Entrevista al Dr. Josep Santaló, catedràtic de Biologia Cel·lular a la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona.
"El Col·legi ha de vetllar per la visibilitat i valorització del prestigi social que ens mereixem com a professió"
Josep Santaló i Pedro és catedràtic de Biologia Cel·lular a la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Col·legiat 378-C, enguany ha estat reconegut amb el Premi a la Trajectòria professional en el decurs del Dia de la Biologia 2023.
El Dr. Santaló és coautor nombrosos articles en revistes científiques i capítols de llibres així com de diversos documents sobre Bioètica. Ha participat en nombrosos projectes de recerca i ha estat responsable de diferents projectes de recerca sobre la caracterització genètica d’embrions preimplantacionals i sobre la influència de la fecundació in vitro en les característiques genètiques dels embrions. Ha estat membre del GIEPH (Grup de Recerca en Embrions Preimplantacionals Humans), el grup de recerca que va realitzar el primer cas de selecció de sexe per indicació mèdica per diagnòstic preimplantacional a Espanya i tercer del món. Actualment, Josep Santaló treballa en noves estratègies de derivació i caracterització de l’estat de pluripotència de cèl·lules mare embrionàries de ratolins i humans a partir de blastòmers aïllats.
Josep Santaló ha estat president i membre del Comitè d’Ètica d’Experimentació Animal i Humana i del Comitè de Bioseguretat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Avui dia, és membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. En Bioètica, treballa en estudis sobre l’edició genòmica de gàmetes i embrions humans i en els aspectes ètics de l’epigenètica. Ha estatvicedegà d’Infraestructures de la Facultat de Ciències i vicerector de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, és membre de diferents societats científiques i d’altres relacionades amb la bioètica.
Per què Josep Santaló es va fer biòleg? Va ser vocacional?
De ben petit he tingut la vocació de ser Biòleg. Ja quan anava a l’escola i algú em preguntava què volia ser de gran jo sempre responia, amb un cert punt d’orgull, que volia ser Biòleg. Quan els nens i nenes de la meva edat volien ser astronautes o bombers, a mi em fascinava la ciència i el coneixement i, més específicament, tot allò que feia referència als éssers vius.
Quines característiques creu que ha de tenir el biòleg?
El biòleg, com en qualsevol professió relacionada amb la ciència, ha de ser curiós. S’ha de qüestionar tot allò que observa i, també, tot allò que fa. Aquesta actitud de curiositat el fa avançar en el coneixement personal i també en la generació de coneixement a escala general, buscant una millora de la condició humana que és, en el fons, l’objectiu últim de la ciència. D’altra banda, l’actitud d’autoexigència, l’ha de portar a una millora en la seva qualitat com a professional però, també, com a persona.
Quin creu que és el paper del biòleg a la societat? Com hi pot incidir?
Com he comentat abans, el biòleg pot jugar un paper destacat en la millora de la condició humana a través, no només de la generació de coneixement, com qualsevol altre científic, sinó que, a més, pel fet d’estar involucrat en una disciplina relacionada amb la sanitat i el medi ambient, el seu paper pot prendre encara més rellevància que en altres disciplines científiques.
Efectivament, la contribució dels biòlegs en els avenços relacionats amb la medicina, en la pràctica mèdica, en la sanitat animal i vegetal i en la cura i preservació del medi ambient tenen un impacte immediat sobre el benestar de les persones i de tots els essers vius amb qui compartim aquest planeta. És doncs una gran responsabilitat la que tenim els biòlegs perquè tot aquest coneixement es tradueixi en unes tècniques que facin la vida dels éssers humans, la societat en definitiva, millor.
Quina part de l’activitat actual del Dr. Josep Santaló està lligada a la Biologia?
La meva activitat professional està plenament dedicada a la Biologia. D’una banda, en la vessant docent a través de les classes que imparteixo a la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona i en diferents màsters de l’àmbit. D’altra banda, en l’àmbit de la recerca en temes relacionats amb la reproducció i, darrerament, en la influència dels microplàstics en ella.
Finalment, en l’àmbit de la Bioètica tant a través de la meva activitat docent com en l’activitat duta a terme amb l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, del qual soc membre de la comissió executiva i de l’ètica en la recerca a través de la meva condició d’ombudsperson de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau.
Què li aconsellaria a un futur biòleg?
Li aconsellaria passió i perseverança. Passió per la seva feina. Passió pel coneixement del funcionament i la relació dels éssers vius i el seu entorn. Passió per preservar la relació respectuosa de l’ésser humà amb la natura i amb els altres éssers humans. I perseverança. Perseverança perquè els camins de l’exercici professional són difícils i plens d’entrebancs. Perquè generar coneixement no és una activitat fàcil. Perquè l’èxit professional és ple d’amenaces i incerteses. Però malgrat això -o millor, precisament per això- és tan fascinant i engrescador.
Què creieu que aporta el Col·legi a la professió i a la societat?
Crec fermament que el Col·legi de Biòlegs ha de significar l’entorn favorable on dur a terme la professió de biòleg. Ha de ser l’instrument, però també “l’ecosistema” en el qual els i les biòlogues trobin aixopluc i solució als seus problemes i inquietuds. Alhora, també ha de ser “l’aparador” dels biòlegs de cara a la societat. Ha de vetllar per la seva visibilitat i valorització per tal d’aconseguir el prestigi social que, com a professió, ben segur ens mereixem.
