The dig (L’excavació) és un llargmetratge basat en fets reals dirigit per Simon Stone amb Carey Mulligan (Edith May Pretty), Ralph Fiennes (Basil Brown), Lily James, Johnny Flynn, Ben Chaplin, Ken Stott, Archie Barnes i Monica Dolan, de protagonistes.

El guió de la pel·lícula és de Moira Buffini, i està basat en la novel·la de títol “The dig”, de John Preston. La música és de Stefan Gregory, la fotografia de Mike Eley i el muntatge de Jon Harris.

Edith May Pretty (1883-1942) era propietària d’unes terres a Sutton Hoo que es trobaven en el comtat anglès de Suffolk. La senyora Pretty a la seva joventut va fer molts viatges i va estar en contacte amb excavacions arqueològiques. Sospitava que en les seves propietats podien haver-hi enterrats importants jaciments arqueològics.

El 1939, poc abans de l’esclat de la II Guerra Mundial, Edith Pretty va contractar l’excavador i arqueòleg autodidacta Basil Brown (1888-1977) perquè fes una excavació arqueològica en les seves propietats.

Brow que no tenia formació acadèmica, però que era un excel·lent professional de l’arqueologia va descobrir en aquell indret un vaixell funerari d’un guerrer o rei anglosaxó del segle VI que havia estat enterrat en aquell lloc junt amb el seu aixovar funerari.

Poc després de fer-se el descobriment, importants arqueòlegs provinents del món universitari i de grans museus es van fer càrrec dels treballs d’excavació i van apartar-ne Basil Brow. Consideraven que, com que no tenia formació acadèmica, no era una persona adequada per treballar en aquella descoberta. No obstant això, la senyora Pretty va insistir i aconseguir que el deixessin continuar treballant en el jaciment tot i que en tasques secundàries.

Amb la finalitat que el jaciment fos conegut per tothom Edith Pretty va permetre que pogués ser visitat. Posteriorment, va donar els objectes de l’aixovar funerari al Museu Britànic perquè considerava que era el lloc on més gent el podria visitar.

Un cop acabada l’excavació, les restes del vaixell es van tornar a enterrar per poder preservar-les del pas del temps.

Durant la II Guerra Mundial els objectes procedents d’aquell jaciment es van amagar en el Metro de Londres per protegir-los dels bombardejos nazis.

En acabar la Guerra, les troballes de Sutton Hoo es van ubicar en una exposició permanent al Museu Britànic de Londres. Inicialment com a promotora d’aquell descobriment, només hi figurava el nom de la senyora Pretty que havia mort el 1942. No va ser fins anys més tard que al seu costat també s’hi va posar el nom de Basil Brown, reconeixent així la seva tasca en el descobriment i excavació d’aquell jaciment.

“The dig” és un bon recurs pedagògic per a tractar temàtiques relacionades amb l’arqueologia, les tècniques d’excavació a finals dels anys trenta del segle XX, la conservació de les troballes arqueològiques o els efectes de la guerra en el treball científic.

Eduard J. Chifré i Petit