2022 ANY INTERNACIONAL DE LA PESCA I L’AQÜICULTURA ARTESANALS
“Quan la mar pagui, pagaré”
L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 2022 Any Internacional de la Pesca i l’Aqüicultura Artesanals (AIPAA 2022). Totes dues són activitats fonamentals per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per les Nacions Unides. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) és l’organisme encarregat de fer l’any en col·laboració amb altres organitzacions i òrgans competents del sistema de les Nacions Unides.
I perquè és tan important la pesca artesanal per a la conquesta dels ODS??? Entenem per pesca artesanal una pesca respectuosa amb el medi ambient, ja que utilitza tècniques pesqueres amb un impacte en el medi marítim, mínim.
I l’aqüicultura???
La pesca artesanal i l’aqüicultura protegeix l’entorn marí: no només el peix, que és essencial a la nostra dieta mediterrània, també la biodiversitat i l’ecosistema marí. Totes dues contribueixen al respecte entre els estats membres que apliquen la Política Pesquera Comuna (PPC), que estableix les quotes que limiten la quantitat que es pot capturar de cada tipus de peix per a cada país de la Unió Europea, amb l’objectiu que el sector es pugui mantenir en un nivell competitiu sense que això suposi una amenaça per a l’ambient.
La PPC vetlla per:
- Garantir la viabilitat econòmica del sector pesquer.
- Proporcionar aliments de qualitat als consumidors.
- Garantir la sostenibilitat de l’activitat segons criteris científics.
- Posar fi a la pesca massiva.
- Creació de llocs de treball i noves oportunitats a les zones costaneres de la Unió Europea.
La Cimera de les Nacions Unides celebrada el 2015 va donar suport a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible; aquesta inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 metes, que abasten un conjunt ampli de qüestions relacionades amb els canvis tècnics, institucionals i normatius requerits per assolir el desenvolupament sostenible. L’Agenda 2030 s’aplica a tots els països, integra les tres dimensions del desenvolupament sostenible (econòmica, social i ambiental), amb l’ambiciós propòsit d’erradicar la pobresa extrema i la fam.
Diversos ODS són altament pertinents per a la pesca i l’aqüicultura i el desenvolupament sostenible del sector dels productes marins en general. L’ODS 1 (Posar fi a la pobresa en totes les seves formes) i l’ODS 2 (Posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible) estan reflectits adequadament en la visió de la FAO sobre reducció de la pobresa, seguretat alimentària i agricultura sostenible.
Diverses metes de l’ODS 14 (Conservar i utilitzar en forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible; també conegut com “l’objectiu blau”) exigeixen mesures específiques en relació amb la pesca, tals com: reglamentar eficaçment l’explotació pesquera; posar fi a la pesca excessiva i la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (pesca INDNR); abordar les subvencions a la pesca; augmentar els beneficis econòmics de l’ordenació sostenible de la pesca i l’aqüicultura; facilitar l’accés dels pescadors a petita escala als recursos marins i als mercats; i aplicar les disposicions de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (CNUDM). Altres fites de l’ODS 14 s’ocupen de la prevenció i la reducció de la contaminació marina i la gestió i protecció dels ecosistemes marins i costaners, que també són prioritats importants per a la pesca i l’aqüicultura sostenibles.
L’aqüicultura, juntament amb altres formes de producció sostenible d’aliments, tenen el potencial i el compromís de ser part de la solució per aconseguir les fites del 2030. És per això que se l’ha anomenat “La Revolució Blava”. Tot i que hi ha consens internacional sobre el paper de l’aqüicultura en el present i el futur de la Humanitat, i aquest ha estat reconegut per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), també estem d’acord que queda molt per fer per enfrontar el desafiament que tenim davant nostre.
L’AQÜICULTURA I LA PESCA NOMÉS SÓN RESPONSABLES DEL 0,5% DE LES EMISSIONS DE CO₂
Tria proximitat, sostenibilitat i salut. Els peixos i les algues d’aqüicultura es conreen molt a prop teu. En menys de 24 hores arriben del mar o riu a la taula, mantenint les seves qualitats nutricionals i un sabor òptim.
Els productes d’aqüicultura han estat criats fent un ús eficient dels recursos naturals, des de la consciència que són valuosos i limitats.
El producte que consumeixes està lliure de metalls pesants i anisakis, és ric a Omega 3 i altres aminoàcids essencials, i t’ajudarà a portar una dieta sana i equilibrada a bon preu.
ODS 1. Fi de la pobresa
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), l’aqüicultura proporciona feina a més de 20 milions de persones al món i és una de les activitats que pot tenir un paper fonamental en la reducció de la pobresa: es pot fer a països en vies de desenvolupament a zones rurals on no arriba cap altre tipus d’inversió o activitat econòmica.
ODS 2. Fam zero
L’aqüicultura suposa una de les principals fonts de proteïna a moltes regions del món. Els oceans ens proporcionaran una gran part dels aliments nutritius que necessitem mitjançant el desenvolupament de noves formes d’aqüicultura sostenible, amb espècies i pinsos adequats, la maricultura (el cultiu de les plantes i animals marins), la producció de marisc i l’impuls macro-algues per a l’alimentació humana i animal, expliquen des de l’ONU.
