Ja podeu veure el seminari en línia:
Cal mantenir la vegetació ruderal en entorns urbans?
Els prop de dos mesos de confinament de la població humana derivats de la COVID-19 suposaren una naturalització dels entorns urbans que van sorprendre a moltes persones. Però la tendència a la naturalitat dels Parcs i Jardins de les ciutats no és nova, molts professionals analitzen i estudien els seus avantatges i inconvenients, per a la Biodiversitat i les societats humanes i tenim prou experiència per extreure’n conclusions.
En aquest seminari s’han donat a conèixer algunes de les experiències en aquest sentit, i els resultats de la seva implantació sobre la biodiversitat i la salut, analitzant els límits de la naturalització de les zones urbanes, en allò que s’ha anomenat “prats o herbassars urbans”
Participants:
- Presentador i Moderador:
- Sr- Eduard Martínez Garcia. Vocal de la Junta de Govern del CBC. Consultor Ambiental. CEO i Director Tècnic de COMEI, S.L.
- Ponents:
- Dr. Joan Pino, Director del CREAF, biòleg col·legiat, ecòleg de la vegetació i expert en herbassars ruderals.
- Sra. Dina Alsawi Abboud, Cap del Servei de Parcs, del Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
- Dr. Anselm Rodrigo, biòleg col·legiat, professor d’ecologia de la UAB i investigador del CREAF, expert en pol·linitzadors i relacions insecte-planta.
- Dra. Jordina Belmonte, biòloga col·legiada, professora de botànica i paisatge vegetal de la UAB i investigadora de l’ICTA, responsable de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya Presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i “Premi de Recerca i Investigació” del CBC el 2018.
La importància per a a biodiversitat de les zones ruderals ha quedat palesa a partir dels treballs presentats pel Dr. Pino a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i que han estat molt útils en el desenvolupament de les tècniques, presentades per la Sra. Alsawi, de transformació d’alguns dels principals parcs metropolitans transformant-los en prats gestionats per afavorir la biodiversitat, no només vegetal, sinó també l’animal, millorant les poblacions de les espècies pol·linitzadores més habituals, tot i que les més sensibles segueixen necessitant dels espais naturals menys humanitzats, però per a millorar l’estat de conservació dels pol·linitzadors cal pensar en les seves necessitats al llarg de tot l’any i oferir-lis més recursos que no pas únicament els tròfics, com va destacar el Dr. Rodrigo. No sembla però, que el canvi recent del sistema de gestió dels parcs urbans, afavorint la floració de les espècies de prats, hagi suposat un increment de la presència de pol·len a l’aire, com destaca la Dra Belmonte; destacant que enguany, amb un any atípicament plujós i amb una gran producció de pol·len no sembla que hagi suposat un increment destacat de les al·lèrgies observades, tot i que encara és d’hora per valorar els resultats d’aquest any.
Al llarg de la conversa posterior amb tots els ponents es recolliren les aportacions efectuades pels més de 130 assistents, es va concloure que el que convé per a la millora de la biodiversitat dels nostres parcs i dels pol·linitzadors no és tant la seva transformació en herbassars on les espècies ruderals puguin desenvolupar-se de forma natural, el que faria que tendissin a la seva lignificació; sinó la seva gestió, per afavorir que diferents àrees de les zones no construïdes de les ciutats i pobles puguin donar resposta a les necessitats de la població humana i la resta de les espècies. Les intervencions haurien de ser pensades per compatibilitzar els interessos, sovint contraris, de diferents membres de la comunitat. Una bona informació i educació ambiental a tots els nivell són, en aquest canvi de paradigma de gestió de les zones enjardinades, necessari i la participació dels biòlegs, tant en l’estudi dels efectes d’aquestes noves formes de gestió com en la divulgació entre els usuaris, esdevé de gran importància.
Aqui podeu veure el vídeo complert del seminari:
Organitza:
