Biòlegs a Girona: Biodiversitat en estat pur
Lluís Tort, “han estat unes sessions no només interessants sinó productives”
Antoni Espanya insta als Biòlegs Catalans a trobar una solució als danys de la fauna salvatge en l’agricultura i mantenir els pescadors a la Mediterrània.
Els passats 23 i 24 de maig es van celebrar les jornades professionals de biòlegs a comarques gironines, unes trobades que segons el degà, Lluís Tort, “han estat unes sessions no només interessants sinó productives”. La Confraria de pescadors de Blanes van acollir aquestes jornades científiques que permeten posar en comú i compartir coneixements dels biòlegs, en aquesta ocasió, que treballen a la demarcació de Girona. Vam mostrar una gran biodiversitat de camps on els biòlegs són imprescindibles: medi ambient, marí, ecologia, salut i de recerca genètica animal i humana, tant des del sector públic com del privat, o de l’autònom fins al cap d’una institució.
En aquestes jornades vam tenir l’honor de comptar amb la benvinguda pel tinent d’alcalde de Blanes i regidor de medi ambient de Blanes, Jaume Frigola, i del patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Ferran Martínez, que van acompanyar al degà del CBC i a en Jordi Carreras coordinador de les jornades.
Una clausura amb deures pels biòlegs
En la clausura de les jornades a càrrec del biòleg i director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, vam sortir amb dos encàrrecs del Govern. Per una banda, el director general va instar als biòlegs a fer aportacions per resoldre la problemàtica dels danys de la fauna salvatge a l’agricultura. Segons va comentar es tracta d’una afectació tan important que pot fer inviable certes activitats agrícoles. Per l’altra banda, Espanya i ja dins de les preocupacions del seu àmbit de competència, va demanar als biòlegs que treballin per aconseguir una Mediterrània amb pescadors. La conservació del recurs pesquer i dels ecosistemes marins és essencial.
Les conclusions de les jornades de Biòlegs a Girona
Més enllà de les ponències, que us les resumirem més endavant, les terceres jornades professionals de Biòlegs a les comarques gironines van arribar a unes conclusions que en Lluís Tort va exposar a la clausura:
- Tots conclouen que les dues sessions han estat productives i interessants. En elles, s’ha pogut evidenciar els avenços en els camps científics, d’innovació i de gestió en l’exercici de la nostra professió.
- S’ha pogut constatar, com veiem sovint, el paper rellevant que tenim els biòlegs en molts aspectes rellevants per a la salut del planeta i dels seus habitants de tota mena. La importància de tenir un biòleg a prop quan es tracta de fer intervencions que afecten la interacció entre la natura i l’acció humana.
- La necessitat de continuar fent activitats com aquesta en les que s’evidencia com la transferència de coneixements entre els biòlegs i també amb la societat és eficaç i productiva.
- Es va constatar com és de necessari mantenir la dinàmica de diàleg permanent entre els biòlegs científics i els biòlegs gestors per tal de proporcionar les millors aproximacions als problemes del manteniment de la biodiversitat tenint en compte els canvis que inevitablement s’estan produint als nostres entorns.
- Es va evidenciar que l’activitat dels biòlegs està cada vegada més integrada en la societat a través del que anomenem ciència ciutadana on hi ha una aportació de dades, observacions o imatges dels ciutadans per a fins científics.
- Finalment, la necessitat que exercicis tan positius com el d’aquests dos dies puguin tenir el màxim de difusió a la nostra societat amb tres pilars:
- Pels propis missatges que hem rebut.
- Per demostrar a les generacions d’estudiants, que entraran aviat a l’àmbit laboral, els grans reptes i la tasca tant apassionant com apassionada dels biòlegs professionals.
- Per visualitzar a la societat el paper primordial dels biòlegs en la defensa de la vida.
Agraïments de les jornades dels Biòlegs a Girona
Finalment, el degà va donar les gràcies a tots els ponents per les seves presentacions, a l’Ajuntament de Blanes, a la Confraria de Pescadors de Blanes, a MariMurtra, a l’equip organitzadors de la jornada i especialment a tots els assistents de les dues sessions.
Així mateix ha agraït al patró major de la Confraria de Pescadors, Jordi Hernàndez, la seva constant participació en les jornades. Ha estat un ponent sense ponència, facilitant dades, informació i coneixements respecte a pesca, espècies (garotes, coralls, mida dels peixos o regulacions vigents).
Les ponències de la jornades professionals de biòlegs a Girona
Benvinguda de les Jornades Professionals del Biòlegs a Girona.
Obertura de les jornades amb el tinent d’alcalde de Blanes i regidor de medi ambient de Blanes, Jaume Frigola, i el patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Ferran Martínez, el degà del CBC i el Jordi Carreras, coordinador de les jornades.
