Manifest del Col·legi de Biòlegs de Catalunya en defensa de l'ensenyament científic en les matèries de modalitat de Batxillerat
Barcelona, 18 de desembre de 2024. La Junta de Govern del Col·legi de Biòlegs de Catalunya us fa arribar la seva posició sobre el requeriment del Ministeri d’Educació i l’adopció de mesures del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya en el nou currículum de batxillerat.
Manifest del Col·legi de Biòlegs de Catalunya en defensa de l’ensenyament científic en les matèries de modalitat de Batxillerat
La proposta del Departament d’Educació i Formació Professional de fusionar les matèries de Biologia i Geologia i Ciències Ambientals en una sola assignatura, reduint a més la seva càrrega horària, representa un retrocés significatiu en la formació científica de l’alumnat. En un context històric i social en el qual l’alfabetització científica és essencial per afrontar els reptes del present i del futur, aquesta mesura amenaça de debilitar la preparació de les noves generacions i comprometre la seva capacitat de comprendre, analitzar i actuar amb criteri davant dels desafiaments globals.
El Col·legi de Biòlegs reclama la màxima atenció de l’alumnat per als continguts i la formació biològica, una formació ara mateix fonamental per a comprendre i actuar sobre els reptes ambientals, biomèdics i de biodiversitat, reptes pel futur de la humanitat en l’àmbit de la biologia.
Tal com està platejada la proposta comporta:
- Increment dels continguts i reducció de temps de dedicació. Fusionar les matèries implica un augment considerable dels continguts que han de ser impartits en menys temps, ja que la proposta redueix les hores lectives de 6 (3+3) a 3 setmanals fusionant Biologia amb Geologia, és a dir, 1,5 hores setmanals per matèria. Aquesta situació posa en perill la qualitat de l’ensenyament i dificulta l’adquisició dels coneixements necessaris per part de l’alumnat.
- Perjudici a la competència científica. La formació científica és una eina imprescindible per entendre qüestions fonamentals com el canvi climàtic, la crisi de biodiversitat, la sostenibilitat dels recursos naturals i els avanços biomèdics. Reduir l’exposició dels estudiants a aquestes disciplines implica limitar la seva capacitat de comprendre i abordar aquests reptes de manera informada.
- Impacte en la preparació de futurs professionals. Les disciplines científiques són essencials per formar professionals competents en camps que demanen cada vegada més especialització i coneixement. Els perfils professionals com investigadors, biòlegs, sanitaris, tecnòlegs depenen d’una base sòlida en ciències. Menys hores i continguts fragmentats afectaran negativament la seva preparació inicial.
- La ciència com a pilar del pensament crític. En un món saturat d’informació, la capacitat de discernir entre fets científics i pseudociència és crucial. Reduir l’ensenyament científic compromet la capacitat de l’alumnat per desenvolupar un pensament crític fonamentat en evidència.
- Desigualtat en l’accés al coneixement científic. Proposar que aquestes disciplines es complementin amb matèries optatives genera una bretxa entre estudiants que poden triar aquestes optatives i aquells que, per diverses raons, no ho facin. Això agreuja la desigualtat en l’accés al coneixement científic.
- Pèrdua curricular progressiva. Els recents canvis legislatius ja han suposat una minva en els continguts comuns de les matèries científiques. La nova proposta aprofundeix aquesta pèrdua, posant en perill l’equilibri entre les competències necessàries per a la formació integral de l’alumnat.
En conseqüència, instem el Departament d’Educació a reconsiderar la seva proposta i prendre les següents mesures:
- Mantenir les Hores Actuals. Garantir almenys les 6 hores setmanals actuals (3+3) per als continguts de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, i no reduir el temps dedicat a la seva impartició.
- Preservar el rigor. Evitar la fusió d’assignatures que dilueixen el contingut específic i dificulten un ensenyament rigorós.
- Reforçar el Currículum Científic. Incrementar, en lloc de reduir, la formació científica comuna per a tots els estudiants, com a resposta a les demandes d’una societat basada en el coneixement.
L’educació científica no és només una qüestió de formació acadèmica, sinó una eina fonamental per construir una ciutadania crítica, informada i capaç de liderar els canvis que la nostra societat necessita. Reduir el seu abast i qualitat és un despropòsit que afectarà les generacions futures i el desenvolupament sostenible de la nostra societat. Per això, apel·lem a la responsabilitat del Departament d’Educació per revertir aquesta mesura i prioritzar una formació científica de qualitat per a tothom.
Col·legi de Biòlegs de Catalunya
