Ja podeu veure les sessions de les Jornades Professionals de Biòlegs a Terres de l’Ebre
Des del Col·legi de Biòlegs de Catalunya impulsem les activitats i col·laboracions de tots els professionals de la biologia que estan treballant arreu del territori des dels diversos vessants de la nostra activitat. Per aquest motiu vam organitzar unes jornades per donar a conèixer totes les iniciatives i activitats que duen a terme els biòlegs que desenvolupen la seva activitat a les Terres de l’Ebre, que es va celebrar a l’Auditori Sixto Mir de La Ràpita (Tarragona), el 2 i 3 de juny de 2023. El territori de les Terres de l’Ebre és especialment interessant per moltes de les disciplines exercides pels professionals de la biologia, tant pel que fa als seus aspectes humans i socials com per la vàlua dels seus ecosistemes i la biodiversitat que representen.
Els participants en la jornada van exposar breument, les activitats que duen a terme, els problemes que han sorgir per desenvolupar-les i el resultat obtingut, i van tenir l’oportunitat d’intercanviar experiències i col·laborar en la resolució de problemes o conflictes que millorin la nostra activitat professional, enriquint-la.
Podeu veure en vídeo totes les sessions del dia 2 de juny
| Benvinguda i Presentació Jornada Professional de Biòlegs a les terres de l’Ebre. | Sergi Tudela Casanovas. Director General de Política Marítima i Pesca Sostenible. F. Jesús Gómez Fernández. Director dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre. Lluís Tort i Bardolet. Degà del CBC i Jordi Carreras Doll. Vicedegà del CBC. | |
| 20 anys d’investigació en càncer a Terres de l’Ebre.
|
Carlos López Pablo. Coordinador del Grup de recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica. Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. | |
| La Xarxa Aerobiològica de Catalunya, estació a les terres de l’Ebre. | Jordina Belmonte Soler. Professora UAB. Responsable Xarxa Aerobiològica de Catalunya. | |
| Cal reinventar-se: evolució d’una carrera de més de 30 anys com a biòleg. | Cristobal Aguilera Jiménez. IRTA. | |
| Gestió d’aiguamolls de depuració al Delta de l’Ebre. | Oliver Hernández Ojeda. Coordinador tècnic de AQUAMBIENTE-Aiguamolls de depuració del Delta de l’Ebre. | |
| Agricultura Ecològica i Conservació de la Natura: L’Experiència de Riet Vell
|
Marc Viñas Alcon. Coordinador Reserva Natural de Riet Vell. SE0/Birdlife | |
| Viabilitat de la producció ecològica d’arròs al Delta de l’Ebre.
|
Alfred Palma Guillén. Doctorant Universitat de Barcelona/ Director Orgànic Delta Service, Salvador Nogués Mestres. Investigador Universitat de Barcelona. | |
| Reconversió d’una empresa d’aqüicultura intensiva continental en un espai d’educació, esbarjo i coneixement a partir d’una aqüicultura sostenible dins la Xarxa Natura 2000. | Anna Nebot Morato. Biòloga. Centre AiguaNatura dels Ports. | |
| El moc dels peixos | Ignasi Sanahuja Piera, investigador post-doctoral (Juan de la Cierva) a l’IRTA La Ràpita | |
| Seguretat alimentària dels productes del mar. El cas de la ciguatera. | Jorge Diogène Adini. Investigador IRTA La Ràpita. | |
| Espècies invasores | ||
| La Gestió del Cranc Blau. | Veronica López Robles. Professora i empresària. IEPAAC-Montverde. | |
| Pla d’erradicació de la granota toro (Lithobates catesbeianus) al Delta: èxit o fracàs? | Nati Frach Ventura. Responsable de Protecció i Recerca del Parc Natural Delta de l’Ebre. | |
| Gestió del Cargol Poma al Delta de l’Ebre. | Carles Alcaraz Cazorla. Investigador IRTA La Ràpita. | |
| Sequera al mar: escenari de supervivència de la nacra (Pinna nobilis) al Delta de l’Ebre. | Patricia Prado Villegas. Investigadora IRTA La Ràpita. | |
| Entrevista a Patricia Prado en CANAL21 | ||
| Ostreïcultura en el Delta de l’Ebre. | Carlos Bori Duran. Biòleg productor professional d’ostra. Escola d’Aqüicultura. | |
| ICATMAR – Monitoratge dels recursos pesquers de les Terres de l’Ebre. | Xènia Puigcerver Segarra. Tècnica superior en investigació pesquera. ICATMAR. | |
| El repte de la regressió del Delta de l’Ebre | Antoni Espanya Forcadell. Cap del Servei provincial de Costes. Ministeri de Transició Ecològica. | |
| Conclusions i clausura de l’acte |
El dissabte dia 3 vàrem fer dues visites:
- Visita al Centre AiguaNatura dels Ports.
