Seafood Expoglobal

Amb la signatura del Pep Hurtado. Els biòlegs a la Seafood de Barcelona.

La Seafood Expo Global a Barcelona:

Un mercat professional associat amb aspectes fonamentals de la biologia aplicada vinculats a l’alimentació en un entorn d’economia blava.

La celebració anual de la Seafood Expo Global a Barcelona s’ha consolidat com un esdeveniment de referència mundial que va molt més enllà d’una simple fira comercial[1]. Per a la comunitat científica —i especialment per al món de la biologia (relacionada amb disciplines marines, alimentàries, ambientals i de salut) — representa un espai privilegiat de connexió entre coneixement científic, transferència a la cadena de valor alimentària i innovació en mercats globals.

 

Un esdeveniment únic en el seu àmbit

A diferència d’altres grans fires que acull Barcelona —com el Mobile World Congress, centrada en tecnologia, o el Saló Alimentària, de caràcter transversal— la Seafood Expo Global és altament especialitzada en el sector del peix i el marisc, integrant tota la cadena de valor.

Aquesta singularitat fa que funcioni com un veritable “mercat global concentrat del sistema alimentari marí”, reunint en pocs dies persones, col·lectivitats i empreses al voltant de la cadena de valor (captura i producció, transformació, distribució i gran consum, mercat minorista, restauració i prescripció, expertesa en tecnologia, traçabilitat i qualitat).

Aquest caràcter integral la converteix en una plataforma excepcional per a professionals de disciplines biològiques aplicades, com la biologia pesquera, la seguretat alimentària, la nutrició o la gestió d’ecosistemes marins.

 

SeafoodBarcelona: capital del comerç blau

La Seafood Expo Global es presenta com el principal marketplace global del sector i, a Barcelona, ha consolidat edicions d’alta dimensió i participació internacional. Que la fira tingui lloc a Barcelona no és circumstancial. La ciutat ha esdevingut un hub estratègic de l’economia blava, un node mediterrani de transferència i innovació en sistemes alimentaris marins, capaç de connectar sectors globals amb un model que integra:

  • recerca i innovació amb infraestructura científica de proximitat,
  • mercats de transferència amb solucions d’impacte
  • i polítiques públiques de progrés sostenible.

Aquest model permet posicionar Barcelona també com a laboratori en sostenibilitat alimentària, on la teoria científica i la pràctica comercial es troben.

 

Impacte econòmic i retorn social de la Seafood

Com la resta de grans fires de Barcelona, la Seafood Expo Global genera un impacte econòmic directe en sectors com l’hostaleria, el comerç o el transport. Però el seu valor diferencial rau en elements menys visibles, però estratègics:

  • transferència de coneixement aplicable als sectors d’àmbit local,
  • prospectiva de mercat internacional,
  • generació de xarxes de col·laboració público-privades
  • i posicionament global de la ciutat en l’àmbit alimentari de recursos marins.

Així, el retorn no és només econòmic immediat, sinó també:

  • científic (intercanvi de coneixement),
  • sectorial (millora de la competitivitat),
  • i social (impacte en el sistema alimentari).
Seafood

Estand de Prodeca a la Seafood 2026

La cadena de valor pesquera: de la ciència al consum

Un dels aspectes més rellevants per a professionals de la biologia és que la fira permet observar i intervenir en tota la cadena de valor del producte pesquer, des d’una perspectiva sistèmica.

Les sessions tècniques i espais com el Catalonia Hub (Generalitat de Catalunya) mostren com s’articulen els diferents nivells:

  • governança pesquera,
  • normatives europees i mediterrànies,
  • consum i salut,
  • traçabilitat i qualitat,
  • i innovació tecnològica.

Aquesta visió integrada és essencial per a la biologia aplicada, ja que permet connectar la recerca sobre recursos marins amb la seva gestió eficient i amb els patrons de consum responsable.

 

Promoció del producte de proximitat i sobirania alimentària

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona impulsen, en paral·lel a la fira, una clara aposta pel producte pesquer de proximitat, amb iniciatives com:

  • la promoció del segell Peix de Llotja,
  • la implicació de la restauració com a agent prescriptor,
  • o la creació de circuits curts de comercialització.

Aquestes polítiques responen a un objectiu més ampli: reforçar la sobirania alimentària i garantir un sistema més resilient i més just per al sector primari.

Des del punt de vista ecosistèmic, fomentar el consum de proximitat també implica:

  • reduir la petjada ambiental,
  • potenciar espècies locals sovint infrautilitzades
  • i afavorir una pesca més ajustada als ecosistemes mediterranis.

Nutrició, salut i evidència científica

Els espais de coneixement de la fira també són essencials per difondre el valor nutricional del peix entre professionals prescriptors. Per exemple, sessions com “Peix i salut. Desmuntant mites”[2] posen de manifest que el consum regular de peix té un balanç risc-benefici favorable i es recomana un consum variat, especialment amb espècies de menor concentració de contaminants, coherent amb guies i síntesis d’evidència[3]. El coneixement compartit sobre l’aportació de seleni del peix, amb alguns estudis que suggereixen que podria modular part dels efectes adversos del metilmercuri, obre la porta a revisar la recomanació de salut pública que continua essent prioritzar espècies amb menor mercuri, especialment en població vulnerable. En aquest sentit, cal distingir població general de població vulnerable i explicar que el límit històric és controvertit, però que les guies oficials vigents no són “anti-peix”, sinó “tria espècies adequades”.