30 anys de Consultor Ambiental.
Amb en Jordi Boronat Rodríguez. Director general de MediTerra Consultors Ambientals, SL.
Ens explica el treball local en la Tordera i el seu delta, la pesca sostenible, el turisme, la dessalinitzadora…, I també l’impacte global a través d’aliances internacionals de consultors ambientals fins i tot en situacions com el càlcul dels impactes en cas de compra d’indústries/empreses (recursos…).
Projecte LIFE ECOREST: Innovació i cooperació per a restaurar hàbitats marins profunds de Catalunya
Amb Marina Biel Cabanelas i Sofia Faramelli Ribas, tècniques d’investigació del Projecte LIFE ECOREST
Marina Biel i Sofia Faramelli amb robots marins, campanyes oceanogràfiques i campanya de màrqueting inclosa en el seu outfit ens han explicat com es fa la restauració d’hàbitats profunds. Repoblar gorgònies, esponges i coralls amb uns objectius optimistes i sobretot amb una intensa i lleial col·laboració amb confraries de pescadors. Fins i tot n’hem pogut veure la metodologia i els resultats.
Seguiment de la Pesca Marina Recreativa a Catalunya
Amb la Patricia Poch i Isern. Tècnica de Mostreig. ICATMAR ICM-CSIC.
Patrícia Poch ens ha explicat les dades de pesqueries (distribució, àrees protegides, rebuigs, estocs) i els estudis de qui són i com són els pescadors recreatius
L’Onyar: entre malviure o subsistir a l’escassedat hídrica
Ponència del Sergi Sabater Cortés. Professor Universitat de Girona. I investigador de l’ICRA.
Sabater ens ha explicat els problemes de dèficits hídrics en el context històric dels darrers anys i centrat en l’Onyar, amb una visió molt completa (usos, volums, consum, dinàmica, química de l’aigua, influència de depuradores, i els models predictius de futur, ponència que ha generat una discussió prou interessant sobre aigua i boscos on molts assistents hem intervingut.
La Xarxa Aerobiològica de Catalunya a Girona: 29 anys del dia a dia de pòl·lens i espores a l’aire.
Amb Jordina Belmonte Soler. Professora UAB. Responsable Xarxa Aerobiològica de Catalunya.
Belmonte ha explicat l’Aerobiologia, la palinologia i la feina de la xarxa d’aerobiologia que ella dirigeix, que proporciona dades setmanals dels pòl·lens circulants, claus per a pacients amb problemes d’al·lèrgia; i com encara es necessita un treball de recull de dades constant per a poder fer prediccions.
Sorprèn que ,a hores d’ara, encara aquesta xarxa no tingui assegurada la seva continuÏtat per les autoritats politicoadministratives del país
Solucions tecnològiques per a la renaturalització d’infraestructures marines (Ocean Ecostructures)
Amb l’Anna Lloveras Armengol. CSO i cofundadora de Ocean Ecoestructures.
Lloveras ens ha presentat com hi ha iniciatives per a fer infraestructures marines, esculls sostenibles que ja permetem el control de les espècies que els colonitzen, les dades de distribució de talles dels peixos (madurs-immadurs, comercials-no-comercials), qualitat de l’aigua. I fins i tot calcular com aquestes infraestructures poden monetitzar-se i aportar un valor econòmic calculat.
Efectos de la tormenta Glòria en las praderas de Posidonia
Candela Marco-Méndez. Investigadora CSIC.
Marco ens ha explicat els estudis sobre la dinàmica de les praderes de posidònia, els efectes del canvi climàtic i l’impacte del Glòria aquests prats, que els ha permès generar un mapa de vulnerabilitat d’aquesta posidònia
Gestió Integrada de la pesca de garotes – Seguiment de les poblacions i l’impacte dels blancalls.
Amb en Jordi Boada García. Investigador Centre Estudis Avançats de Blanes-CSIC.
També del CEAB-CSIC, en Jordi Boada ens raona, primer la importància dels boscos d’algues marines i després la contradicció entre la pesca excessiva de la garota en certs llocs i la presència excessiva de garotes que es carreguen boscos d’algues generant blancalls o deserts submarins, per manca de depredadors. En Jordi ha posat en relleu la col·laboració de la ciència ciutadana amb bussejadors per a localitzar blancalls.
El laboratori d’embriologia en les tècniques de Reproducció Assistida.
Amb el Joan Sarquella i Ventura. Embriòleg clínic. Director del laboratori d’Embriologia de GIROFIV-CLÍNICA GIRONA.
Ens ha explicat com es treballen les imatges dels processos de reproducció in vitro per a determinar supervivències, selecció del millor espermatozoide, i fer anàlisis preimplantacionals genètiques i la detecció d’alteracions abans de la implantació.