- Visita a Musclarium (Badia dels Alfacs Port Esportiu). On ens vam fer una explicació de com es cultiven les ostres i els muscles.
En aquest ENLLAÇ podeu veure les fotografies que vam fer de les Jornades
CONCLUSIONS DE LA II JORNADA PROFESSIONAL DELS BIÒLEGS A LES TERRES DE L’EBRE. LA RÀPITA, DELTA DE L’EBRE, 2 DE JUNY DE 2023
A continuació es presenta un resum de les conclusions resultants de les presentacions que van tenir lloc a l II Jornada professional dels biòlegs a l’auditori Sixto Mir de la Ràpita el dia 2 de juny de 2023.
Què fan els biòlegs? De tot. Serveixen per tot? Definitivament sí. En Cristóbal Aguilera exemplifica amb molta claredat les multitasques, l’emprenedoria biològica i la capacitat evolutiva del propi biòleg al llarg de l’activitat professional. En Jesús Gómez, Director. dels serveis territorial a les Terres de l’Ebre és una altra trajectòria que comença en l’aqüicultura com a activitat singular del Delta fins a l’activitat de gestió de l’administració o en Marc Viñas de SEO/BirdLife en la gestió d’espais naturals a Europa.
El mateix Director General de Política Marítima i Pesca sostenible, Sergi Tudela, ha posat en valor precisament la seva tasca com a gestor i com a biòleg, amb l’objectiu del desenvolupament de sistemes socio-ecològics que permetin la conservació, la producció aqüícola i l’economia local d’una forma congestionada, que assegura un model d’eficàcia de les mesures preses en consens dels actors del territori.
Els biòlegs com a bioemprenedors. L’exemple d’AiguaNatura liderada per l’Anna Nebot com a exemple d’iniciativa en la conservació, ensenyament, formació, sostenibilitat, biodiversitat en l’aqüicultura continental i la preservació de la biodiversitat als Ports.
Un altre exemple de bioemprenedoria a partir d’una col·laboració público-privada liderada per biòlegs és la creació d’un cultiu d’arròs agroecològic amb control de flora és la presentada per Alfred Palma en un doctorat industrial realitzat al Delta. És una iniciativa viable tant biològicament com econòmicament que ha donat lloc a una empresa promocionada pels propis investigadors.
Investigació: En el territori hi ha investigació biomèdica puntera en biomedicina, per exemple en càncer de mama. Malgrat les dificultats, reptes biològics hi ha sobretot una alta capacitat de resiliència i competitivitat internacional dels investigadors de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa en aquest àmbit
Investigació: Les toxines i la seguretat alimentària. L’equip d’en Jorge Diogene de l’IRTA desenvolupa estudis de control, monitorització i recerca sobre el funcionament del procés de toxicitat per les toxines (neurotòxiques, digestives) de microalgues marines i la seva repercussió en les poblacions humanes i animals.
