Llargmetratge Joy dirigit per Ben Taylor amb Thomasin McKenzie (infermera Jean Purdy), James Norton (biòleg Sir Robert Edwards), Bill Nighy (Dr. Patrick Steptoe), Douggie McMeekin, Ella Bruccoleri, Tanya Moodie, Joanna Scanlan, Rish Shah i Charlie Murphy.

El guió del film és de Jack Thorne, Rachel Mason, Jack Thorne, Emma Gordon i Shaun Topp. La música és de Steven Price, la fotografia de Jamie Cairney i el muntatge de David Webb.

La pel·lícula Joy narra el procés mitjançant el qual, un equip científic liderat pel biòleg Robert Edwards (1925-2013), el metge ginecòleg Patrick Steptoe (1913-1988) i la infermera Jean Purdy (1945-1985), a qui anomenaven Joy, va aconseguir per primera vegada, un naixement mitjançant tècniques de fecundació in vitro.

El 25 de juliol de 1978 Louise Joy Brown va néixer mitjançant tècniques de reproducció assistida a l’hospital Kershaw’s d’Oldham (Anglaterra). Va ser la culminació d’un llarg procés d’investigació científica que s’havia iniciat el 1969.

L’equip que va aconseguir aquest èxit científic va haver de superar molts entrebancs, incomprensions i dificultats. Els deien que jugaven a ser Déu i els parlaven de l’infern de les provetes. Rebien fortes crítiques dels mitjans de comunicació.

A la infermera Jean Purdy, que era estèril a causa d’una endometriosi, la seva mare no la deixava entrar a casa seva. Tampoc volien que assistís a la seva església. Li deien que era una pecadora i la miraven com si fos el dimoni.

James Watson (1928), un dels descobridors de l’estructura de doble hèlix de l’ADN i Premi Nobel de Medicinael 1962, en relació amb els treballs que feia Robert Edwards i el seu equip, va comentar que “El que fan és extremadament perillós i podria portar a un futur en què es fabriquessin humans”. Curiosament, això ho deia algú que treballava amb l’ADN.

En el centre hospitalari on treballaven es feien pintades a les parets amb missatges com: “Aquí viu Frankenstein”. A Robert Edwards i Jean Purdy també els deien “senyor i senyora Frankenstein”.

Tot i les incomprensions que van haver de patir, Edwards, Steptoe i Purdy eren vistos per centenars de dones que no podien tenir fills com una gran possibilitat d’aconseguir tenir-ne. Entre 1969 i 1978 van tractar 282 dones que s’anomenaven, entre elles, “El Club de l’Òvul”. Totes van aportar coneixements molt valuosos perquè finalment el 25 de juliol de 1978 s’aconseguís el primer naixement utilitzant tècniques de fecundació in vitro. Aquell dia va néixer Louise Joy Brown a qui, els seus pares, li van posar el nom de “Joy” juntament amb el de Louise, en agraïment a la tasca de la infermera Jean Purdy.

A l’hospital Kershaws, on va tenir lloc el naixement de Louise J. Brown, van posar una placa commemorativa en record d’aquella fita. Inicialment, només contenia els noms del Dr. Patrick Steptoe i del biòleg Robert Edwards. Aquest darrer va insistir durant molts anys en què s’inclogués també el nom de Jean Purdy.

Edwards tenia molt clar que sense l’empenta, la professionalitat i la tossuderia de Purdy mai haguessin tingut èxit. Finalment, ho va aconseguir i el 2015 es va fer justícia i es va col·locar una nova placa en la qual també figurava el nom de la infermera, 30 anys després que aquesta hagués mort de càncer.

Jean Purdy va ser una gran lluitadora. Va haver de suportar intransigències, insults i prejudicis. Tot ho va superar. No obstant la batalla contra el càncer no la va poder guanyar i va morir prematurament el 1985, als 39 anys.

El 2010 Sir Robert Edwards va rebre el Premi Nobel de Medicina pel seus treballs. Era l’únic membre de l’equip que encara vivia. El Dr. Patrick Steptoe havia mort el 1988.

Excel·lent film per ser utilitzat com a recurs pedagògic per tractar temàtiques relacionades amb la fecundació assistida, el progrés científic i per debatre sobre les relacions que es donen entre ciència, societat i mitjans de comunicació.

Tots els esforços i feina que es van realitzar per dur a terme aquesta tasca es van fer, tal com diuen a la pel·lícula, “perquè era necessari”.

Acabarem dient que la pel·lícula està dedicada “a tots aquells que van fer possible aquesta alegria”.