Entrevista a Dra. Cristina Junyent, fundadora de la Fundació Ciència i Societat per la promoció i l’estímul de la cultura científica.
“El biòleg ha de tenir el compromís de no deixar passar les informacions malicioses vinguin d’on vinguin”
Cristina Junyent és doctora en Biologia per la UB i té un màster de divulgació de la ciència per la UPF. Des del 1989 es dedica a la divulgació científica. El darrer Dia del Biòleg va rebre el Premi a la Trajectòria professional 2023
Ha fet de redactora i editora de textos. En destaquem l’obra Biosfera i el llibre “Viatge als Orígens” amb Jaume Bertranpetit, premi Estudi General. Amb il·lustracions de Cristina Losantos ha publicat dos jocs de llibres per a nens: el 2019 “El cos humà, per dins i per fora“, que va obtenir el Book Latino Award, de Califòrnia; i el 2021, “Tots som parents, tots som diferents“, que van rebre el Premi de Divulgació de la Societat Catalana de Biologia. Ha publicat en diversos diaris i revistes. Actualment col·labora periòdicament a El tatano i a Nació Digital.
Ha treballat per la televisió, en el programa REDES, de TV2, i Einstein a la Platja, de BTV. També ha col·laborat en diversos programes de ràdio i encara fa ràdio comunitària de barri.
Quant a les institucions, ha divulgat la recerca de la Universitat Pompeu Fabra, el CREAF i la Reial Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona (RACAB). El seu compromís l’ha fet participar en entitats professionals i culturals.
Va crear i dirigir la Fundació Ciència en Societat; per a la promoció i l’estímul de la cultura científica, des d’on va liderar projectes sobre evolució i història natural per posar en valor la diversitat tant humana com de la ciutat. Durant 14 anys va organitzar els Cafès Científics a la Casa Orlandai, prova que la ciència de frontera es pot dur a un centre de barri.
Per què es va fer biòloga? Va ser vocacional?
De sempre m’ha interessat el funcionament del nostre organisme i el comportament dels animals. Però sense excessos, diguem-ne; vull dir que també m’interessaven altres coses. De manera que no puc percebre un grau marcat de vocació original, però sí una certa tendència. Quan era petita no hi havia gaire llibres sobre biologia per a infants, però en anar creixent se’m va desenvolupar una tendència lectora cap a aquests camps.
M’impressionaven i em feia pensar molt casos d’alteracions cromosòmiques i el seu efecte en el fenotip, com en la síndrome de Klinefelter o en la de Turner. Les primeres notícies d’aquestes variacions les vaig tenir al batxillerat, quan ampliava el coneixement amb alguns llibres que em va deixar Marina Mir, qui va ser la meva professora de biologia de 3r, 5è i potser de COU a l’Institut Montserrat. Tinc records confusos.
Des d’ara em costa molt valorar la seva influència directa aleshores, perquè hi he tingut i tinc molt de tracte amb ella; però, d’adolescent la Marina destacava en el gris món de la Sección Femenina i el franquisme. No era la única, també hi va destacar un altre parell de professores, perquè s’assemblaven més a la idea que jo tenia del món. I no només perquè fossin joves —alguna professora jove d’un altre perfil no m’atreia gens—. A més del contingut, potser era la forma de fer les classes… Puc afegir que alguna companya dels cursos aleshores amb qui m’he trobat darrerament també la recorden amb afecte com una professora magnífica, encara que hagin triat altres professions. A l’institut també era molt bona la professora d’anglès que ens feia aprendre la llengua amb cançons dels Beatles o Cat Stevens.
Així que si sóc honesta, no puc valorar la influència de la meva professora per a triar biologia al batxillerat. Segur que en va tenir, però suposo que cal afegir-hi la meva tendència a conèixer el funcionament del món i del cos humà, perquè no vaig fer filologia anglesa. Si no sé el paper concret que va jugar aleshores, sí que sé la influència que encara té, tenim molt bones converses! Quan ho llegeixi, espero que entengui aquest galimaties!
Quines característiques creu que ha de tenir el biòleg?
Diuen dels biòlegs que som dels pocs científics capaços de saltar de manera fluïda d’un nivell a l’altre… com els electrons! Em refereixo a la capacitat de saltar conceptualment de les molècules a la biosfera, passant pels nivells de cèl·lula, òrgan, sistema, individu, població, comunitat, ecosistema… ja sabeu. Per tant, crec que un biòleg ha de tenir un cap àgil.
En estar tan prop de tants aspectes de la vida, crec que un biòleg ha de separar clarament en el seu cap la informació de l’opinió. El coneixement, de l’emoció; la raó del desig. Com a assignatura optativa a la carrera a 5è, vaig triar història de la ciència; en Jaume Josa ens explicava que als anys trenta els biòlegs més esquerranosos creien que el material genètic era en les proteïnes, més versàtils; mentre que els més conservadors consideraven que havia de ser el DNA. Si va ser així, l’associació és un despropòsit, és clar. Les lleis de la natura no tenen ideologia!
