“Alcarràs” (2022)
Alcarràs és una pel·lícula de Carla Simón protagonitzada per Jordi Pujol (Quimet Solé), Anna Otín, Xènia Roset, Albert Bosch, Ainet Jounou, Josep Abad (Rogelio), Jacob Diarte (Joaquim Pinyol), Montse Oró, Carles Cabós, Joel Rovira, Isaac Rovira, Berta Pipó, Elna Folguera, Antònia Castells i Djibril Casse.
El guió del film és de Carla Simón i Arnau Vilaró, la música d’Andrea Koch, la fotografia de Daniela Cajías i el muntatge d’Ana Pfaff.
El llargmetratge Alcarràs, rodat en català, ha aconseguit diversos guardons, el principal l’Ós d’Or de la 72a edició del Festival Internacional de Cine de Berlín (Berlinale) de l’any 2022, així com diversos premis Gaudí (2023).
Excel·lent pel·lícula de la directora de cinema Carla Simón amb actors no professionals de terres lleidatanes. El film narra la vida d’una família pagesa d’Alcarràs, els Solé, que porten tota la vida conreant un camp d’arbres fruiters, a les terres d’un gran propietari anomenat Joaquim Pinyol. Duen una vida senzilla, molt dura. Tota la família, amb Quimet Solé al capdavant, s’esforça en cultivar la terra per fer rendible la seva explotació però, els preus de venda de la fruita són molt baixos i cada cop els és més difícil sortir-se’n i poder viure del que han treballat tota la seva vida: el conreu de presseguers.
Per altra banda, el pare d’en Quimet, en Rogelio, havia acordat amb el de Joaquim Pinyol que sempre podria treballar aquelles terres. I ho havien segellat amb una encaixada de mans. Lamentablement en aquests temps que corren, si no hi ha papers pel mig, donar-se la ma no serveix de res i ara els Solé es troben amb el fet que l’amo actual de les terres, el fill de Joaquim Pinyol, vol recuperar-les per instal·lar-hi panells solars perquè són més rendibles que els presseguers.
El llargmetratge mostra els esforços desesperats dels Solé per conservar la terra de la qual han viscut tota la seva vida i que tant estimen. En Quimet fins i tot posa la seva salut en perill, la feina li provoca forts mals d’esquena. La pel·lícula ens ensenya la desesperació del Quimet, les tensions que té amb la seva família i és que malauradament s’adona que tot i els esforços que fan ell i tot el seu nucli familiar no aconsegueixen sortir de la difícil situació en la qual es troben.
La cinta descriu diversos aspectes de la vida al camp com per exemple l’ús de l’aigua, les problemàtiques ocasionades per les plagues de conills que malmeten les collites, com els pagesos tenen cura dels arbres fruiters, la recollida de les collites o el treball dels treballadors temporers.
Les protestes pels baixos preus de la fruita, els mercats dels pobles, la vida dels nens i nenes al camp i la dels joves, són altres de les temàtiques a destacar, que ens mostra el film.
La pel·lícula ens posa de manifest les dificultats existents per poder viure actualment d’una explotació agrària familiar i ens hauria de fer pensar, quan mengem un préssec, en tots els esforços, no retribuïts, que el pagès ha hagut de fer perquè nosaltres puguem gaudir d’aquella fruita a la taula de casa nostra.
No us la perdeu!