Aquest tipus de continguts són clau per a educar i sensibilitzar la població, reforçar el paper del peix en la dieta mediterrània i promoure una alimentació saludable.

Especialment rellevant és el seu impacte en:

  • infants i joves, per al desenvolupament cognitiu,
  • persones adultes, en la prevenció de malalties
  • i gent gran, per mantenir la salut cardiovascular i nutricional.

Comerç local, educació i canvi de comportament

Un altre aspecte innovador és el reconeixement del paper dels mercats municipals i les peixateries com a agents educadors del consumidor. Aquests punts de venda no són només espais comercials, sinó:

  • centres de transmissió de coneixement,
  • espais de prescripció alimentària
  • i nodes de sostenibilitat urbana.

La fira reforça aquesta dimensió, connectant el relat global amb la realitat quotidiana del consum.

Evidència i precaucions

Beneficis: nutrients essencials + suport a neurodesenvolupament i salut cardiovascular en patrons saludables.

Risc principal: metilmercuri, sobretot en peixos depredadors grans, i vàries guies oficials encara recomanen limitar-los en embaràs/infància.

Recomanació pràctica: varietat d’espècies i preferència per opcions de menor contingut en mercuri, mantenint consum regular.

Peix musclera, musclos, seguretat alimentaria, aquicultura agroalimentari

Seafood: Una fira amb impacte científic i social

En definitiva, la Seafood Expo Global no és només una plataforma comercial. És:

  • un espai de trobada entre ciència, mercat i polítiques públiques,
  • una eina per impulsar la sostenibilitat del sistema alimentari amb recursos marins,
  • i un instrument per reforçar la relació entre societat i salut oceànica.

Per a la comunitat de biòlegs, representa una oportunitat única per:

  • adquirir i transferir coneixement,
  • incidir en la gestió eficient dels recursos naturals
  • i contribuir a una alimentació més saludable i sostenible.

 

Resumint, esdeveniments com la Seafood Expo Global són útils perquè connecten evidència científica, innovació i decisions de mercat en un mateix espai. Com a biòleg, val la pena estar al cas de les tendències en oferta i demanda, tècniques de transformació, traçabilitat, sostenibilitat i salut pública que s’hi discuteixen: sovint anticipen els debats i les oportunitats que després arriben al territori.

 

Josep Hurtado, vocal de la junta de govern del CBC, Oficina de Gestió Estratègica de l’âmbit litoral de Barcelona – BSM

Estigues al cas

Aquests esdeveniments firals catalitzadors connecten la ciència amb decisions reals de producció, processat i consum.
Com a biòleg, segueix de prop tendències en captura, transformació, qualitat, traçabilitat, contaminants i nutrició: és on la biologia aplicada genera impacte social

Notes

1 L’edició 2026 de Seafood Expo Global/Seafood Processing Global s’ha celebrat a Fira Barcelona – Gran Via del 21 al 23 d’abril de 2026. Fira de Barcelona: “la més gran fins aleshores” amb 35.500 professionals del sector, amb 2.290 empreses expositores de 85 països, 52.980 m² nets d’exposició i 65 pavellons nacionals i regionals, així com un programa de conferències amb més de 90 persones expertes en més de 30 sessions.

2 Aldama López, Guillermo (2023). Conferència / ponència tècnica El consumo de productos pesqueros como fuente de salud. Fedepesca / jornada científica. NdA: segons síntesis i revisions presentades no és, però, un article revisat per parells signat per ell.

  • Defensa la dieta “pesco‑mediterrània”.
  • Reducció de 15% de mortalitat total i 35% de mortalitat cardiovascular associada a aquest patró dietètic.
  • Increment de 4% menys risc cardiovascular per cada 20 g de peix addicional.
  • Argumenta el paper dels omega‑3 i nutrients essencials.
  • El seleni del peix pot modular/mitigar parcialment el mercuri en l’organisme. NdA: És cert que hi ha literatura que discuteix la interacció seleni–mercuri i la hipòtesi protectora, especialment en relació amb risc cardiovascular. Però en salut pública i toxicologia reguladora encara no es considera prudent expressar-ho com una “neutralització” universal o total.
  • En una revisió de 44 estudis amb més de 106.000 dones i fills s’extreu que el consum de peix durant l’embaràs s’associa a millor desenvolupament neurocognitiu. Les limitacions estrictes de consum (p. ex. 340 g/setmana) són objecte de debat i varien segons guies però l’eix és prioritzar espècies baixes en mercuri. NdA: Les autoritats encara recomanen limitar espècies amb alt mercuri en embaràs, lactància i infància, perquè el metilmercuri continua sent un risc neurotòxic, i l’estratègia principal és triar espècies baixes en mercuri.

3 Formulat com a associació/benefici global, no com a causalitat absoluta:

  • Les agències FDA/EPA indiquen que el peix aporta nutrients clau per al desenvolupament cerebral i que un patró saludable amb peix pot tenir beneficis cardiovasculars, recomanant consum regular amb selecció d’espècies baixes en mercuri.
  • AESAN: recomanacions concretes d’evitar espècies d’alt mercuri en embarassades i infants (i mantenir 3–4 racions/setmana de peix variant espècies). [aesan.gob.es]
  • EFSA (marc europeu sobre mercuri i consells dietètics) també reconeix el valor nutricional del peix i promou equilibrar beneficis amb l’exposició al mercuri, especialment en població vulnerable (especial atenció a predadors grans). [efsa.europa.eu], [food.ec.europa.eu]

Darreres notícies