Cap a una nova era dels assaigs clínics: l’impacte de la ICH E6(R3)

A partir del 23 de juliol de 2025, els assaigs clínics hauran d’adaptar-se a una nova realitat reguladora: l’entrada en vigor de la versió revisada de la guia de Bones Pràctiques Clíniques, ICH E6(R3). Aquesta nova versió substitueix l’actual E6(R2), vigent des del 2016, i suposa una actualització profunda, no només del contingut tècnic sinó del plantejament general sobre com s’han de concebre, gestionar i supervisar els assaigs clínics en entorns cada cop més complexos, digitals i centrats en el pacient.

La versió anterior, l’ICH E6(R2), va representar en el seu moment un avenç important en la consolidació d’un marc harmonitzat a escala internacional. No obstant això, la realitat de la recerca clínica ha evolucionat ràpidament en els darrers anys. L’augment de la complexitat dels estudis, l’aparició de nous dissenys i tecnologies, les lliçons apreses durant la pandèmia i la demanda creixent de flexibilitat i eficiència han posat de manifest les limitacions del model anterior. En aquest context, la ICH E6(R3) no només actualitza, sinó que reformula el concepte de qualitat en els assaigs clínics, adoptant una mirada més estratègica i adaptativa.

Del compliment normatiu al pensament crític

Un dels grans canvis conceptuals que introdueix l’ICH E6(R3) és l’abandonament progressiu d’un enfocament estàtic i normatiu, per adoptar una visió que promou el pensament crític i la presa de decisions contextualitzada. Això significa que els requeriments no s’han d’aplicar de forma uniforme a tots els estudis, sinó que s’han d’adaptar al seu objectiu, complexitat, població i risc. La nova guia deixa enrere la idea que hi ha una única manera correcta de fer les coses, i obre la porta a solucions proporcionals, sempre que siguin justificades i compatibles amb els principis ètics i científics.

Aquest enfocament exigeix una maduresa més gran per part dels promotors i investigadors, que han de demostrar no només el compliment formal de les normes, sinó una capacitat real d’analitzar riscos, prioritzar recursos i garantir la qualitat dels resultats en cada situació concreta.

La qualitat es dissenya

Un altre dels pilars centrals de l’ICH E6(R3) és la integració del concepte de Quality by Design (QbD). A diferència del model anterior, on la qualitat es controlava retrospectivament a través de processos de monitoratge i auditories, ara es considera que la qualitat ha d’estar incorporada des de la fase de planificació.

Aquesta idea es tradueix en la necessitat d’identificar des del principi quins són els factors crítics per a la qualitat de cada estudi: aquells elements que són essencials per protegir els participants i assegurar la fiabilitat dels resultats. Això pot incloure variables com la correcta selecció dels participants, el disseny del consentiment informat, la validesa dels mètodes d’avaluació, la traçabilitat de les dades o la coherència dels sistemes electrònics utilitzats.

Adoptar aquest enfocament implica anar més enllà del compliment formal i fer un exercici de disseny estratègic que permeti anticipar problemes, simplificar processos innecessaris i concentrar els esforços en allò que realment importa.

Una gestió del risc més intel·ligent

La ICH E6(R3) també aposta per un enfocament proporcional i basat en el risc, tant en el disseny com en la implementació dels assaigs clínics. Això vol dir que les exigències en termes de documentació, monitoratge o supervisió s’han d’ajustar a la naturalesa i a la magnitud dels riscos reals que presenta l’estudi. No té sentit aplicar el mateix nivell d’intensitat a un assaig Fase I amb un producte experimental desconegut que a un estudi observacional amb un medicament ja comercialitzat.

Per tant, els sistemes de qualitat hauran d’incorporar metodologies sistemàtiques de gestió de riscos, però amb una mirada pràctica: identificar què és rellevant, establir mecanismes de seguiment i documentar les decisions preses. El model ja no és “fer per si de cas”, sinó “fer amb sentit”.

 

Nous enfocaments per a cada actor implicat

Els canvis introduïts en la nova guia tenen implicacions directes sobre les responsabilitats dels principals actors en un assaig clínic.