Com està el món, ple de notícies absurdes, crec que un biòleg també ha de tenir el compromís de no deixar-les passar. Cal que neutralitzi la informació maliciosa vingui d’on vingui. Penso en la que generen els gurus autoimbuïts, capaços de receptar qualsevol bestiesa «natural», com si la cicuta no ho fos. I també la malinformació promoguda pels que directament oculten resultats per obtenir guanys econòmics encara que condicionin la nostra salut. Em refereixo als beneficis derivats de les indústries del tabac, de l’alcohol, dels aliments ultraprocessats i dels combustibles fòssils, responsables d’almenys un terç de les morts anuals al món. Crec que un biòleg ha de ser implacable amb dades, però també ha de buscar la forma d’explicar-ho. No sé ben bé com, però no podem predicar donant una tabarra feixuga, perquè pot ser contraproduent i generar rebuig.
Quin creu que és el paper del biòleg a la societat? Com hi pot incidir?
Com sap molt bé el CBC, els papers d’un biòleg en realitat en són molts. Un biòleg pot generar coneixement, fer d’intermediari per formar i informar les persones; millorar directament la vida humana amb un diagnòstic o per desenvolupar una tecnologia terapèutica… Biòlegs n’hi ha en l’ensenyament, en l’àmbit de la comunicació, en clínica, en molts camps de la recerca i de la indústria…. I, òbviament, segons l’esfera a què es dediqui, el biòleg pot incidir en la societat de maneres diferents.
En l’ensenyament, la mestra Angeleta Ferrer deia: «l’aprenentatge de l’assignatura de ciències naturals no té com a finalitat només l’adquisició de coneixements, sinó que també ha de contribuir al desenvolupament de la personalitat per formar individus equilibrats, sensibles i conscients». Crec que no cal afegir res més a l’apologia de l’observació del entorn com a eina formativa. Modernament en diuen «onehealth».
La incidència de la recerca biològica en la societat, em sembla que no requereix gaire detalls per a ser compresa. Tant de bata, com de bota o in silico. Tant en recerca bàsica com aplicada. Que la feina d’un biòleg investigador és crucial ho hem vist en l’epidèmia de la covid; i cada dia amb les troballes que expliquen diaris i revistes.
En la clínica, la incidència és bàsica, perquè els biòlegs que s’hi dediquen tenen la capacitat de veure la fisiologia normal i no només la patològica. Un metge comprèn la fisiologia com un mecànic detecta l’avaria del cotxe: escoltant on grinyola. És cert que aquest coneixement empíric ha conduït a comprendre el funcionalment normal de l’organisme; però entenc com a imprescindible conèixer la fisiologia homeostàtica en estudiar una patologia. I, és clar que l’exemple és simplista, els metges fan l’assignatura de fisiologia, però no en el grau que l’estudiem els biòlegs.
Per la mateixa raó, el paper d’un biòleg en la indústria és fonamental en salut i seguretat alimentària, agricultura, ramaderia, veterinària, processos en què intervenen microorganismes per exemple en farmacologia… trobo que és inabastable. Només cal que la potencialitat i les recomanacions dels biòlegs de qualsevol domini arribin als polítics. I al públic per a que els pressionin perquè els facin cas. Recordem, sinó, el cas que la Junta d’Andalusia està fent a Miquel Delibes pels aqüífers de Doñana. Ni que ho diguin els satèl·lits de la NASA, els condicionants econòmics predominen.
Quant als intermediaris entre els qui generen el coneixement i els ciutadans, és a dir, divulgadors i periodistes, crec que incidim en la societat perquè adquirir coneixement genera la capacitat de pensar de manera autònoma, crítica. Necessària! Tot i que al nostre país és insuficient. Aquí un diari té de mig a dos periodistes de ciència. A The Guardian, el diari que té la millor secció de ciència, ara no sé ben bé quants hi firmen, però fa un temps eren més d’una vintena.
Quina part de la seva activitat actual està lligada a la Biologia?
La meva activitat professional de les darreres tres dècades llargues és fer d’intermediària. Pertanyo al col·lectiu de biòlegs que intentem comprendre què fan uns per explicar-lo a altres. He tingut la possibilitat d’explicar un mateix concepte en diversos formats. I a diversos públics. Vull dir que he explicat com és el cos humà en un llibre per a nens i en classes per a adults; o una història com la de Semmelweis, per a la televisió o en un audiovisual per a adolescents. O explicar el canvi climàtic en diferents registres.
