El Faro de las Orcas és un film de Gerardo Olivares, basat en fets reals, protagonitzat per Maribel Verdú (Lola), Joaquín Furriel (Beto Bubas), Quinchu Rapalini (Tristán), Ana Celentano, Federico Barga i Osvaldo Santoro.

El guió de la pel·lícula és de Gerardo Olivares, Lucía Puenzo i Shallua Sehk i està inspirat -en el llibre de títol “Agustín corazón abierto” de Roberto Bubas, publicat el 1999. La música és del compositor Pascal Gaigne, la fotografia d’Óscar Durán i el muntatge d’Iván Aledo.

Part del llargmetratge ha estat rodat a la província de Chubut, ubicada a la Patagònia argentina, en un indret protegit des de 1966 i que va ser pioner en la conservació d’àrees naturals protegides.

La pel·lícula narra els esforços que fa Lola (Maribel Verdú), mare d’un nen autista, per aconseguir que el seu fill (Tristán) millori la seva simptomatologia. Ha comprovat que el nen reacciona positivament quan veu per televisió les orques de la Patagònia argentina, una regió ubicada a la zona més austral d’Amèrica del sud.

Lola viatja amb Tristán, des de l’Estat Espanyol, fins a un indret remot de la costa de la Patagònia on fins i tot els mòbils no tenen cobertura. Allà es troba amb Beto (Joaquín Furriel), un agent rural argentí que manté una relació molt particular amb les orques i que, a més de tenir cura de la fauna d’aquell indret, també s’ocupa del bon funcionament d’un far.

Les esperances de Lola van dirigides a què amb la visió de les orques, i amb el suport i l’ajut de Beto, el seu fill pugui millorar la seva capacitat d’interaccionar amb el seu entorn.

El film ens permet conèixer diversos aspectes de la vida de les orques. També ens ofereix unes imatges excel·lents d’aquests mamífers marins. Ens mostra com es comuniquen, com cacen, la seva manera de moure’s en el mar i com es relacionen entre elles i amb el seu entorn.

Per altra banda, la pel·lícula ens ensenya com és el dia a dia d’un nen autista i de la gent que l’envolta i en té cura, les seves necessitats, les problemàtiques a les quals han de fer front o les dificultats que cal superar per aconseguir que aquests infants puguin interaccionar amb el seu entorn.

La cinta ens dona la possibilitat de descobrir una mica la natura, la vida i els costums dels habitants d’una zona tan allunyada i desconeguda, per a la majoria de nosaltres, com és la Patagònia argentina.

Finalment direm que el llargmetratge ens ofereix diversos recursos didàctics per a treballar i aprofundir en la comprensió de temàtiques relacionades amb les orques i les seves problemàtiques, l’autisme, la  sostenibilitat i per apropar-nos al coneixement de la Patagònia.