Life of Pi és un film dirigit per Ang Lee i protagonitzat per Suraj Sharma (Pi jove), Irrfan Khan, Tabu, Adil Hussain, Shravanthi Sainath, Gérard Depardieu, Rafe Spall, Vibish Sivakumar, James Saito i Jun Naito.

El guió de la pel·lícula és de David Magee i està basat en la novel·la “Life of Pi” de Yann Martel. La música és de Mychael Danna, la fotografia de Claudio Miranda i el muntatge de Tim Squyres.

Pi (Suraj Sharma) és un adolescent hindú que es fa dir així perquè li meravella el número Pi (3,14159…) i és capaç de recordar i transcriure de memòria una gran quantitat de decimals d’aquest nombre irracional. Viu amb la seva família en una localitat de l’Índia. Allà són propietaris d’un parc zoològic que el seu pare dirigeix.

Entre els animals del zoològic destaca un esplèndid exemplar de tigre de Bengala al que anomenen “Richard Parker” i que fascina al jove Pi. Quan el van adquirir es va produir una confusió en la seva documentació administrativa i per error li van posar el nom d’una persona.

Les principals religions li interessen molt a Pi. Tot i que és hindú, també l’entusiasma el coneixement del cristianisme, l’islam i el judaisme. El seu pare li diu que s’hauria de decidir per una única religió.

Donat que el zoològic no és econòmicament rendible, el pare de Pi decideix traslladar-se amb la seva família al Canadà per començar allà una nova vida. Decideixen viatjar a bord d’un vaixell junt amb els animals del zoològic els quals esperen vendre un cop arribin a la seva destinació.

Malauradament, mentre naveguen per l’oceà Pacífic, una forta tempesta sorprèn el vaixell i aquest naufraga. Només aconsegueixen sobreviure Pi, el tigre “Richard Parker”, una hiena, una zebra i una orangutana que també ha perdut la seva cria en el naufragi. Tots comparteixen un bot salvavides on hi ha algunes llaunes de queviures de supervivència.

Aviat, a la barca, s’estableixen les relacions depredador-presa i en poques hores només queden vius el tigre i el jove Pi. Aquest se les ha d’apanyar per no ser una presa del tigre. Finalment i després de diverses vicissituds, s’estableix una relació de tolerància entre els dos supervivents.

El llargmetratge és un bon recurs didàctic per a tractar temàtiques tals com les relacions depredador-presa, el funcionament dels zoològics, el transport d’animals en vaixells, les relacions dels humans amb els animals o la pràctica de les religions.

Pel·lícula entretinguda i emocionant, amb un final inesperat i sorprenent, que va guanyar quatre Premis Oscar de l’any 2012: els de millor director (Ang Lee), banda sonora (Mychael Danna), fotografia (Claudio Miranda) i efectes visuals (Bill Westenhofer, Guillaume Rocheron, Erik-Jan de Boer i Donald R. Elliott). No us el perdeu!