“The midnight sky” és una pel·lícula de ciència-ficció dirigida per George Clooney i protagonitzada pel mateix Clooney (astrònom Augustine Lofthouse), Felicity Jones, David Oyelowo, Kyle Chandler, Demián Bichir, Tiffany Bloone, Caoilinn Springall, Sophie Rundle, Tim Rus, Miriam Shor i Ethan Peck.

El guió del film és de Mark L. Smith i està basat en el llibre de títol “Good morning, midnight” de Lily Brooks-Dalton.

La música és d’Alexandre Desplat, la fotografia de Martin Ruhe i el muntatge de Stephen Mirrione.

L’astrònom Augustine Lofthouse (George Clooney), és un científic que va descobrir una lluna que orbita al voltant del planeta Júpiter a la qual va anomenar K-23. Les dades inicials que va obtenir dels estudis d’aquest satèl·lit indicaven que podia ser habitable pels éssers humans.

Ens trobem en el febrer de 2049, Augustine, que té una malaltia terminal, desenvolupa la seva tasca professional a l’observatori astronòmic “Barbeau” del Cercle Polar Àrtic. Malauradament, un cataclisme ha transformat la terra en un planeta cada cop menys apte per la vida humana. L’aire s’ha tornat irrespirable. Viure-hi només és possible en condicions subterrànies i de manera temporal.

L’observatori polar on Augustine Lofthouse desenvolupa la seva tasca professional és evacuat, però l’astrònom decideix quedar-s’hi tot sol i morir en aquell indret aïllat de tothom. Mentre és allà mira de posar-se en contacte amb les diferents missions espacials que s’han dut a terme en els darrers anys, però no aconsegueix comunicar-se amb ningú.

Tanmateix, en un moment determinat Lofthouse aconsegueix comunicar-se amb la nau “Aether” quan aquesta està a punt de retornar a la terra després d’haver-se passat mesos en una colònia del K-23 realitzant diversos treballs relacionats amb les possibilitats d’habitabilitat d’aquell satèl·lit per part dels humans. Els tripulants de la nau fa dies que intenten comunicar-se amb la NASA o amb algú de la terra sense aconseguir-ho.

“The midnight sky” és un bon recurs pedagògic per a tractar temàtiques relacionades amb els exoplanetes, les possibilitats d’existència de vida en altres indrets de la nostra galàxia diferents del nostre i, en les hipotètiques possibilitats de poder ser habitats en un futur llunyà pels humans.

La vida sense gravetat a l’espai, les tempestes de meteorits o els passejos espacials, són altres temàtiques destacables presents en el film.

Per altra banda, el llargmetratge “The midnight sky” ens permet meditar la resposta a la pregunta següent: si busquem nous planetes per habitar perquè el nostre cada cop està més malmès a causa de l’activitat humana, estem segurs que en un altre lloc la nostra espècie no caurà en els mateixos errors que ha comès a la terra?

Finalment, per saber si la nau “Aether” aconsegueix retornar a la terra i el que li acaba succeint al nostre astrònom Augustine Lofthouse haureu de visionar la pel·lícula. Pensem que us podrà interessar.

 

Eduard J. Chifré i Petit