Cinema i ciència: "Joan Oró. La fórmula de la vida"(2023)
El documental “Joan Oró. La fórmula de la vida” està dirigit per Pau Subirós i produït per la fundació “La Caixa”, amb la col·laboració de la fundació “Joan Oró” i el suport de 3cat
El guió del film és de Pau Subirós, la fotografia de Daniel Lacasa i el muntatge de Florència Aliberti.
Excel·lent documental sobre la vida del científic català Joan Oró i Florensa (1923-2004). Al llarg del film coneixerem, a través de diferents testimonis de científics, familiars i deixebles de Joan Oró, diversos aspectes de la seva vida i del seu treball científic posant èmfasi en les aportacions del Dr. Oró a l’estudi de l’origen de la vida.
A continuació fem un resum dels principals apartats del documental.

La família de Joan Oró tenia un forn a Lleida on ell va treballar de molt jove. Va cursar estudis a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en química. Un cop acabada la carrera va continuar durant dos anys treballant al forn familiar.
Aviat veu que si vol fer recerca ha d’anar als Estats Units. L’Estat Espanyol era un país reprimit i sense recursos per la ciència. Busca beques als EUA. Finalment, n’obté una per anar a la universitat de Houston (Texas). La seva família li dona suport per traslladar-se als Estats Units i la seva dona li fa costat. El 1952 marxa ell sol als EUA. La seva esposa, la mestra, Francesca Forteza i Gasol i els seus fills inicialment es queden a Catalunya, més tard l’acompanyaran. És a Houston on va fer el doctorat.
El Dr. Stanley Miller (1930-2007) l’any 1952 va realitzar el seu famós experiment sobre l’origen de la vida. Va reproduir en el laboratori les condicions de la terra primitiva que consistien en una barreja de gasos, hidrogen, metà, vapor d’aigua i amoníac, i la va sotmetre a descàrregues elèctriques a una temperatura d’uns 80ºC. Després d’un temps va descobrir que s’havien format aminoàcids, la qual cosa indicava que a partir de compostos inorgànics se’n podien formar d’orgànics.
El 1959 el Dr. Joan Oró va dur a terme un altre experiment fonamental en la recerca sobre l’origen de la vida, el de la síntesi d’adenina. Oró barrejà compostos químics existents en la terra primitiva, el principal l’àcid cianhídric, amb una solució aquosa d’amoníac. La tarda de Nadal del 25.12.1959 va obtenir d’aquesta barreja l’adenina, una base nitrogenada que es troba a l’ADN i a l’ARN dels éssers vius.
Les experiències de Miller i Oró van tenir un gran impacte internacional i els va atorgar un gran prestigi dins el món científic.
Joan Oró va plantejar que la matèria orgànica que va donar lloc a la vida podia haver arribat a la terra mitjançant cometes que van impactar en el passat amb el nostre planeta. Fins i tot va estudiar els meteorits anomenats condrites carbonàcies que contenen matèria orgànica, com ara aminoàcids.
Va treballar com a bioquímic en missions internacionals estudiant l’origen i l’evolució de la vida a l’univers. En els anys 60 del segle passat, va col·laborar amb la NASA en el programa “Apollo“ buscant vida a l’espai, el primer lloc fou la lluna. Amb el seu equip van analitzar mostres de les roques del nostre satèl·lit que els astronautes que hi van anar van dur a la terra.
El 1975 va participar en el programa “Viking“ de la NASA a la recerca de vida en el planeta Mart. Va col·laborar dissenyant els equips de laboratori que les naus “Viking“ van dur a aquell planeta per fer experiments a la recerca de vida.
Un dels experiments que es van realitzar a la superfície de Mart va demostrar que s’alliberava CO2, la qual cosa indicava que podia haver-hi activitat metabòlica en el planeta vermell. Semblava que s’havia descobert vida en aquell planeta i van estar a punt de comunicar-ho a tot el món. No obstant això, Oró va donar una explicació alternativa a la presència d’aquell CO2 que res tenia a veure amb l’existència de vida a Mart. Finalment, li van donar la raó. Aquell CO2 no provenia d’activitat biològica. La NASA gràcies al Dr. Oró va evitar cometre un gran error. Joan Oró va treballar a la NASA fins que es va jubilar.
En els anys 1970-71, a les acaballes del Franquisme, va haver-hi intents perquè Oró tornés a l’Estat espanyol. Fins i tot li creaven una càtedra de biofísica. Però aquell propòsit no va reeixir. No hi havia ni recursos ni voluntat política.
El 1980 va tornar a Catalunya i es presentà com independent a les llistes de Convergència i Unió a les eleccions del Parlament de Catalunya. Fou elegit diputat per Lleida. I fou assessor científic del president Jordi Pujol. Entre 1980 i 1981 va romandre a Catalunya, però les condicions de treball eren molt allunyades de les que tenia als EUA i finalment va retornar a Houston fins que es va jubilar el 1994.
L’any 1993 va crear la Fundació Joan Oró, ubicada a Lleida, per a donar a conèixer la seva vida i obra i per a impulsar la divulgació i la recerca científica.
Finalment el 1994, un cop jubilat, va retornar a Catalunya i col·laborà en impulsar la construcció del Parc Astronòmic del Montsec i de l’Observatori del Montsec amb tecnologia pionera.
Ja en el 2003, un any abans de morir, el rei Joan Carles I li concedí el títol nobiliari del marquesat d’Oró. Si arriba a tardar una mica més ja fa tard.
En aquest documental han col·laborat diversos científics, familiars i alguns deixebles del Dr. Joan Oró entre els quals esmentarem a:
Carlos Briones (astrobiòleg), Joan Anton Català (químic i divulgador científic), Emili Gelpí (bioquímic i deixeble de Joan oró), Josep Maria Gibert (bioquímic i deixeble de Joan Oró), Carme Jordi (astrònoma), Lisa Kaltenegger (directora de l’Institut Karl Sagan per a la Recerca de Vida al Cosmos), Joaquim Nadal (exconseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya), Teresa Oró (neboda de Joan Oró), Maria Elena Oró (filla de Joan Oró), Francesc Oró (nebot de Joan Oró), Mercè Piqueras (biòloga i divulgadora científica) i Mar Valldeoriola (periodista i editora).
El documental és un molt bon recurs pedagògic per conèixer la vida i obra del Dr. Joan Oró i Florensa.
Eduard J. Chifré i Petit