Investigació, salut pública i serveis ciutadans: La importància de la xarxa aerobiològica liderada per la Jordina Belmonte, no només per a determinar quins són els pol·lens més importants, sinó també per a conèixer quines al·lèrgies específiques poden tenir la gent dels diferents territoris, en aquest cas en l’estació de l’Ebre a Roquetes (evitant analítiques de pol·len que no pertocarien). Però també per seguir els efectes del canvi climàtic sobre el pol·len, la pol·linització i les mateixes al·lèrgies. Es va posar de manifest la necessitat de finançar la Xarxa pel servei biològic i de salut pública que aporta per tal garantir la seva continuïtat.
Com no podria ser d’altra manera, la biologia i ecologia del propi Delta i la seva gestió ha estat un dels eixos fonamentals d’aquesta Jornada. Un dels aspectes més preocupants com és la regressió del Delta i els seus ecosistemes o les conseqüències dels temporals com el Glòria, ha estat presentat pel Cap Provincial de Costes, Antoni Espanya, i quins són els escenaris de futur tant a nivell d’escenaris futurs com la gestió de les administracions. En la seva xerrada s’ha pogut comprovar com la col·laboració administració-científics-territori ha pogut intervenir amb èxit en la protecció del Delta en posteriors episodis de temporals.
En particular també s’han tractat aspectes rellevants de l’ecologia del Delta com són les zones i espècies protegides i les espècies invasores:
Els aiguamolls com a sistema de tractament de depuració d’aigua. Un model d’èxit a l’Ebre respecte a l’eliminació de residus en nutrients i plaguicides que, a més, promou la biodiversitat i que pot ser exportable a altres àmbits.
La reserva natural del Riet Vell no només com a gestió de les aus de la zona i la seva evolució, sinó com a reserva de biodiversitat.
La gestió del cranc blau, el seguiment en les diferents zones, la distribució en sexes i estadis reproductius, la distribució en zones amb pesca i sense, i la repercussió com a sistema relacionat amb la producció o la comercialització.
La gestió del control de la granota-toro al Delta que desplaça les espècies autòctones i els sistemes d’aïllament i control de la seva propagació, juntament amb la monitorització d’altres zones potencialment de risc d’infestació, que sembla que ha tingut èxit, gràcies també al lideratge dels biòlegs amb iniciatives de ciència ciutadana amb la gent del Delta.
La gestió del cargol-poma, espècie invasora de Sud-Amèrica molt agressiva sobre el cultiu d’arròs amb grans dificultats de control. Aquesta gestió demostra la complexitat de l’aplicació de mesures simples (aigua salada, assecament, depredadors, mol·lusquicides) en un àmbit ecosistèmic complex on conviuen una gran diversitat d’espècies i la possibilitat de millors resultats aplicant procediments més combinats.
Els biòlegs que treballen al Delta com la Patricia Prado també estudien espècies amb gran perill d’extinció com la nacra, el segon bivalve més gran del món, degut a un protozou paràsit o micobacteris i també com es poden continuar mantenint al Delta tenint en compte impacte com la temperatura o la interacció amb l’activitat humana amb els vaixells.
L’Ignasi Sanahuja de l’IRTA ens ha explicat la importància del moc de la pell dels peixos com a protector contra elements o canvis potencialment nocius de l’aigua o dels microorganismes que hi són presents, i com pot servir per a determinar l’estat de salut o nutricional del peix, d’una manera no-invasiva pel peix.
Hem pogut escoltar per part d’en Carlos Bori, biòleg i ostricultor, l’explicació de com va ser la introducció de les ostres a Europa i al Delta i com són les instal·lacions que es fan sevir a la zona així com les característiques pròpies del clima i l’aliment en les badies així com les adaptacions a situacions com les del canvi climàtic i les tempestes recurrents.
ICATMAR és una cooperació entre el CSIC i el Servei de Pesca pel seguiment de la pesca recreativa i comercial a la zona litoral de Catalunya. Els estudis de les seves biòlogues i biòlegs permeten no només conèixer l’esforç pesquer, les talles i edats dels animals i el respecte a les regulacions sinó també els residus (tovalloletes i plàstics) amb iniciatives cada cop més complertes respecte a la informació i coneixement de la pesca a Catalunya per als ciutadans.