Suro, és un llargmetratge dirigit per Mikel Gurrea i protagonitzat per Vicky Luengo (Helena), Pol López (Ivan), Josep Estragués, Ilyass El Ouahdani, David Parcet, Fouad Lhaibi, El Mustapha Hounain El Amin, Abdelaziz El Hajjouji i Irina Moradell.

El guió de la pel·lícula és de Mikel Gurrea i Francisco Kosterlitz. La música és de Clara Aguilar, la fotografia de Julián Elizalde i el muntatge d’Ariadna Ribas.

El film “Suro” va ser rodat en català i diversos actors secundaris que hi intervenen són treballadors del suro.

Cal destacar que l’any 2022 aquesta pel·lícula va guanyar diversos guardons en el 70è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Per altra banda, Mikel Gurrea va guanyar el premi Gaudí  2023 a la millor direcció novella i Vicky Luengo i Pol López van aconseguir el Gaudí a millors actors protagonistes.

Helena (Vicky Luengo) hereta una finca de sureres a l’Alt Empordà. Ella, que està embarassada, i la seva parella l’Ivan (Pol López) decideixen traslladar-se a aquell indret rural i viure de l’explotació del suro, aplicant pràctiques justes i sostenibles. Tanmateix, tampoc estan disposats a renunciar a alguns luxes, com és el cas de disposar d’una piscina.

Aviat s’adonen que viure del camp no és tan fàcil, car necessiten guanyar diners amb una certa rapidesa per reformar la finca on viuen i poder posar en marxa la seva explotació. Els problemes econòmics provocaran que hagin de superar moltes dificultats per dur a terme el seu projecte. Per altra banda, tampoc coincideixen en la manera de fer front a les contrarietats que se’ls presenten.

El film ens mostra com s’extreu el suro de les sureres, el que s’anomena pelar el suro. Les eines que s’utilitzen per a aquesta activitat, com es fan servir i la força que cal tenir per fer aquesta tasca, queden reflectides en el llargmetratge.

La feina que fan els treballadors immigrants que es dediquen a aquesta activitat, la majoria són temporers, els accidents laborals que es poden produir i les seves conseqüències formen part de l’argument de la pel·lícula. La precarietat en què treballen, la falta de contractes legals d’ocupació, la manca d’afiliació a la Seguretat Social o d’un habitatge digne on viure durant la temporada de treball, també s’esmenten en el film.

Per altra banda, el llargmetratge ens mostra els perills que representen els incendis forestals per a la gent que viu al camp. La problemàtica de les burilles mal apagades, la necessitat de netejar el sotabosc, de poder disposar de dipòsits d’aigua i mànegues en condicions o com actuar per defensar una casa rural del foc, són problemàtiques mencionades a la cinta.

La pel·lícula és un bon recurs pedagògic per a tractar temàtiques relacionades amb l’explotació del suro, per debatre els avantatges i els inconvenients de la vida en el camp o per comentar les dificultats que cal fer front per dur-hi una vida econòmicament sostenible.