A bear named Winnie és una pel·lícula dirigida per John Kent Harrison amb Michael Fassbender (tinent Harry Colebourn), Gil Bellows (coronel Barrett), David Suchet (general Hallholland), Stephen Fry, Jonathon Young, Aaron Ashmore,Ted Atherton i Miriam Smith, de protagonistes.

El guió del film és de John Goldsmith i John Kent Harrison. La música és de Charlie Mole, la fotografia de Jean Lépine i el muntatge de Ron Wisman.

Llargmetratge basat en fets reals sobre una cadella d’ossa. L’any 1914, als inicis de la I Guerra Mundial, al Canadà, un caçador mata una ossa que té una cria, la qual sense la seva mare no podrà sobreviure. Abans que la sacrifiquin, la petita ossa és comprada per un tinent veterinari de l’exèrcit canadenc, Harry Colebourn (1887-1947), interpretat per Michael Fassbender, que li posa de nom Winnie.

En principi el cap del tinent, el coronel Barrett (Gil Bellows) no accepta la presència de Winnie entre les seves tropes, però la petita ossa, que ja s’ha guanyat les simpaties dels companys de Colebourn, acaba convertint-se en la mascota del regiment.

Tot i que intenten tornar Winnie a la vida salvatge, no ho aconsegueixen. La petita ossa s’ha acostumat massa al contacte humà i ja no és capaç de viure en estat salvatge.

Quan les tropes canadenques es desplacen a Anglaterra l’ossa les acompanya. Però quan el regiment de Colebourn ha de desplaçar-se al continent per lluitar contra els alemanys, han de deixar a Winnie en el zoològic de Londres. Així la protegeixen de la guerra.

Winnie en aquell parc zoològic va ser molt estimada, sobretot pels nens i nenes. Era una ossa que estava acostumada al contacte amb els humans, els necessitava per poder sobreviure. Era tan dòcil que fins i tot, a vegades, la deixaven caminar pel zoològic.

Ara bé, cal ser conscients que tot i que Winnie era una ossa negra, preciosa i molt simpàtica, mai hauria d’haver estat la mascota de ningú ni viure en la gàbia d’un parc zoològic. Hauria d’haver viscut en llibertat, però malauradament un caçador ho va impedir.

Aquesta història va inspirar l’escriptor britànic Alan Alexander Milne (1882-1956) a escriure els llibres “Winnie-the-Pooh” (1926) i “The house at Pooh corner” (1928), que van tenir un gran èxit. Milne també va participar en la I Guerra Mundial.

El llargmetratge compta amb la participació de l’actor David Suchet, el qual es va fer molt famós interpretant Hercule Poirot en la sèrie britànica de televisió “Agatha Christie’s Poirot” (1989-2013). A la pel·lícula és el general Hallholland de l’exèrcit canadenc. Un militar borratxo i neurastènic que no té cap consideració envers els seus soldats i oficials, la qual cosa va ser bastant freqüent entre els alts comandaments dels exèrcits que lluitaven en la I Guerra Mundial.

Cal recordar que en aquella guerra, a més a més dels milions de víctimes humanes, també van morir o van ser ferits, centenars de milers de cavalls dels exèrcits contendents que no tenien res a fer davant dels tancs, metralladores i canons de nova generació. Una de les principals tasques dels veterinaris dels exèrcits, com és el cas del tinent Harry Colebourn,consistia en tenir cura d’aquells cavalls.

Film molt adequat, com a recurs didàctic, per tractar les funcions que han de tenir els parcs zoològics als nostres dies. Igualment, és interessant per comentar les possibilitats que tenen els animals que han estat en captivitat de ser reintroduïts a la vida natural. I també, permet debatre sobre les conseqüències que tenen certes activitats cinegètiques no respectuoses amb el medi ambient.