Oppenheimer (2023)

Pel·lícula dirigida per Christopher Nolan i protagonitzada per Cillian Murphy (Robert Oppenheimer), Emily Blunt (Kitty Oppenheimer), Robert Downey Jr. (Lewis Strauss), Matt Damon (general Leslie Groves), Florence Pugh (Jean Tatlock), Dyland Arnold (Frank Oppenheimer), Kenneth Branagh (Niels Bohr), Tom Conti (Albert Einstein) i Gary Oldman (Harry S. Truman).

El guió és de Christopher Nolan, basat en el llibre de Kai Bird i Martin J. Sherwin. “American Prometheus: The Triumph and Tragedy of J. Robert Oppenheimer”. La música és de Ludwig Göransson, la fotografia de Hoyte van Hoytema i el muntatge de Jennifer Lame.

El llargmetratge narra la vida de Robert Oppenheimer (1904-1967) posant èmfasi als seus inicis a la universitat de Cambridge, la seva participació en la fabricació de la bomba atòmica, dins de l’anomenat projecte Manhattan. Les seves relacions amb altres científics com Albert Einstein (1879-1955) o Niels Bohr (1885-1962) i la seva caiguda en desgràcia pels seus recels enfront a la creació de la bomba d’hidrogen també es mostren en la cinta, així com la seva posterior rehabilitació pel president Lyndon B. Johnson (1908-1973).

Per altra banda el film descriu la relació d’Oppenheimer amb la seva esposa, la biòloga i botànica Kitty Oppenheimer (1910-1972) i la que va tenir amb la seva amant, la psiquiatra Jean Tatlock (1914-1944), membre del partit comunista dels EUA. Els vincles que tenia amb el seu germà, el físic, antic comunista i víctima del maccarthisme Frank Oppenheimer (1912-1985) són un altre dels temes esmentats en el llargmetratge.

Destaquen en la pel·lícula les trifulgues de Robert Oppenheimer amb el president de la Comissió d’Energia Atòmica (AEC) dels EUA Lewis Strauss (1896-1974) i les seves desavinences amb el president Harry S. Truman (1884-1972). El suport de R. Oppenheimer a la II República Espanyola i les seves reivindicacions sindicals també formen part de la trama argumental d’aquesta cinta.

Aquest film és un bon recurs didàctic per a tractar temàtiques relacionades amb la física quàntica, el projecte Manhattan, el paper dels científics en la cursa armamentista, el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki i les seqüeles que van patir els supervivents del llançament d’aquelles bombes. També és una pel·lícula molt adient per a debatre sobre la Guerra Freda, el que significa ser comunista als Estats Units, l’anomenada Caça de Bruixes del senador Joseph Raymond McCarthy (1908-1957) o les intrigues polítiques en l’Administració nord americana.

Per aprofundir en aquesta temàtica és recomanable veure el film “Fat Man and Little Boy“ (Creadors d’ombres, 1989) dirigit per Roland Joffé, protagonitzat per Paul Newman (general Leslie Groves), Dwight Schultz (Robert Oppenheimer), Bonnie Bedelia (Kitty Oppenheimer), Natasha Richardson (Jean Tatlock) i John Cusack. (Michael Merriman).

El guió és de Roland Joffé i Bruce Robinson, la fotografia de Vilmos Zsigmond, el muntatge de Françoise Bonnot i la música d’Ennio Morricone.

En aquesta pel·lícula es narra l’accident que va succeir el 21 de maig de 1946 en un laboratori de Los Alamos quan el físic i químic Louis Alexander Slotin (1910-1946) i altres científics experimentaven amb una reacció de fissió nuclear. Accidentalment Slotin es va exposar a una dosis letal de radiació la qual nou dies després li va causar la mort. En el llargmetratge Slotin es interpretat per John Cusack, tot i que amb un nom imaginari (Michael Merriman).