Per als promotors, l’R3 reforça el seu paper com a garants de la qualitat, no només a través de la supervisió, sinó també liderant un sistema global de gestió del risc, dissenyant protocols viables i proporcionals, i assegurant que els sistemes informàtics siguin robustos, validats i adequadament auditables. També són responsables d’una governança de dades adequada, incloent-hi la seguretat, traçabilitat, accés i retenció.

Els investigadors, per la seva banda, assumeixen un paper més actiu en el control de la qualitat i en la protecció dels participants. Se’ls demana una millor gestió documental, una participació més gran en la presa de decisions relatives a la viabilitat operativa, i un coneixement més profund dels sistemes tecnològics que utilitzen. A més, hauran de col·laborar estretament amb el promotor en la identificació de riscos i l’establiment de mesures proporcionals.

Els comitès d’ètica, finalment, tindran un rol fonamental en l’avaluació de la proporcionalitat del disseny, l’impacte real sobre els participants i la comprensió del consentiment informat, especialment en entorns digitals o amb l’ús de tecnologies emergents.

Innovació, inclusió i eficiència

La nova versió de la guia també reflecteix una voluntat clara d’adaptar-se a la innovació. Per primera vegada, s’incorpora de manera explícita l’ús de tecnologies digitals, com ara wearables, sensors, sistemes electrònics descentralitzats o recopilació de dades de vida real. Aquests elements, si s’integren correctament, poden contribuir a assaigs més accessibles, més inclusius i amb dades més rellevants per a la pràctica clínica.

La ICH E6(R3) també reconeix la necessitat de fer partícip el pacient des del disseny de l’estudi, com a eina per millorar la rellevància dels resultats, la viabilitat operativa i la fidelització dels participants. Aquest canvi de mirada suposa un acostament a un model més humanitzat i sostenible.

El consentiment informat: més enllà del paper signat

Un dels aspectes on la ICH E6(R3) fa una evolució significativa és en el procés de consentiment informat. Ja no es tracta només d’obtenir una signatura i arxivar-la, sinó de garantir que la persona participant entén realment allò que se li proposa, ho assumeix de manera voluntària i ho fa amb la informació adequada.

La nova guia posa èmfasi en la necessitat que el consentiment sigui un procés actiu, clar i adaptat a les característiques del participant, el disseny de l’assaig i el context on es desenvolupa. Per tant, s’abandona la visió del consentiment com un tràmit burocràtic, i s’adopta un enfocament centrat en la comunicació i la comprensió.

A més, s’introdueix de forma explícita la possibilitat d’utilitzar tecnologia per facilitar la informació i l’obtenció del consentiment, especialment en assaigs descentralitzats o en situacions especials (com urgències o poblacions amb capacitat limitada per entendre documents llargs). Sempre, però, sota criteris d’ètica, traçabilitat i respecte als requisits legals locals.

També es demana que la informació proporcionada sigui concisa, entenedora i rellevant, evitant el llenguatge tècnic innecessari. En aquest sentit, el repte no és només complir amb la normativa, sinó construir un pont de confiança amb el participant i garantir que la seva decisió sigui realment lliure i informada.

Aquest canvi conceptual reforça el principi fonamental de la recerca clínica: la protecció i el respecte per la dignitat de la persona. I ens recorda que, darrere de cada assaig, hi ha una persona que pren una decisió important sobre la seva salut i la seva vida.

 

I ara, què?

L’entrada en vigor de l’ICH E6(R3) és imminent. Per tant, és important que les organitzacions comencin a preparar-se des d’ara. Això inclou la revisió dels procediments interns, la formació dels equips en gestió del risc i pensament crític, l’avaluació dels sistemes tecnològics i la planificació d’una transició escalonada cap al nou model. Però també implica una cosa més profunda: un canvi de cultura.

L’R3 no ens demana simplement que fem les coses millor, sinó que ens preguntem per què les fem així, com les podríem fer millor i amb quin impacte real sobre els participants i la ciència. Aquesta és, probablement, la transformació més rellevant de totes.

 

Montserrat Solà Collado
Experta en Investigació Clínica.
Vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Biòlegs de Catalunya.