Entrevista a Francesc Solé, investigador en citogenètica

“Un biòleg dedicat a la recerca ha de ser molt curiós, molt constant, treballador, amb inquietud i molta il·lusió i entusiasme”

Dr. Francesc Solé i Ristol és col·legiat número 6178-C. Enguany, ha rebut el Premi Recerca i investigació a la Diada del Biòleg 2023

El Dr. Solé és una de les principals autoritats del món en citogenètica en síndromes mielodisplàstiques. Va estar implicat en els recents sistemes de puntuació IPSS-R (2012) i IPSS-M (2022).

És revisor de diverses revistes científiques com: American Journal of Hematology, Blood, British Journal of Haematology, Cancers, Genes Chromosomes and Cancer, Haematologica, Leukemia, Leukemia Research, and Leukemia and Lymphoma . És professor associat a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), Universitat de Barcelona (UB) i Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra). Des de 1996 fins a 2008 va ser coordinadora del Grup de Treball Citogenètic Espanyol en Hematologia i de la Sociedad Española de Hematología y Hemoterapia). Des de 2004 fins a 2012 va ser membre del Comitè Directiu del Control Hematològic de la Qualitat en Eurogenest. Des de la seva creació és membre del grup de treball espanyol de Síndromes Mielodisplàsics i del grup internacional i des de 2012 membre de l’ELN. És el coordinador científic de l’Institut de la Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras-Campus , coordinador del la Unitat Bancària de mostres biològiques de pacients de càncer hematològic, Unitat Citogenètica i Unitat de Microarrays i líder de Grup del Grup MDS. És autor de més de 300 publicacions analitzades per experts i serveix en diversos comitès nacionals i consells d’assessorament científic per a nombroses organitzacions sense ànim de lucre.

 

  • Per què es va fer biòleg? Va ser vocacional?

La meva motivació a ser biòleg va començar perquè volia treballar en la curació del càncer, ja que a la meva família havia vist que aquesta malaltia s’havia emportat molts familiars i coneguts. No obstant, la primera opció era fer medicina, però per una nota baixa no hi vaig poder accedir  i vaig decidir que la millor opció seria fer Biologia. Un cop iniciada la Biologia vaig tenir clar que com biòleg volia fer alguna cosa relacionada en càncer i així ho vaig fer. Un cop acabada la carrera vaig anar a parlar amb diferents departaments de la UAB, on vaig estudiar, fins a trobar un departament on em varen oferir fer recerca en l’estudi genètic de les leucèmies, que va començar en els anys 80. Vaig fer primer la Tesina en la posta a punt de les tècniques citogenètiques aplicades al diagnòstic del càncer hematològic i després la tesi en una sèrie llarga de pacients amb càncer hematològic de la sèrie mieloide. Em considero molt afortunat de poder treballar en aquest camp.

 

  • Quines característiques creu que ha de tenir el biòleg?

Un biòleg dedicat a la recerca ha de ser molt curiós, fer-se preguntes per trobar resposta, molt constant, treballador i tindre inquietud i molta il·lusió i entusiasme, de què per saber més toca seguir estudiant  i llegir molt, i com no, sacrificar moltes hores. O més que sacrificar, invertir moltes hores en la recerca que estàs fent.

Un cop acabada la carrera, ho he passat molt bé llegint i aprenent.. però sense haver de fer un examen desprès, el que cadascú de nosaltres sap no t’ho pot treure ningú, i és un plaer aprendre, i més plaer es poder-ho compartir amb els altres, com per exemple amb la docència.

 

  • Quin creu que és el paper  del biòleg a la societat? Com hi pot incidir?

El biòleg en la societat ha d’ajudar a que la feina que fem serveixi per ajudar -en el meu cas amb la recerca- a curar més pacients. I a més a més, fer que la nostra tasca sigui ben visible. En general, els biòlegs som poc coneguts per la societat, i la societat ha de saber que l’èxit i les grans troballes en recerca biomèdica són gràcies a la feina que fan molts biòlegs.

A la recerca, el nostre paper és avançar en el coneixement de les malalties per a poder-les fer curables, i aquesta tasca serà més que reconeguda per la societat. I si fas recerca, intentar pensar en els pacients, i no tant en els èxits personals d’una publicació o un reconeixement, ja que el reconeixement més gran és el de saber que el que tu has fet i fas pot ajudar a curar més pacients.

 

  • Quina part de la seva activitat actual està lligada a la Biologia?

La meva tasca des què vaig acabar els estudis sempre ha estat lligada a la Biología, en concret a la genética, i en el meu cas, a la genètica del càncer i més especiament, en leucèmies o càncer hematològic. A més a més de la recerca, la meva tasca es basa en la docència, docència dels meus coneixement als membres del meu equip de recerca i a la docència en la UAB, UPF i UB, per explicar l’aplicació dels estudis genètics en el diagnòstic i seguiment del càncer hematològic.

Tinc molt clar que m’agrada transmetre els meus coneixements als altres, i la docència en la universitat, en conferencies o en cursos, és fonamental… Allò que tu saps no t’ho guardis!!

I això és el que he après amb els anys, i és el que intento transmetre als joves companys i als membres del meu equip investigador: toca ensenyar-ho tot als altres, no amagar res i compartir coneixements.

 

  • Que li aconsellaria a un futur biòleg?

Com consell a tota persona que no té clar què estudiar els hi dic el mateix:  cadascú ha de fer el què li agrada. I si li agrada la biologia, cadascú ha de triar quina especialitat li agrada i vol fer. I després que s’hi dediqui amb entusiasme i il·lusió. Poder fer cada dia el que t’agrada és fantàstic i et dona energies per treballar amb entusiasme.

I què aconsello a les noves fornades de biòlegs, un cop han acabat la carrera? Els hi dic: “us heu de fer membres del Col·legi de Biòlegs, per estar més informats, més protegits en quan la feina que feu” i tot això ajudarà a que el Col·legi tingui el paper que es mereix en la societat.

  • Què creieu que aporta el Col·legi a la professió i a la societat?

El Col·legi aporta visibilitat de les tasques que fem els diferents professionals en el camp de la biologia, així com suport en la orientació de la nostra feina, en formació, i ajuda legal. En relació a la societat, crec que encara som poc visibles en els mitjans de comunicació on crec que hauríem d’explicar més el que fem, i ensenyar que molts cops darrera d’una noticia d’un avenç en ciència o medicina, hi ha un equip de biòlegs.

Molts cops la feina dels biòlegs es veu encriptada per la que fan d’altres professionals. Som un col·lectiu que dona molt a la societat i la societat no ho sap, ja què els mitjans de comunicació donen protagonisme a d’altres professionals, que també són importants però no són els únics que aporten el seu granet de sorra en els avenços científics, com en la sanitat.