Àgora és un llargmetratge dirigit per Alejandro Amenábar, protagonitzat per Rachel Weisz (Hipàtia), Max Minghella, Oscar Isaac (Orestes), Ashraf Barhom, Rupert Evans, Homayoun Ershadi, Michael Lonsdale, Sammy Samir, Richard Durden, Omar Mostafa, Oshri Cohen i  Yousef Sweid.

El guió del film és d’Alejandro Amenábar i Mateo Gil, la música de Dario Marianelli, la fotografia de Xavi Giménez i el muntatge de Nacho Ruiz Capillas.

Àgora és una pel·lícula sobre l’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d’Alexandria (Rachel Weisz), nascuda al voltant de l’any 360 i assassinada per fanàtics cristians el 415. La major part de la seva obra no s’ha conservat, però sabem que va fer molts treballs sobre astronomia i les corbes còniques. Molts anys després de la seva mort, ja en el segle XVII, el gran astrònom i matemàtic, Johannes Kepler (1571-1630) va arribar a la conclusió que el moviment dels planetes seguia una d’aquestes corbes, l’el·lipse.

Hipàtia ensenyava matemàtiques, astronomia i filosofia als joves de famílies benestants d’Alexandria sense fer distincions entre pagans, jueus o cristians. Eren uns anys en què el cristianisme, a les acaballes de l’Imperi Romà d’Occident, s’havia consolidat i començava a ser molt poderós.

Entre els seus alumnes es trobava Orestes (Oscar Isaac), fill d’una família de les elits d’Alexandria, de qui no es coneix ni la data de naixement ni la de la seva mort. Però sí que sabem que a principis del segle V, un cop convertit al cristianisme, seria nomenat prefecte imperial d’Alexandria.

Pel que fa a Hipàtia, no es va convertir mai al cristianisme, a diferència de molts altres, com el mateix Orestes, que ho van fer per aconseguir prebendes i alts càrrecs. Aquest fet va comportar que fos acusada de bruixeria i d’influir negativament en el prefecte Orestes. A més va ser menyspreada per ser dona.

Tots els fets esmentats li van comportar l’odi de molts cristians, principalment dels anomenats parabolans, una mena de germandat violenta que donava suport a Ciril (370-444), el bisbe i patriarca d’Alexandria considerat el principal instigador de l’assassinat d’Hipàtia. Molts anys després Ciril seria declarat sant i doctor per l’Església.

Àgora ens narra les trifulgues religioses que es van donar a l’Alexandria de finals del segle IV i principis del segle V. En aquells anys es van donar diversos enfrontaments entre cristians, jueus i pagans causats pel fanatisme religiós i que van comportar la destrucció de la biblioteca d’Alexandria pels cristians i posteriorment l’assassinat d’Hipàtia per cristians fanàtics.

En el llargmetratge d’Àgora es fan diverses referències als treballs de científics de l’antiguitat com és el cas dels astrònoms i matemàtics com Aristarc de Samos (310 aC – 230 aC) i Ptolomeu (100-170).

Aquesta pel·lícula és un bon recurs pedagògic per a tractar temàtiques relacionades amb la vida i obra d’Hipàtia, la biblioteca d’Alexandria, la legalització i ascens del cristianisme a l’Imperi Romà o el fanatisme religiós d’aquella època a Alexandria. També és adequada per comentar temàtiques relacionades amb les figures del bisbe i patriarca Ciril i del prefecte imperial Orestes.

Igualment, Àgora és útil per conèixer l’obra d’altres científics com Aristarc o Ptolomeu, els instruments que s’utilitzaven per estudiar l’astronomia o el far d’Alexandria, una de les set meravelles del món, del qual també es fan referències al film.

 

Eduard J. Chifré i Petit