms, com grosses flors de cristall arrencades d’un arbre meravellós, badaven llurs corol·les gelatinoses, flotant entre dues aigües, quasi surant sobre l’oliosa planura. N’hi havia tot un jardí. Tenien tons de glaç més o menys desllustrat i a l’ombra de la barca es revestien d’encantadores fosforescències. Estàvem sobre un regne de fades i allò eren salamons, que s’encendrien per a algun fantàstic ball submarí?…-
XAVIER MAS GIBERT, escriptor, ens explica en el seu article, “Recopilació de Paraules en desús que encara vaig sentir a Canet”: BORN o BORM. -Animal marí acàlef, que té la part superior del cos en forma de disc o de campana, que sura a la deriva entre dues aigües. MEDUSA. El més corrent dels borns del nostre litoral és la Medusa Leodicea i la Beroe Fors Kalii.-
En LLUÍS CABRUJA I GARRIGA en el seu article “Mostra de mots referits a Sant Pol de Mar (Maresme), que recull el «Diccionari etimològic» de Joan Coromines” ens diu que Coromines, notari de la nostra parla, tan ben recollida en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, no és mundialment equiparable a Gaudí o a Dalí, però sí que ho és a Verdaguer, a Ruyra, a Fabra i a Espriu, perquè aquests, a través de la seva obra, han estat sempre fidels al servei del seu poble, salvant-nos els mots.
En una mostra d’aquest diccionari també hi trobem: –BORM, ‘medusa: animal que sura arran d’aigua vesicant el cos dels nedadors’ […]. Els marrecs que nedàvem a Sant Pol de Mar, cap a 1925, en parlàvem amb seriosa por. Recordo haver-hi vist més d’un cop, surant, a penes sotaiguada, la gelatinosa substància. Pronunciàvem borm, i em sembla recordar que era amb o tancada.-
Anem a Ses Illes.
Vorm, un terme que no apareix al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, però sí al Diccionari Català – Valencià – Balear d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. A l’Alcover-Moll, vorm és definit com a “Animal marí acàlef, medusa (Palma de Mall.). Tant obra puys, que ia se mou e sent | com vorm marí, Febrer Purg. xxv, 56. (Aquest text d’Andreu Febrer tradueix per vorm marí l’italià fungo marino del Dante)”.
Ara mirem el Termcat. Hi trobem la definició de meduses com “Invertebrat cnidari de vida lliure, amb el cos gelatinós i semitransparent en forma de casquet esfèric voltat de tentacles i amb la boca a l’extrem d’un peu central, el contacte amb el qual produeix a la pell una irritació dolorosa”, i apunta que en català podem dir borm i grumer. I ens recorda que s’anomena medusa, en espanyol, méduse en francès i jellyfish en anglès.
Ara anem al Viccionari. I ens diu que medusa és f. (plural meduses) :-Animal invertebrat del grup cnidari amb cos gelatinós en forma de casquet i proveït de tentacles.-. I que en valencià el trobem com moca i borm. Born en empordanès i menorquí, i vorm en mallorquí. També ens apunta que en català es diu grumer sense especificar la geografia.
I el lingüista català Jordi Palou, en el seu butlletí, Rodamots, cada dia un mot, ens parla de grumer, borm, vòram i moca.
També comenta que Mercè Vallejo i Barba ens diu: «Els iaios de Vilassar de Mar [Maresme] en deien vòram, variant pel que veig de vorm…». Ja no es diu, ara? Tothom diu medusa?
I Sara Garcia Pinyol afegeix: «A la comarca del Baix Ebre i més concretament al meu poble, l’Ametlla de Mar, en diem moca, és correcte aquest mot? Fora de la nostra zona, no s’utilitza i en general ningú no sap el que és.»
Idali Vera Grau, de Perpinyà, diu que Lluís Creixell, autor del Diccionari bàsic francès català, ha recollit moca a la Catalunya del Nord. També apareix al Vocabulari rossellonès de Renat Botet: «moca f. méduse: “Va ser una moca | no jove ni vella | ni bella ni lletja, | ni torta ni dreta” (Josep Sanyas, “La moca ximpleta”, Veu Can. 1911, 16, p. 188)».
Però, què són les meduses?
Per saber-ho quasi tot aquí estan els enllaços a pàgines i documents amb informació.
Fulletó de Meduses de l’Agència Catalana de l’Aigua
I per acabar, com diu la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació; amb relació a les meduses: “Si no pots lluitar contra elles… menja-te-les”, però això és un altre història…….
Jordi Carreras Doll. 5877-C