“The zookeeper’s wife” (La casa de l’esperança, 2017)
Film dirigit per Niki Caro amb Jessica Chastain (Antonina Zabinski), Johan Heldenbergh (Jan Zabinski), Daniel Brühl (Lutz Heck), Michael McElhatton, Shira Haas, Iddo Goldberg, Goran Kostic, Val Maloku i Arnost Goldflam (Dr. Janusz Korczak), de protagonistes.
El guio és d’Angela Workman, basat en la novel·la de Diane Ackerman “The Zookeeper’s Wife”, publicada el 2007, la fotografia d’Andrij Parekh i la música de Harry Gregson-Williams.
Pel·lícula sobre el matrimoni format pel zoòleg Jan Zabinski (1897-1974) i la professora de música Antonina Zabinski (1908-1971). Jan amb la col·laboració d’Antonina dirigia i administrava el parc zoològic de Varsòvia del qual en fou cofundador i director des de 1929. Durant la II Guerra Mundial Jan i Antonina Zabinski van utilitzar les instal·lacions del zoològic per amagar jueus i salvar-los dels nazis. Si hi havia perill de ser descoberts Antonina avisava els jueus tocant el piano. Van aconseguir salvar-ne al voltant de 300. Jan es va unir a la resistència polaca i, tot i que en va resultar ferit, va aconseguir sobreviure. L’any 1968 per la seva lluita a favor dels jueus Jan i Antonina Zabinski van ser reconeguts com a “Justos entre les nacions” pel Yad Vashem a Israel.
En el film es descriuen les penoses condicions de vida del Gueto de Varsòvia i el comportament heroic del metge jueu, pedagog, escriptor i locutor de ràdio Janusz Korczak (1878-1942). Korczak, director de l’orfenat del Gueto es va fer càrrec de més de 200 nens i nenes orfes. Pedagog de fama internacional, Janusz Korzack s’hauria pogut salvar de la mort però va preferir no abandonar els orfes i quedar-se amb ells fins al final. Va morir al camp d’extermini de Treblinka el 1942 junt amb els nenes i nenes de qui tenia cura i que no va voler abandonar. La pel·lícula mostra com, el 5 d’agost de 1942, Janusz Korczak acompanya als seus orfes al tren de la mort que els portaria a tots ells des de Varsòvia fins a Treblinka on poc després d’arribar serien assassinats pels nazis a les cambres de gas.
El llargmetratge també narra com el nazi i director del parc zoològic de Berlín entre 1932 i 1945 Lutz Heck (1892-1983), individu molt proper a Hermann Göring (1893-1946) requisa els millors exemplars del zoològic de Varsòvia i se’ls emporta al de Berlín amb el pretext que així se salvaran de la guerra. Els altres animals del zoològic van ser sacrificats.
Lutz Heck era un zoòleg molt conegut que pretenia, mitjançant selecció genètica, recuperar els urs europeus extingits des de feia segles. Sembla ser que les banyes d’aquells animals eren l’admiració dels nacionalsocialistes alemanys. No ho va aconseguir, els seus treballs van resultar ser un fracàs.
La pel·lícula ofereix molts recursos didàctics per a recordar i donar a conèixer la tasca de Jan i Antonina Zabinski en favor dels jueus durant l’ocupació de Polònia pels Nazis. També és molt adequada per a rememorar la tasca del Dr. Janusz Korczak en favor dels orfes del Gueto de Varsòvia i per conèixer les penoses condicions de vida dels jueus en aquell lloc.
Per altra banda el film permet treballar temes relacionades amb el passat, present i futur dels parcs zoològics i la seva relació amb la conservació de les espècies.
Sobre Janusz Korczak s’han fet algunes pel·lícules entre les quals esmentarem el llargmetratge d’Andrzej Wajda “Korczak” (1990), protagonitzat per Wojciech Pszoniak (Dr. Janusz Korczak), Ewa Dalkowska, Marzena Trybala, Wojciech Klata i Piotr Kozlowski. La cinta narra la vida del Dr. Korczac en el Gueto de Varsòvia posant èmfasi en els seus esforços per millorar les condicions de vida dels nens i nenes orfes als quals mai va abandonar i junt amb els quals va morir a Treblinka.
