Tres premis vinculats a la Biologia

Els recents tres premis Nobel de ciència d’una manera o altra tenen a veure amb la biologia. Els pronòstics enguany només van encertar el de Química; tot i que els guardonats en Fisiologia o Medicina havien estat seleccionats el 2008 en el Citation Candidates, que s’elabora a partir de les dades del Web of Science amb eines d’intel·ligència artificial, per Clarivate —empresa creada el 2016 per Reuters—. El decalatge en les candidatures fa pujar l’edat dels guardonats.

Premi Nobel de Fisiologia o Medicina

El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2024 reconeix el descobriment d’un mecanisme vital de regulació utilitzat per les cèl·lules per controlar l’activitat dels gens en la transcripció de DNA a RNA missatger, procés bàsic en la biologia molecular comprés per primera vegada a mitjan segle XX. El 1993, els guardonats enguany, Victor Ambros (EUA, 1953) i Gary Ruvkun (EUA, 1952), van descobrir en C. elegans el paper dels microRNAs com a nivell de control de l’activitat gènica de l’RNA missatger, tot bloquejant-ne la traducció o promovent-ne la degradació. Atès que quan el mecanisme falla, pot desencadenar càncer, diabetis o malalties autoimmunes, els microRNAs obren una porta a nous fàrmacs.

Premi Nobel de Química

El Premi Nobel de Química 2024 reconeix dues contribucions en l’estudi de les proteïnes. David Baker (EUA, 1962) ha creat proteïnes artificials a partir d’aminoàcids; així que es poden personalitzar per a explorar noves vies terapèutiques i avenços tecnològics en diverses disciplines. Demis Hassabis (UK, 1976) i John Jumper (EUA, 1985), d’una altra banda, en un paper de 2021 van fer realitat el somni de mig segle dels biòlegs: predir l’estructura tridimensional de les proteïnes a partir de la seqüència d’aminoàcids. El model d’intel·ligència artificial AlphaFold2 ha transformat la recerca científica: els bioquímics han passat de desenvolupar fàrmacs, a buscar la solució a la resistència als antibiòtics i a crear enzims per a degradar plàstics en laboratoris humits a cercar-los in silico.

Premi Nobel de Física

El Premi Nobel de Física ha estat atorgat al desenvolupament d’eines que permeten comprenendre les xarxes neuronals que fonamenten la intel·ligència artificial. El 1982, Hopfield (EUA, 1933), un biòleg teòric amb formació en física, va idear una xarxa que descriu les connexions entre neurones virtuals com a forces físiques. Es coneix com a «memòria associativa» ja que evoca el procés de recordar una paraula o concepte basant-se en informació relacionada. Més tard, Hinton (UK, 1947), un científic informàtic, va desenvolupar la xarxa de Hopfield amb principis de física estadística per descriure col·lectivament sistemes formats per tantes parts que no es poden seguir de manera individual. Aquestes xarxes neuronals artificials es diferenciaven d’altres tipus de càlcul perquè aprenien a partir d’exemples. El treball dels dos científics s’ha estès a camps de la física i la intel·ligència artificial, i s’ha aplicat en camps com el desenvolupament de nous materials amb propietats específiques, fins a la millora de tecnologies d’intel·ligència artificial en àrees com el reconeixement d’imatges i el processament del llenguatge natural. Alguns de nosaltres potser havíem llegit el novembre de 1992 Investigación y Ciencia «Redes neuronales que aprenden de la experiencia», de Hinton.

 

Són bons temps per a la biologia. Per a les dones encara manca. Dels 229 guardons en Fisiologia o Medicina, 13 han estat per a dones (6%); dels 197 en Química, 8 (4%); i dels 227 en Física, només 5 (2%). Diu Irene Leigh, de la Universitat de Dundee:

«El sostre de vidre s’ha elevat molt, però encara hi és, així que compte amb els cops al cap.»

 

Cristina Junyent. Biòloga i comunicadora científica

Il-lustracions de Niklas Elmehed © Nobel Prize Outreach