ODS 12. Producció i consum sostenible
L’aqüicultura no s’estalvia de la petjada de carboni, ja que tots els sectors productius, inclosa aquesta activitat, generen gasos amb efecte d’hivernacle a través dels seus processos de fabricació, transformació, transport, emmagatzematge i comercialització dels seus productes. Tot i això, no tots els aliments d’origen animal tenen la mateixa contribució d’aquest tipus de gasos, i els peixos d’aqüicultura tenen unes emissions lleugerament per sota de les aus, i molt inferiors a les del sector porcí i boví.
ODS 13. Acció pel clima
Com totes les activitats humanes, l’aqüicultura ha de contribuir a lluitar contra el canvi climàtic. Això vol dir que s’haurà d’adaptar a l’increment de temperatures de l’aigua, als canvis als patrons de corrents, de vents, d’onatge, a la pujada del nivell del mar, a l’augment de floracions d’algues nocives…
ODS 14. Vida submarina
L’aqüicultura, a més de col·laborar en l’augment de les poblacions que viuen a les aigües, té la possibilitat d’ajudar a conservar les espècies que han estat exposades a una explotació excessiva per la pesca tradicional.
A la instal·lació i ubicació de vivers marins és important tenir en compte la possible existència d’espècies sensibles, com la posidònia, una planta aquàtica que es pot veure negativament afectada per les granges. Cada nova granja que es crea ha de fer un estudi previ d’impacte ambiental i descartar-ne els riscos.
La protecció dels ecosistemes on s’ubiquen les granges és essencial per a la mateixa explotació aqüícola. Els mateixos cultius requereixen el manteniment d’un medi natural, amb les millors condicions per al desenvolupament.
“HEM DE DEIXAR DE SER CAÇADORS AL MAR PER PASSAR A SER AGRICULTORS I GRANGERS. PERQUÈ AIXÒ ÉS LA CIVILITZACIÓ.” JACQUES COUSTEAU, 1973
I si parlem de la pesca en Catalunya, ens hem de remuntar als anys preguerra civil, fins als anys 1965-1970.
El 29 de desembre de 1961, FRANCISCO FRANCO, signa la llei “147/1961, de 23 de diciembre, sobre renovación y protección de la flota pesquera.”
“La gran importancia que para nuestra economía representa la pesca marítima aconseja que el Poder Público le preste especial atención para favorecer su desarrollo, ya que esta fuente de riqueza, alejada en gran parte de los límites naturales de nuestro territorio, es un bien común para todas las naciones, y supone para España, como partícipe de la comunidad internacional, un factor de extraordinario interés para su abastecimiento y su comercio exterior.
Estimándose necesario, por una parte, asegurar un nivel adecuado en el consumo de pescado fresco por habitante, y por otra, incrementar el que se destina a la industrialización, para aumentar las posibilidades de nuestro comercio exterior, es indispensable disponer de una flota eficiente y moderna, apta para realizar abundantes capturas con mínimos costos que permitirían no sólo estabilizar e incluso reducir los precios en el mercado interior, sino concurrir en el exterior a precios competitivos.
Para lograr este objetivo se precisa fomentar el desguace de las embarcaciones inadecuadas y sustituirlas por otras que, poseyendo las más modernas técnicas, tanto en los medios de captura como en los de conservación de la pesca, consigan aumentar el rendimiento por tonelada arqueo y explorar nuevas zonas y playas, cualquiera que sea su distancia a nuestras costas…”
Aleshores es donava la possibilitat d’augmentar la potència dels motors amb la possibilitat de sobreexplotació. Es passa de la pesca amb dos vaixells de vela arrossegant una xarxa amb poca potència a naus amb molta força. També s’introdueixen nous materials més resistents, i més tecnologia, però no es tenen en compte els hàbitats. Però es necessitava més peix per alimentar a més gent i intentar assegurar que el pescador es guanyés la vida.
En aquella època, el pescador comprava queviures per casa, amb la llibreta de fiar. Llibreta que l’hi donava el botiguer, escoltant al pescador dient: quan la mar pagui, pagaré!!
A Catalunya parlem d’arts de parada quan ens volem referir a la pesca artesanal. Aquesta pesca no se centra en unes poques espècies, sinó que el ventall d’espècies objectiu és molt gran.
Al decrement important la quantitat de tones de peix que és pesca a Catalunya amb arts de parada, molts hi donen la culpa a la sobrepesca, però els hàbitats marins han hagut de patir i pateixen, una constant aportació de productes contaminants i accions antropogèniques importants. A aquests decrements per temes biològics, físics i químics que venen de terra, hem d’afegir aspectes socials. El canvi de costums en la cistella de la compra, també té molt a veure. Ja no hi són les àvies que anaven cada dia a comprar peix fresc que després cuinarien per sopar. Hi ha hagut un decrement rellevant en el consum de moltes espècies de peix que es pescaven amb l’art de parada.
I als canvis socials hem d’afegir els actuals canvis econòmics. Sembla que és més crucial el turisme que la pesca local i de parada. Amb aigües molt transparents, platges molt netes, sorra sense fulles de posidònia, i moltes habitacions d’hotel enfront de la platja.
On són els bancs naturals de la petxina lluenta (Callista chione), la tellerina (Donax trunculus) i la “Tita” (Sipunculus nudus)???, recursos molt importants per la pesca local. Potser les dragues per regenerar platges s’han endut aquests espais de nutrició de biodiversitat??
Vicedegà del CBC
Referències:
- FAO
- Comisión Europea
- Consumer
Agraïment. Sr. Xavier Marquez