Ús responsable de desinfectants viricides: protegim la nostra salut i el medi ambient.
En la contenció de la pandèmia de COVID-19 s’han extremat les mesures d’higiene, per evitar la presència de virions de SARS-CoV-2 en les superfícies que podem tocar amb les mans, des d’on poden passar als pulmons, a través de la boca, el nas o els ulls; també les mesures de distanciament entre persones han estat clau per reduir la velocitat de propagació entre els individus. El desconeixement previ de la virulència d’un virus desconegut i sense vacuna coneguda ha obligat a extremar les precaucions un cop, transcorreguts uns primers dies, al llarg dels quals, possiblement no se li va prestar l’atenció que finalment va demostrar que requeria.
L’ús de desinfectants amb efectes viricides és una potent eina per evitar la càrrega vírica, gràcies a la seva acció desnaturalitzadora dels àcids nucleics protegits per, en aquest cas, una membrana lipídica. Són àcids nucleics com els que tenim a les nostres cèl·lules, protegides per la mateixa membrana lipídica. L’efecte tòxic dels desinfectants sobre els virions, és el mateix que sobre els humans i la resta d’éssers vius. Per tant és necessari un ús responsable d’aquests productes tòxics, l’aplicació dels quals està regulada per la legislació espanyola[1] i europea[2].
Productes desinfectants. L’Estat espanyol publica i manté al dia la relació de productes[3] que poden ser utilitzats per a les desinfeccions en l’àmbit domèstic pel públic en general i a l’exterior per professionals, estableix qui són aquells que poden utilitzar aquests productes tòxics en espais públics i professionals: sempre persones que hagin rebut la formació establerta acreditada[4] i sota la supervisió d’un responsable tècnic amb la formació adequada, com la que tenen els biòlegs. D’aquesta forma, l’Administració Sanitària ordena i controla un sector d’activitat que manipula productes tòxics utilitzats per controlar organismes que afecten la salut humana, animal o vegetal o que pot posar en perill els bens materials i també registra públicament[5], en el Registro Oficial de Establecimientos y Servicios Biocidas (ROESB), totes les empreses autoritzades per dur a terme aquests tractaments, amb les mesures de protecció personal adequades per protegir-se dels productes tòxics emprats i els agents biològics contra els quals s’actua, i evitar els danys personals[6].
Desinfeccions descontrolades: Els darrers dies hem pogut veure com persones sense la formació adequada han fet intervencions de “desinfecció” sense cap criteri tècnic, ruixant carrers, espais públics i fins i tot platges, amb productes pretesament viricides, probablement hipoclorit sòdic o amonis quaternaris, en concentracions i presentacions no sempre autoritzades pels usos pels quals s’han dissenyat, per personal sense l’acreditació professional adient, sense supervisió tècnica i per serveis o empreses no registrades al ROESB. Els efectes sobre la salut i el medi ambient d’aquesta actuació sense control, animada per diverses administracions amb bona fe, pànic i desconeixement a parts iguals, poden haver estat, en molts casos, greument negatius.
Després de les aplicacions de desinfectants clorats que es van poder veure en els mitjans de comunicació d’arreu, la revista Science publicava el 10 d’abril[7] l’alerta sobre la toxicitat dels productes emprats als carrers de Wuhan i els seus efectes sobre els punts de subministrament d’aigua a la població. Els desinfectants clorats són precursors de trihalometans i àcids haloacètics i, en combinació amb el nitrogen com el de l’amoni quaternari, també emprat a les desinfeccions, poden reaccionar formant cloramines o N-nitrosodimetilamines, reconeguts productes tòxics pels organismes aquàtics i, alguns d’ells, carcinògens. Malgrat això, algunes administracions van seguir utilitzant-los, fins que la setmana passada va saltar la veu d’alarma a Andalusia, on la Junta va obrir un expedient[8] a una entitat local de Cadis per la “desinfecció” descontrolada de les seves platges.
En aquesta situació de por generalitzada, moltes empreses han impulsat la comercialització de diversos productes pretesament viricides, l’eficàcia dels quals no ha estat demostrada per a un ús ambiental. Davant els riscos per a la salut i el medi ambient que suposa la seva utilització, el Ministerio de Sanidad no els ha autoritzat com a biocides pel seu ús ambiental, fins al punt que ha publicat diverses notes respecte a l’ús dels arcs de desinfecció, l’ozó o la llum ultraviolada per evitar els riscos provocats pel SARS-CoV-2.
En el cas dels arcs de desinfecció, el Ministeri ha assenyalat que no existeix cap producte biocida autoritzat per nebulitzar sobre les persones, i fa referència especialment a l’ozó.
Ozó: Les propietats viricides de l’ozó són conegudes, es tracta d’un producte per esterilitzar espais i material quirúrgic utilitzat amb molt èxit. Malauradament, la concentració a la qual s’ha demostrat efectiu és tòxica també pels humans. Diversos estudis[9],[10] demostren com l’ozó, en concentracions superiors a 10 ppm mantingudes diverses hores, pot inactivar molts virus si es manté una elevada humitat relativa, malgrat que encara no s’ha demostrat l’eficàcia en la inactivació del SARS-CoV-2[11], tal com ha reconegut recentment l’Associació Internacional d’Ozó, dedicada a l’estudi d’aquest gas i els seus usos.
