ENTREVISTA A Francesc Piferrer, Professor d’Investigació a l’Institut de Ciències del Mar, del Consell Superior d’Investigacions Científiques

“Per avançar cada cop és més important saber combinar coneixements dispars, i saber col·laborar”

Francesc Piferrer (Malgrat de Mar, 1960) es va llicenciar en Biologia per la Universitat de Barcelona. Va realitzar la seva tesi doctoral al West Vancouver Laboratory, al Canadà, i es va doctorar en Biologia el 1990. Va realitzar formació postdoctoral a les universitats de Boston i Califòrnia San Diego (1991-1994) i ha fet dues estades al Japó. Des del 1997 lidera el Grup de Biologia de la Reproducció a l’Institut de Ciències del Mar (ICM), on actualment és Professor d’Investigació i Vicedirector de Transferència del Coneixement.

El seu principal camp de recerca és el desenvolupament sexual en peixos. Ha fet importants contribucions a la nostra comprensió de com els factors genètics i ambientals es combinen per determinar si un animal es diferenciarà com a mascle o com a femella. Els seus estudis han sigut la base pel desenvolupament de tècniques per al control del sexe en aqüicultura. Recentment, estudia les influències ambientals en  l’establiment d’epimutacions i la contribució de l’herència epigenètica a permetre als animals enfrontar-se a un entorn canviant.

Ha estat investigador principal de nombrosos projectes de recerca i contractes amb empreses, havent signat dues patents. És editor de dos llibres i autor de més de 150 articles en revistes indexades. Ha dirigit 14 tesis doctorals i nombroses tesi de màster. Ha realitzat tasques de gestió a la Societat Catalana de Biologia, el Ministerio de Ciencia e Innovación, la Comissió Europea i el Consell d’Europa. És guanyador del premi JACUMAR de Recerca en Aqüicultura el 2013 i del Premi de Recerca 2020 del Col·legi Oficial de Biòlegs. El 2019 va ingressar com a membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

• Per què es va fer biòleg? Va ser vocacional?

Sí, totalment. Des de petit ja sentia interès per la ciència. Primer volia ser metge, però ja a l’adolescència vaig veure que el que realment m’apassionava era la biologia. Llegia llibres i revistes de caràcter científic. De fet, abans de començar a estudiar la carrera a la UB ja anava a treballar de voluntari durant alguns estius a l’Aquari de Blanes, on hi havia un laboratori de l’Institut d’Investigacions Pesqueres del CSIC.

• Quines característiques creu que ha de tenir el biòleg?

Tot biòleg, d’alguna forma o altre, contribueix a entendre  què és la vida en alguna de les seves innombrables manifestacions. Per tant, una característica fonamental és tenir curiositat, molta curiositat per saber més, per entendre com funciona la vida i desxifrar els seus secrets. Cal també molta dedicació i no espantar-se pel treball, ja que les coses no surten soles i cal posar-hi una bona dosi d’esforç. Cal, per tant, resiliència i saber superar les frustracions per a quan les coses no surten com un voldria.

És molt important també tenir sempre l’ull obert i estar al cas del que passa a altres disciplines, dins i fora de la biologia, perquè per avançar cada cop és més important saber combinar coneixements dispars. I, evidentment, és rellevant saber col·laborar atès que avui en dia tot es fa en treball de grup i participació en projectes nacionals o internacionals. Finalment, es necessita una certa habilitat per saber comunicar els resultats de la recerca, no només als col·legues del teu camp sinó a la societat en general, ja que és una forma més de la necessitat de transmetre el coneixement fruit de les nostres recerques.

• Quin creu que és el paper  del biòleg a la societat? Com hi pot incidir?

El paper del biòleg és, sens dubte, cada cop més important en la societat. Podríem dir que mentre el segle XX, especialment durant la seva primera meitat, fou el segle de la física, a partir de les darreres dècades del segle XX i, molt especialment, a partir del començament del segle XXI, amb la seqüenciació del genoma dels humans i d’altres éssers vius, entrem de ple en el segle de la biologia.

