Comunicat del CGCOB sobre la pesta porcina africana: Un senyal d'alerta del sistema

Us traslladem el comunicat del Consejo General dels Col·legis Oficials de Biòlegs que ha fet sobre l’aparició de la pesta porcina africana a Collserola.

Si voleu llegir el comunicat en versió original seguiu aquest enllaç.

Pesta Porcina Africana, PPA: Un senyal d’alerta del sistema

La recent aparició de casos de Pesta Porcina Africana (PPA) en la península ha reactivat la preocupació social i econòmica. Per a comprendre correctament aquesta malaltia hemorràgica altament contagiosa que és causada per un virus de la família Asfarviridae, és necessari ampliar el focus més enllà de l’espècie afectada.

La PPA no és una amenaça per a la salut humana, però sí que és un indicador d’una cosa més profunda: la forma en què el nostre model d’organització del territori, la ramaderia, l’urbanisme, els residus i el transport està alterant els equilibris ecològics que abans actuaven com a barreres naturals enfront de les malalties.

Més del 60% de les malalties emergents que afecten humans tenen origen animal. Són les anomenades zoonosis. I encara que la PPA no és una d’elles, neix del mateix còctel de factors que ha afavorit altres malalties més pròximes, inclosa la COVID-19. Ignorar-la seria ignorar un advertiment del mateix sistema.

Un ecosistema desordenat facilita l’expansió de patògens

Fins fa poques dècades, hi havia espais habilitats i amb limitacions específiques que separaven les granges i les zones urbanes dels ecosistemes amb predomini dels equilibris associats a processos naturals. Avui aquests límits s’han difuminat. Les ciutats creixen ocupant àrees que abans pertanyien a la naturalesa, i la fauna salvatge —com el senglar— s’adapta sense dificultat a aquest nou escenari: s’alimenta de residus, recorre carrers i parcs, i manté densitats anormalment altes en absència de predadors naturals com el llop.

A això se suma un model vulnerable de ramaderia intensiva, la pèrdua de biodiversitat en sòls i ecosistemes, i un clima que ja no és el dels nostres avis: hiverns més suaus permeten que tants senglars com patògens sobrevisquin i s’expandeixin durant més temps.

L’augment del turisme i de les activitats a l’aire lliure també multipliquen les interaccions entre fauna salvatge, animals domèstics i persones, generant nous punts de contacte que abans no existien.

Un món connectat… també per als virus

El nostre sistema de transport global mou mercaderies d’un costat a un altre del planeta en qüestió d’hores. Aquesta velocitat, que sosté l’economia, també permet que els patògens viatgin inadvertits en roba, botes, vehicles o restes de menjar. Són autopistes invisibles que modifiquen el mapa ecològic a una velocitat sense precedents.

Quan el virus apareix, el mal no és només sanitari també ambiental.

La resposta habitual a un brot de Pesta Porcina Africana implica sacrificis massius, caceres incontrolades, fumigacions, moviment i gestió de cadàvers i l’ús de biocides potents. Aquestes mesures poden ser necessàries per a contenir la malaltia, però tenen un cost ambiental elevat:

• Els biocides alteren microorganismes beneficiosos del sòl i l’aigua.
• El confinament prolongat del bestiar augmenta l’estrès i afavoreix altres malalties.
• L’acumulació de residus biològics crea nous impactes.
• La cacera indiscriminada sense control biològic sol fa dispersar als animals infectats a zones no contaminades.

Cada brot greu és, en si mateix, una crisi ambiental.

Si responem únicament amb “més guerra contra el virus”, entrem en un cercle viciós: cada any, més contaminants químics, més residus, més estrès en animals i ecosistemes cada vegada més vulnerables.

Una solució implica reforçar la salut dels ecosistemes

La naturalesa té mecanismes propis de control que hem afeblit: depredadors naturals que regulen poblacions de senglar, boscos i ecosistemes diversos que dilueixen la propagació de patògens, sòls vius que sostenen ramaderies més resistents i aigües netes que redueixen l’estrès immunitari del bestiar.

Reequilibrar el territori significa:

• Facilitar la presència de depredadors naturals (llop, linx, rapinyaires).
• Gestionar boscos i mosaics agroforestals per a evitar punts d’alta densitat animal.
• Restaurar la biodiversitat, perquè no tots els hostes transmeten amb la mateixa eficàcia.
• Millorar el maneig de fems i purins per a reduir la càrrega ambiental de patògens i antibiòtics.
• Apostar per models ramaders més sostenibles i menys estressants per als animals.

La naturalesa no elimina els virus, però els manté a ratlla mitjançant l’equilibri ecològic. Quan aquest equilibri desapareix, hem de substituir-lo amb mesures dràstiques de control.

I què pot fer la ciutadania?

Encara que la gestió tècnica correspon a administracions, ramaders i professionals, els ciutadans també exerceixen un paper important:

• No alimentar fauna salvatge.
• No deixar escombraries en el camp.
• Respectar zones restringides per motius sanitaris.
• Netejar botes i roba en passejar per àrees naturals.
• Evitar que mascotes interactuïn amb fauna silvestre.
• Petits gestos que ajuden a tallar rutes de transmissió invisibles.

Una salut, un territori, un futur compartit

Com a Biòlegs, no veiem la Pesta Porcina Africana, PPA, només com un problema de porcs o de ramaders. La veiem com un senyal d’alarma d’un model que combina clima canviant, ramaderia intensiva, fauna descontrolada i dolenta gestió de residus i territori.

La bona notícia és que sabem què funciona: reforçar la salut dels ecosistemes, ordenar el territori i planificar la salut pública, animal i ambiental de manera conjunta. És a dir, aplicar el concepte de One Health, un enfocament amb el suport de la Unió Europea que recorda que la salut humana depèn directament de la salut animal i de l’estat del medi ambient. Si ho fem, no sols reduirem el risc de PPA, reduirem també el risc de futures malalties que podrien ser la pròxima gran zoonosi.

Control de la Pesta Porcina Africana mitjançant vacunes

En l’actualitat no existeix una vacuna comercial disponible per a la Pesta Porcina Africana, però hi ha diversos prototips en desenvolupament que busquen ser segures i efectives per a controlar la malaltia. Destaca un projecte europeu: VACDIVA, que pot aportar la solució definitiva, encara que comporta una gran complexitat donades les característiques dels diferents ceps vírics.

Ja va succeir amb la malaltia zoonòtica COVID-19 la solució de la qual va venir a través de la vacunació generalitzada i que va ser investigada i elaborada per la Biòloga Sra. Katalin Karikó, per la qual va rebre el Premi Nobel.

En l’escenari actual es qüestiona la tasca dels laboratoris, es proposa com l’origen del focus a Catalunya, així com abunden les teories conspiranoiques, oblidant que si volem una solució definitiva ha de venir d’un control per vacunació.

La situació porta a un control exhaustiu del brot confinant la zona afectada i aplicant mesures de bioseguretat que impedeixin que s’estengui a les granges i a altres territoris, sense oblidar les altres accions que es reflecteixen en el present comunicat.

 

De totes maneres, des del Consejo General de Colegios Oficiales de Biólogos oferim l’ajuda necessària per a possibilitar l’erradicació de la malaltia.

Madrid, 10 de desembre de 2025.

 

 

Fotografia del banc d’imatges gratuïtes Freepik