Film dirigit per Jérôme Salle i protagonitzat per Lambert Wilson (Jacques-Yves Cousteau), Audrey Tautou (Simone Melchior, esposa de J. Cousteau), Pierre Niney (Philippe Cousteau), Benjamin Lavernhe (Jean-Michel Cousteau), Vincent Heneine i Laurent Lucas.

El guió de la pel·lícula és de Jérôme Salle i Laurent Turner i està basat en un llibre de Jean-Michel Cousteau i Albert Falco (un dels tripulants del vaixell  “Calypso”). La música és d´Alexandre Desplat, la fotografia de Mathias Boucard i el muntatge de Stan Collet.

 

Biografia sobre el comandant Jacques-Yves Cousteau (1910-1997). La cinta narra, amb els seus clars i obscurs, la seva vida professional, familiar i d’activista en favor de la conservació del medi marí. El llargmetratge ens mostra les aportacions i innovacions tècniques de Cousteau i el seu entorn als equips submarins.

També podem veure en el llargmetratge el vaixell “Calypso” que Cousteau va adquirir per un preu molt baix, a causa del seu mal estat. Simone Melchior (1919-1990), la primera dona de Jacques Cousteau, va contribuir amb la venda i/o empenyorament de les seves joies a finançar les reparacions necessàries del vaixell perquè pogués tornar a navegar. Simone Melchior va ser una de les primeres dones submarinistes i aquanautes. Va tenir un paper molt important en les tasques professionals del seu marit El va acompanyar en les expedicions que aquest va fer per tot el món. El seu suport fou decisiu perquè Cousteau assolís l’èxit i fama que va aconseguir al llarg de la seva vida.

La tripulació del vaixell, amb la gorra vermella característica de tots els seus tripulants, es va fer famosa gràcies als documentals que Cousteau i el seu equip van rodar al llarg dels anys i que es van projectar en les televisions de tot el món

La pel·lícula ens descriu la vida de Jacques Cousteau amb el seu entorn familiar. Si bé Cousteau i la seva primera esposa Simon Melchior van estar casats fins la mort d’ella el 1990, la convivència entre tots dos no va ser fàcil a causa de les infidelitats del comandant.

Per altra banda les relacions de Cousteau amb els seus fills Philippe (1940-1979) i Jean-Michel tampoc van ser complicades principalment a causa de les absències dels seus pares mentre feien les llargues travessies de navegació per tot el món. No obstant d’adults tots dos els van acompanyar en les seves expedicions marítimes.

Philippe i Jacques Cousteau van dur a terme una tasca ingent en favor de la conservació del medi marí. Malauradament el 1979 Philippe va morir en un accident d’aviació mentre pilotava l’hidroavió també anomenat “Calypso”. La notícia de la seva mort va donar la volta al món i molta gent va pensar que Jacques Cousteau no ho podria superar. Afortunadament no va ser així i va poder prosseguir la seva tasca en favor de la conservació i divulgació del medi marí.

En el llargmetratge veiem els grans mitjans de què disposava Jacques Cousteau per rodar els seus reportatges marins com és el cas del vaixell “Calypso”, un hidroavió, un helicòpter, mini submarins o equips de submarinisme de tot tipus.

Al llarg del film veiem imatges esplèndides de les seves expedicions a l’Antàrtida, a la Terra del Foc o pel Mediterrani. També es fa esment a la pel·lícula la col·laboració de Jacques Cousteau amb la indústria del petroli submarí la qual va finançar molts dels seus projectes al llarg de bastants anys.

Al 1955 Cousteau i el seu equip van rodar un dels primers documentals submarins, que s’han fet titulat “Le Monde du silence”, estrenat el 1956 i que va guanyar diversos guardons cinematogràfics, entre ells la Palma d’or del festival de Cannes de 1956 i un Oscar, al 1957, al millor llargmetratge documental. Tot i els guardons, a la pel·lícula es mostra alguna escena poc edificant que avui en dia seria impensable, com és el cas d’una massacre de taurons sense sentit i que, anys després, el mateix Cousteau va reconèixer que fou un gran error.

Recordarem aquí que els documentals de Jacques Cousteau emesos en els anys 70 del segle passat per TVE, quan a l’Estat espanyol no hi havia cap més televisió que aquesta, van contribuir a apropar-nos al medi ambient marí. Ens van proporcionar unes tardes de dissabte i de diumenge en les quals el món submarí, per uns moments, formava part de la nostra vida. I és que Jacques Cousteau, en el mar i Félix Rodríguez de la Fuente, un altre divulgador de la natura d’aquells anys, en l’àmbit terrestre, van afavorir el desenvolupament de moltes vocacions naturalistes en els anys finals del Franquisme i en els de la Transició.

En definitiva, el film “L’odyssée” és un bon recurs didàctic per tractar temàtiques relacionades amb el món submarí, la vida de Jacques-Yves Cousteau, la protecció de l’Antàrtida, la filmació submarina, els equips subaquàtics o la fauna marina, com ara balenes, taurons, ossos marins o foques.

Acabarem aquest comentari recordant les belles paraules que Jacques Costeau, en un moment del llargmetratge, adreça als seus fills, Philippe i Jean-Michel, una nit mentre miren les estrelles del cel:

“Si algun dia us sentiu tristos, recordeu que només sou un gra de pols, uns àtoms despresos d’una estrella. Sou aquí uns instants, només un parpelleig en l’escala de l’univers. Aprofiteu! Aprofiteu!, no hi ha res més fort que la vida.”

 

Eduard J. Chifré i Petit