LA COVID-19 I LA FAUNA SALVATGE
Durant aquest període de confinament per la Covid-19 han aparegut en els mitjans de comunicació i les Xarxes Socials freqüents notícies i vídeos, sobre fauna que freqüentava espais com pobles, ciutats, ports esportius, etc.
Cal dir que moltes han estat les notícies al respecte, i moltes també les que han estat fake news (notícies falses), tant pel que fa a la localització, com pel que fa a la data en la qual es produïa aquesta “invasió” d’espais humans per part d’animals salvatges.
Desconeixem la intencionalitat d’aquestes notícies falses, i si responen a una visió catastrofista per la qual l’entorn humà estaria sent envaït per poblacions animals; o a una visió idíl·lico-ecologista, en el sentit que s’està recuperant la fauna salvatge i les poblacions animals, perquè l’activitat humana esta aturada..
Des del Col·legi de Biòlegs hem cregut convenient sortir al pas d’aquestes notícies i ajudar a oferir una visió realista sobre el que està passant: En primer lloc volem deixar clar que pretendre donar la imatge que la fauna salvatge s’està recuperant a causa del confinament per la pandèmia de la Covid-19, no només és fals sinó al nostre entendre perillós, i que no ajuda a intentar plantejar una solució efectiva i real sobre el problema de la davallada de la diversitat biològica causada per les activitats humanes.
I en aquest sentit plantegem dues qüestions: La primera entendre el que està passant i la segona insistir en el plantejament d’una solució realista i efectiva.
Pel que fa a la primera i per entendre el que passa, ens volem basar per considerar-ho molt aclaridor i proper, en el seguiment quotidià de carnívors com guineu, geneta, fagina i teixó amb foto-trampeig que des de fa tres anys porta a terme en Jordi Ticó, en una zona periurbana del Baix Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. Una zona força humanitzada, i amb una intensa ocupació del territori per urbanitzacions i polígons industrials. Està clar que pel que fa a l’observació de la fauna salvatge aquesta es veu molt condicionada per aquests factors, tot adaptant-se la mateixa a la pressió humana i tot adaptant els seus costums bàsicament crepusculars cap a una activitat totalment nocturna, cercant les hores de màxima tranquil·litat i absència d’activitat humana.
Arran del confinament de la població a causa de la Covid-19 s’ha observat un canvi del ritme d’activitat crepuscular envers els hàbits més nocturns que havien assolit, tot començant la seva activitat una mitjana de tres hores abans que en els períodes anteriors. I res més. Els individus segueixen sent els mateixos i no hi ha hagut cap explosió demogràfica ni cap recolonització de territoris abans ocupats. I quan remeti el confinament i torni l’activitat i la presència humana, retornaran als seus hàbits anteriors.
Podríem extrapolar aquest exemple i passaria el mateix amb totes aquelles poblacions animals que han adaptat el seu comportament davant una disminució de la presència i activitat humana, i ampliant la seva presència quant a horaris i espais que deixava buida l’activitat humana.
I en segon lloc, i com a reflexió, la pandèmia més tard o més d’hora remetrà i el SARS-CoV-2 passarà a ser una més de les malalties amb les quals la nostra espècie haurà de conviure. I si no modifiquem el nostre comportament, la fauna salvatge i la biodiversitat en el nostre planeta seguirà tenint els mateixos problemes i patint la mateixa davallada que ha estat patint fins ara.
O realment aprofitem aquesta pandèmia per fer un plantejament seriós i realista sobre què representa i l’utilitzem com un “reset” com espècie i societat, o seguirem amb la mateixa situació, i no només pel que fa a la fauna salvatge i a la biodiversitat sinó a nosaltres mateixos. Així i en primer lloc, creiem que de forma immediata cal acabar amb els mercats d’animals salvatges d’arreu i el seu comerç i, tornem a repetir, no només per a protegir la fauna salvatge i la biodiversitat sinó a nosaltres mateixos.
El premi Nobel (1958) Joshua Ledeberg va dir que no sabia quin organisme va començar la vida, però que sí que sabia el que li posaria fi: un virus. I ara afegiríem que “escampat per la desídia humana”. I al respecte només un exemple i per nosaltres un motiu de profunda reflexió: Malgrat els milers de morts que tristament ha provocat, la Covid-19 presenta una letalitat relativament baixa. Imaginem-nos el mateix amb un virus amb la letalitat de la Verola o el VIH.
Alejandro de Juan Monzon. Biòleg. Col·legiat 21581-C
Vocal de la Junta de Govern del CBC.