L’ozó aconsegueix el seu efecte germicida gràcies a la seva toxicitat, com tots els biocides. Es tracta d’un gas que, en l’ambient exterior té un valor objectiu acceptable per a la salut humana de 120 µg/m³ (0,06 ppm) [12] i en l’ambient de treball els valors límit ambientals acceptats (VLA-ED) per l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball[13] és de 0,05 a 0,2 ppm (segons l’esforç al qual es veu sotmès el treballador i el temps durant el qual ha de romandre en aquest ambient), es a dir 50 vegades inferior a la necessària per aconseguir una reducció significativa (d’algunes unitats logarítmiques) de càrrega viral.
Llum Ultraviolada: d’alta energia (la coneguda com UV-C que emeten les làmpades germicides), s’ha utilitzat amb èxit com agent per inactivar virus[14] i bacteris[15], però també són coneguts els seus efectes sobre a pell humana, com a responsable de provocar danys irreparables al DNA de la pell[16],[17], i per tant el seu ús ha de quedar limitat a espais sense presència humana, o amb la pell i els ulls protegits de la llum. Per altra banda, com és l’acció de la radiació lluminosa la que és germicida, amb la terbolesa, de l’aigua o de l’aire, perd eficàcia. Res fa pensar que la llum ultraviolada de baixa freqüència no hagi de ser efectiva per reduir la càrrega vírica present en l’aire o l’aigua, però per desinfectar materials opacs… possiblement no és la millor solució.
Biocides i EPIs: Tots els biocides ho són en tant que són productes tòxics, la major part d’ells poc selectius, i per tant el seu ús està regulat. Únicament poden ser utilitzats per personal, protegit amb els EPIs adequats, convenient format i sota supervisió tècnica per part de tècnics amb la formació adequada, com són els biòlegs. És molt important evitar l’ús de productes no autoritzats i aplica correctament els autoritzats per garantir la seva eficàcia i minimitzar danys a la població, els béns i el medi ambient, seguint els protocols i procediments preparats pels professionals acreditats per fer aquests tractaments a les actuacions a la via pública i als establiments. Evitar les desinfeccions compulsives, amb equips, maquinària i personal no preparat, és necessari per conservar la salut, la nostra i la del planeta, tot evitant una falsa sensació de seguretat que pot induir a rebaixar les condicions d’autoprotecció.
Amb la fase de desconfinament que tot just comença, siguem conscients, i confiem en els tècnics capacitats per ajudar-nos a superar aquesta pandèmia: el personal sanitari, els tècnics… i els aplicadors de plaguicides acreditats. Recordem que per reduir la propagació dels virus s’utilitzen productes tòxics, si no fos així no aconseguirien “matar-los”.
Eduardo Martínez Garcia. Biòleg 6.278-C
Vocal de la Junta de Govern del CBC
Consultor Ambiental.
CEO i Director Tècnic de COMEI, S.L.
[1] Real Decreto 1054/2002, de 11 de octubre, por el que se regula el proceso de evaluación para el registro, autorización y comercialización de biocidas.
[2] Reglamento (UE) nº 528/2012 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de mayo de 2012, relativo a la comercialización y el uso de los biocidas.
[3] https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/documentos/Listado_virucidas.pdf
[4] Real Decreto 830/2010, de 25 de junio, por el que se establece la normativa reguladora de la capacitación para realizar tratamientos con biocidas.
[5] https://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_actuacio/per_perfils/empreses_i_establiments/empreses_de_control_de_plagues/registre_oficial_destabliments_i_serveis_plaguicides_roesp/
[6] https://www.defensa.gob.es/gabinete/notasPrensa/2020/04/DGC-200427-congreso-comparecencia-gestion-defensa-coronavirus.html
[7] Zhang, H., Tang, W., Chen, Y. Yin, W, 2020. Disinfection threatens aquatic ecosystems, Science 10 Apr: 368: 6487, pp. 146-147
[8] https://www.europapress.es/esandalucia/cadiz/noticia-junta-abre-expediente-fumigacion-lejia-playa-zahara-atunes-cadiz-20200429153105.html
[9] Tseng, Ch & Li, Ch. 2008. Inactivation of Surface Viruses by Gaseous Ozone, Journal of Environmental Health, June; 70:10, pp. 56-63
[10] Hudson, J.B., Sharma, M. & Vimalanathan, S., 2008. Development of a Practical Method for Using Ozone Gas as a Virus Decontaminating Agent, Ozone: Science & Engineering, 31:3, 216-223
[11] https://www.ioa-pag.org/resources/Documents/EOC%20Files/IOA%20Coronavirus%20Statement.pdf
[12] Real Decreto 102/2011, de 28 de enero, relativo a la mejora de la calidad del aire.
[13] https://www.insst.es/documents/94886/188493/L%C3%ADmites+de+exposici%C3%B3n+profesional+para+agentes+qu%C3%ADmicos+2019/7b0b9079-d6b5-4a66-9fac-5ebf4e4d83d1
[14] McDevitt JJ, Rudnick SN, Radonovich LJ., 2012 Aerosol Susceptibility of Influenza Virus to UV-C Light. Appl Environ Microbiol; 78(6):1666–1669.
[15] Yin, R., et al., 2013. Light based anti-infectives: ultraviolet C irradiation, photodynamic therapy, blue light, and beyond, Curr Opin Pharmacol. October ; 13(5): 731-762
[16] WHO, IARC, 1992, IARC Monographs on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans Volume 55, Solar and Ultraviolet Radiation (https://publications.iarc.fr/_publications/media/download/1884/4a87c098b4b16dbb0dc18bd9a975ccffc8d8cc64.pdf)
[17] IARC, WHO, 2009, IARC Monographs on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans Volume 100D: Radiation (https://publications.iarc.fr/_publications/media/download/3045/d295876be020b721ff7209083d5782c910b2ed1e.pdf)
Foto Source : fumigacion png 8