El paper de Blanes i el Jardí Marimurtra en la recerca del Professor Ramon Margalef
Amb el Dr. Narcís Prat i Fornells. Catedràtic Emèrit del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia, de la Universitat de Barcelona.
Prat ens ha presentat la biografia d’un dels científics catalans més importants del segle XX i un referent mundial en Ecologia, la seva trajectòria d’estudis i mostrejos en tota la península, els seus dibuixos i publicacions i el paper de Carl Faust, el jardí Mar i Murtra de Blanes.
Conservació genètica de peixos pelàgics: del Mediterrani als oceans
Conservació genètica de peixos pelàgics: del Mediterrani als oceans
Des del laboratori d’ictiologia genètica en Jordi Viñas ens explica la genètica d’algunes de les 13 espècies de petits túnids com el bonítol i la bacoreta, la seva distribució en diferents parts del planeta i les conseqüències per a la gestió d’estocs i de pesca. Aquests estudis indicarien que en altres grups de peixos passaria el mateix respecte a la classificació genètica.
Dones de Bosc: la primera associació de propietàries forestals a l’Estat.
Silvia Busquets Rius. Professora i investigadora de la Universitat de Barcelona.
Busquets, que és professora de bioquímica, però també és propietària forestal, ens ha explicat com, malgrat l’increment del 25% dels boscos, només es gestiona un 30 %; tot i el risc d’incendis altament perillosos de sisena generació Ens sorgeixen noves preguntes: S’han d’apagar sempre els incendis i ràpidament? Com es pot forçar la creació del mosaic agroforestal?
També ens ha presentat quina és la tasca d’aquesta associació de propietàries forestals.
La recuperació d’una zona humida empordanesa: el cas de l’estany de Boada (t.m. de Palau-sator)
Amb en Ramon Fortià Rius de PAISATGES, Estudis i Projectes Mediambientals.
Ramon Fortià ens ha explicat el cas de l’estany de Boada i la seva recuperació. Es tracta d’una iniciativa privada engegada per ell mateix.
Efecte d’una variant soluble de l’apoptina en cèl·lules de càncer d’ovari.
Amb en Xavier Gay Teixidó. Investigador predoctoral. Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.
En Xavier Gay estudia el càncer d’ovari i en el seu grup han utilitzat l’enginyeria de proteïnes per a modificar una apoptina capaç d’actuar contra el càncer. A partir d’aquest ens sorgeixen noves preguntes: Quins són els següents passos per a l’aplicació? Serà una patent? Haurem de fer seguiment d’aquest estudi.
Caracterització genètica de les poblacions de bagra (Squalius sp.) a Catalunya.
A càrrec de la Núria Pérez Bielsa. Investigadora predoctoral. Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.
En el grup d’ictiologia genètica de la UdG, la Núria Pérez estudia la bagra catalana, Squalius laietanus, que si bé pel nom sembla que sigui un tauró és un ciprínid que està present en el nord-est de la península, les diferents espècies del qual tenen tendència a hibridar-se.
Quatre dècades de seguiment de l’esparver cendrós en terres empordaneses
Amb en Ramon Fortià Rius de PAISATGES, Estudis i Projectes Mediambientals.
Fortià torna a presentar-nos un altre tema ben diferent, el seguiment de l’esparver cendrós i la seva experiència en el seguiment d’aquesta espècie. Ens ha sorprès la dificultat de cercar els nius en zones de garriga i els problemes de les parelles que fan el niu als camps de cereals. Ens preguntem si no hi ha algun detector (infraroig…) per a detectar els nius? Busca algú que continuï la seva tasca.
Malalties transmeses per mosquits al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà: una aproximació ecològica.
Del Frederic Bartumeus Ferre. Professor d’Investigació ICREA. Centre Estudis Avançats de Blanes-CSIC
Al Centre d’Estudis Avançats de Blanes el grup d’en Frederic Bartomeus estudia els mosquits que poden transmetre virus, les aus hostes d’aquests paràsits i les condicions ecològiques i de comunitats d’ocells que expliquen la propagació dels virus. Els cants i el marcarge dels ocells els permeten fer el seguiment epidemiològic.
Haurem d’estar amatents per saber quina és la predicció de la incidència d’aquest virus.
Torns oberts de preguntes
Conclusions de les jornades
Amb el degà Lluís Tort
Clausura de les jornades professionals de biòlegs a Girona
Amb el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya.
Comunicat de premsa: Antoni Espanya demana als biòlegs que aportin solucions als danys de la fauna salvatge a l’agricultura.
· Lluís Tort: Aquestes jornades han estat unes sessions productives i interessants.