Potser si hagués fet recerca, aquesta diversitat de temes i de formats em penalitzaria, però en ser intermediària tal vegada no ho ha fet tant. Fins ahir he estat fent classes de biologia humana per a adults; també he preparat contingut per a exposicions, he entrevistat centenars de científics, escric quinzenalment en un diari, he publicat llibres per adults i per nens… he de dir que els dos jocs de llibres infantils que vam preparar amb Cristina Losantos van estar premiats. I ara, el reconeixement dels col·legues del CBC és com si hagués superat un peer review! Estic molt satisfeta, és clar. Potser és hora de deixar pas al relleu generacional. Sense deixar de fer feina, és clar. No puc.
Que li aconsellaria a un futur biòleg?
A un futur biòleg li aconsellaria que fes la immersió completa, que «professi» la professió! Per a mi ha estat una satisfacció vital, és un camp preciós. I, si aquest futur biòleg no ha començat amb vocació, que tingui paciència, que en poc temps és probable que l’adquireixi; perquè cada dia hi ha nou coneixement frontera per aprendre’l. Estem en un temps en què poden canviar les idees que tenim de la nostra pròpia espècie. Galileu va eliminar definitivament el geocentrisme. Darwin, l’antropocentrisme. Dennet, la singularitat del cervell. I Pääbo, amb la descoberta que els europeus duem entre un 2 i un 4% de genètica neandertal, ens fa emparentar amb els qui van ser considerats com a bèsties en el moment de la primera troballa.
Potser estem en el segle de la biologia de la quantitat de descobriments. Però cal tenir en compte que la recerca ja no la fa una persona sola i a casa, com va fer Barbara McClintock amb els transposons. O Cajal amb la neurona. Ara, la ciència és transdisciplinar. Per tant, aconsellaria també a un futur biòleg que busqui quin aspecte vol donar a la seva dedicació per interactuar amb altres especialistes.
A un biòleg li aconsellaria que valori la professió i que lluiti perquè tingui el paper social que correspon. Hem estat menystinguts molt de temps, com si el que féssim fos un divertimento. Tot i que en molts casos la banalització del coneixement s’ha superat i els gestors creuen què diuen els científics, no es pot abaixar la guàrdia. Ja sabem què passa quan entren els interessos comercials a curt termini. Però, tot i que l’opinió pública fa només cinc anys no acabava de creure en el canvi climàtic, el biòleg potser també ha de vetllar perquè s’apliqui el que diu el coneixement: encara que els polítics creguin el que diuen els informes no necessàriament prenen les determinacions que calen. Ja sabem que, a diferència dels científics que pensen en fets, els polítics s’han de moure per valors; però les mesures per mitigar el canvi global van molt lentes i algunes propostes costen d’entendre. Perquè volen crear un Hard Rock Cafè a Tarragona sabent la quantitat d’aigua o electricitat que pot necessitar un equipament d’aquestes característiques? És una idea de fa dècades!
Pel que fa al meu camp, la divulgació… és tan precari! Si la recerca no té la dotació que requereix, el 3% del PIB, imagineu la comunicació que n’és un efecte secundari! Així que si algun biòleg s’hi vol dedicar, li aconsellaria que fos conscient de la seva realitat. Que no s’enganyi. I si finalment tria aquest camí, doncs, endavant i sense rèmores. I si té la sort de tenir alguna facilitat, doncs que retorni a la societat el privilegi. Que bona falta fan intermediaris entre el coneixement i la ciutadania!
A qualsevol persona, biòloga o no, li diria que té el deure de ser ella mateixa: no n’hi ha una altra d’igual. Cadascú ha de proporcionar al grup la seva característica pròpia. Cal aprofitar els punts de vista diversos. I, per descomptat, encoratjo tothom que s’impliqui en activitats socials. Cal comprometre’s. No només per co-responsabilitat; sinó, perquè si no ho fem nosaltres, s’implicaran uns altres. I ens faran la política. Hi ha tanta feina a fer! I, sobre tot, cal estar tan vigilant!
Què creieu que aporta el Col·legi a la professió i a la societat?
Tot i que en els meus papers oficials consta que la meva professió és «biòloga», crec que és més la meva formació, que no pas la meva professió. Durant molt de temps, quan em preguntaven quina era la meva professió, em costava molt explicar només amb una paraula o dues què feia. Amb el temps he après la fàcil frase «biòloga divulgadora». Com hi ha «biòlogues investigadores» ó «biòlogues professores de secundària»… en tot cas cal afegir un complement per passar de la formació a la professió.
Crec que el col·legi ha estat rellevant en diversos camps, com el que ha afavorit la consideració dels biòlegs en el món de la sanitat. Tot i que alguna companya biòloga clínica hi troba mancances; sempre cal millorar. En el meu camp, tan solitari i poc relacionat amb una institució, m‘he sentit professionalment un xic sola, ja ho vaig comentar en l’acte del lliurament del premi. Entenc que els membres de la junta fan el que poden, és clar! No som ni el col·legi més potent, ni el més antic, i hi ha tants aspectes a millorar! Però els suggeriria d’explorar el camp dels biòlegs free-lanços, tan deixats anar de la mà de déu per tants organismes oficials. Potser som massa pocs?!