La biologia moderna incideix en tres aspectes fonamentals en la nostra societat. Primer, mitjançant la recerca bàsica i la recerca biomèdica. Els avenços que hi ha hagut darrerament són espectaculars. Només amb una profunda comprensió de les funcions biològiques bàsiques és possible avançar en la prevenció, diagnosi i tractament de les malalties. El progressiu allargament de l’esperança de vida i el guariment de malalties que abans eren incurables estan entre els exemples més clars de com la biologia contribueix al nostre benestar.

En segon lloc, la biologia té un paper clau en la millora de l’explotació dels recursos vius i de la generació d’aliments en un món on la població humana no para de créixer. Els avenços en genètica i biotecnologia permeten noves solucions i una producció més eficient. En tercer lloc, la biologia té naturalment un paper central en l’avaluació de la biodiversitat i en comprendre com funcionen els ecosistemes en un entorn de canvi global cada cop més acusat pels efectes de l’acció de l’home. Per tant, és difícil no trobar cap aspecte involucrat en la nostra salut, el nostre benestar i el del planeta que no pugui beneficiar-se dels nous coneixements que la biologia va aportant.

• Quina part de la seva activitat actual està lligada a la Biologia?

Tota. Fa vint-i-cinc anys que dirigeixo un grup de recerca, el Grup de Biologia de la Reproducció,  a l’institut de Ciències del Mar del CSIC. Fonamentalment, fem això, recerca, sobre determinisme sexual (què fa que un animal esdevingui mascle o femella), sistemes sexuals (que fa que un animal tingui els sexes separats o sigui hermafrodita), i epigenètica del desenvolupament i ambiental en peixos. La nostra recerca ha resultat en avenços en la comprensió de com es distribueixen els diferents sistemes sexuals al llarg de tota la vasta filogènia de peixos, a entendre les bases moleculars del desenvolupament sexual i com l’ambient el modula. Som capdavanters en el desenvolupament de marcadors epigenètics per a la millora dels cultius marins (predicció del sexe, grau de domesticació, resistència a malalties), les pesqueres (rellotges epigenètics) i per entendre com l’ambient afecta el desenvolupament dels peixos (marcadors d’estrès ambiental). Les nostres troballes han tingut molta aplicació a l’aqüicultura i col·laborem amb empreses del sector. També m’ho passo molt bé en tasques de formació de nous investigadors; és un goig veure com es desperten i consoliden vocacions i com es genera talent. L’aspecte de gestió i divulgació de la recerca ocupen també una bona part de la meva activitat.

• Què li aconsellaria a un futur biòleg?

L’aconsellaria que no pari mai de formar-se i aprendre coses noves. Hi ha moltes branques o especialitats dins de la biologia i és difícil generalitzar, però diria que un tret característic ha de ser saber combinar informació de fonts molt diverses. Per exemple, avui en dia la genòmica i altres eines “-òmiques” generen una quantitat impressionant de dades. Per tant, adquirir habilitat en el maneig i anàlisi de gran quantitat de dades és probablement una bona inversió de futur. Li aconsellaria també una actitud oberta. Me’n faig creus dels “dogmes sagrats” de la biologia que han anat caient d’ençà que vaig acabar els estudis. Per tant, tenir idees clares és bo, però un ha d’estar preparat per saber abandonar certs dogmes si veu que fan més nosa que servei per progressar en aquesta professió i en la comprensió del món biològic.

• Què creieu que aporta el Col·legi a la professió i a la societat?

Crec que aporta molt i fa un gran servei al col·lectiu de tots els biòlegs.  Els hi ofereix acompanyament, protecció, formació i vetlla pels seus interessos. Com dèiem abans, la biologia cada cop té un paper més i més rellevant a la nostra societat. Aquest paper l’exerceixen els biòlegs i la seva formació única i les seves capacitats s’han de defensar perquè és de justícia fer-ho en certs àmbits professionals. Aquí el col·legi de biòlegs ha tingut, té i tindrà un paper fonamental.