“Apollo 13” (1995)
El proppassat 31.10.23 va morir Ken Mattingly (1936-2023), astronauta i enginyer aeroespacial que el 1970 va tenir un paper clau a la NASA per elaborar un pla que permetés el retorn dels astronautes de la nau accidentada “Apollo 13” a la terra.
La tasca de Mattingly i tot allò que fa referència a la missió fallida de “l’Apollo 13” a la lluna, que va tenir lloc entre l’11 i el 17 d’abril de 1970, es pot seguir a través del film “Apollo 13”, dirigit per Ron Howard. Els principals protagonistes de la pel·lícula són Tom Hanks (comandant Jim Lovell), Bill Paxton (Fred Haise), Kevin Bacon (Jack Swigert), Gary Sinise (Ken Mattingly), Ed Harris (Gene Kranz) i Kathleen Quinlan (Marilyn Lovell).
El guió del llargmetratge és de William Broyles Jr. i Al Reinert i està basant en la novel·la de Jim Lovell i Jeffrey Kluger de títol “Lost Moon”, publicada el 1994. La música és de James Horner, la fotografia de Dean Cundey i el muntatge de Daniel P. Hanley i Mike Hill.
El 20.07.1969 la nau espacial “Apollo 11” va arribar a la lluna i per primera vegada dos astronautes, Neil A. Armstrong (1930-2012) i Edwin E. Aldrin Jr. (1930), van trepitjar aquell satèl·lit de la terra. L’efemèride va ser seguida, per tot el món a través de la televisió. Quatre mesos després, el 19.11.1969 una altra nau “Apollo”, en aquest cas la 12, aconseguia també allunar al nostre satèl·lit i que dos altres cosmonautes, Charles Conrad (1930-1999) i Alan L. Bean (1932-2018), el tornessin a trepitjar.
“L’Apollo 13” era la tercera nau que havia de portar dos astronautes a la lluna. Cal dir que després de les missions de “l’Apollo 11” i “l’Apollo 12” els estatunidencs, en particular i el món en general, ja prestaven poca atenció a les expedicions espacials. Però el 13 d’abril de 1970 durant el viatge d’anada dels cosmonautes a la lluna, l’explosió d’un tanc d’oxigen de la nau li va causar greus desperfectes posant en perill el retorn dels seus tripulants a la terra. Aquell incident va fer que tot el món estigués pendent de si la NASA aconseguia que els astronautes de “l’Apollo 13”, tornessin sans i estalvis a casa seva.
En aquella missió espacial es van produir diverses casualitats. De fet els astronautes de “l’Apollo 13” havien de viatjar a la lluna en la nau “Apollo 14”, però una indisposició d’un dels membres de la tripulació prevista inicialment va provocar que fossin reemplaçats pels cosmonautes del 14.
Per altra banda, donat que l’astronauta que havia d’ocupar-se del mòdul de comandament, Ken Mattingly, interpretat per Gary Sinise en el film, havia estat exposat al xarampió, va ser substituït 72 hores abans del llançament de la nau, pel cosmonauta Jack Swigert (1931-1982).
Tota la NASA s’abocà en aconseguir el retorn dels astronautes a la terra i gairebé tot el món va oferir el seu suport als EUA per aconseguir-ho. I és en aquesta tasca on Ken Mattingly va tenir un paper destacat participant en l’elaboració d’un pla per aconseguir que els tripulants de “l’Apollo 13” poguessin tornar a casa seva.
El dia del retorn els EUA i una gran part del món es van paralitzar davant dels televisors per veure en directe si la nau aconseguia amarar a l’oceà Pacífic tal com estava previst. No es tenia la certesa de què l’escut tèrmic de “l’Apollo 13” no hagués estat danyat per l’explosió del tanc d’oxigen, ni si els paracaigudes de la nau s’obririen.
Durant la reentrada de les naus espacials a l’atmosfera terrestre hi havia uns 3 minuts durant els quals es perdia la connexió per ràdio amb elles. “L’Apollo 13” en va estar al voltant de 6. Finalment es van restablir les connexions, els paracaigudes es van obrir i la nau va amarar sense cap més problema.
En la pel·lícula es pronuncien diverses frases impactants, algunes d’elles, mítiques per a la història del cinema. És el cas de ”Houston, tenim un problema” atribuïda en el film al comandant de la missió Jim Lovell (1928) quan s’adona que tenen un problema greu a la nau.
Un altre comentari és el del director de vol de la NASA, Gene Kranz (1933) quan diu “El fracàs no és una opció”, fent referència a què aconseguirien el retorn dels astronautes a la terra fos com fos.
També es veu al principi del llargmetratge a Neil Armstrong trepitjant per primera vegada la lluna i pronunciant la frase “És un petit pas per l’home i un salt gegantí per la humanitat”.
Pel que fa al que va ser dels tripulants de ”l’Apollo 13”, el comandant de la missió Jim Lovell ja no va tornar a l’espai. Fred Haise (1933), el pilot del mòdul lunar, havia de tornar a viatjar a la lluna amb la nau “Apollo 19”, però el programa “Apollo” es va cancel·lar després del viatge de “l’Apollo 17”. Jack Swigert, pilot del mòdul de comandament, no va tornar a l’espai. Fou escollit el 1982 congressista per l’Estat de Colorado però no va poder ocupar el càrrec perquè va desenvolupar un càncer que li va causar la mort en molt poc temps. Swigert va sobreviure a la crisi de “l’Apollo 13”, però malauradament el càncer va acabar amb ell.
En relació a Ken Mattingly va aconseguir anar a la lluna en la nau “Apollo XVI” fent-se càrrec del mòdul de comandament, la mateixa tasca que hauria fet si hagués viatjat amb “l’Apollo 13”. Cal dir que mai va desenvolupar el xarampió.
La missió “Apollo 13” va ser qualificada com un “fracàs triomfal”, perquè va fracassar en el seu intent de trepitjar la lluna però va triomfar aconseguint el retorn dels astronautes a la terra.