ENTREVISTA A SERGI TUDELA

Director de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya

“Un cert activisme social és un deure de tot biòleg”.

 

Sergi Tudela i Casanovas (Barcelona 1969). Doctorat en biologia (ecologia pesquera) per la UdG. Llicenciat en biologia per la UB. Maîtrise en Océanologie Appliquée per la Universitat de Perpinyà. Ha realitzat recerca en l’àmbit de la pesca i de les ciències marines al CSIC. Autor d’una trentena d’articles científics i de diversos llibres i articles de divulgació, i membre del grup d’experts de la FAO responsables de la redacció de les ‘FAO Technical Guidelines on Ecosystem-based Fisheries Management’.

Ha treballat durant els darrers vint ants en l’àmbit de la governança marina i pesquera. Entre 2001-2015 va dirigir el programa de pesca del Fons Mundial per la Natura (WWF) a la Mediterrània, període durant el qual desenvolupà una intensa tasca internacional, tant pel que fa a polítiques europees com referent a processos regionals i globals. La seva tasca ha estat recollida a bastament en els mitjans de comunicació més prestigiosos, incloent National Geographic Magazine, BBC, Time Magazime, New York Times i Finantial Times, entre d’altres.

Des de gener de 2016 és director general de Pesca i Afers Marítims del Govern de la Generalitat de Catalunya.

El 2013 li fou atorgat el Guardó Internacional de WWF al Mèrit de la Conservació, i el 2015 va ser mereixedor de la Medalla del guardó de la Pesca Catalana.

 

Per què es va fer biòleg? Va ser vocacional?

Doncs sí, el meu va ser un cas clar de vocació. Des que jo recordo, ja de vailet, de ben petit, sempre m’ha atret amb passió el món natural. Jo era el nen “rar”, que estudiava amb un quadern a la mà el comportament dels coloms del barri mentre al pati de l’escola els companys jugaven a pilota. I quan a la facultat dubtava entre enfocar la meva carrera cap a l’ornitologia o bé l’herpetologia –ambdues disciplines em captivaven- va arribar l’enamorament definitiu amb el mar, allò que determinaria la meva trajectòria professional fins ara mateix. En l’oceanologia, primer, i en la pesca, després, vaig trobar la síntesi entre zoologia, ecologia, física, economia, sociologia, … I tot li dec a un programa Erasmus, un dels primers, que et proposava fer el cinquè any de la carrera a Perpinyà, amb titulació francesa inclosa, i l’estada de la Maîtrise allà del món on et volguessin. Irresistible per a una ment inquieta de poc més de vint anys, és clar.

Quines característiques creu que ha de tenir el biòleg?

De biòlegs n’hi ha –i n’hi ha d’haver- de moltes menes, si més no de tantes com “biologies” existeixen. Però, malgrat la diversitat de la nostra professió, sí que crec que hi ha alguns elements comuns, clau. Primer, la curiositat envers el món que ens envolta. També és important –si més no jo ho veig així- el compromís, el qual, en el fons, sempre serà un compromís social. Si volem conservar, o protegir, o perseguir allò que es diu “sostenibilitat”, cal fer-ho sabent que estem parlant no tant d’incidir sobre elements naturals sinó sobre els agents humans que incideixen sobre ells. I per a això cal comprendre per què passa el que passa, i com podem fer que passi una altra cosa. Digueu-li compromís, digueu-li “empatia social”. Igualment, quan estudiem els sistemes naturals, aquests ho són –naturals- només relativament, ja que l’acció humana sobre ells ha estat pregona i duradora. I finalment, la flexibilitat del marc mental, la capacitat d’allò que es coneix com a gestió adaptativa, també aplicada a la nostra tasca de recerca i professional. És bàsic!

Quin creu que és el paper del biòleg en la societat? Com hi pot incidir?

La nostra societat tolera l’analfabetisme científic d’una manera escandalosa, en un moment en què els reptes de sostenibilitat ambiental són cada cop més grans. Això és una tragèdia. Com a persona amb una clara consciència de la nostra posició en la natura i les seves implicacions profundes, crec que un cert activisme social és un deure de tot biòleg. Quelcom com el “Jurament Hipocràtic” del biòleg. Alhora, penso que és bo que aquesta implicació social del biòleg arribi al nivell de la gestió. Quants polítics i gestors són “de lletres” i quants “de ciències”, i quins són realment conscients de la necessitat de preservar (quan no de recuperar) els serveis ecosistèmics que sostenen els nostres sectors econòmics?

Quina part de la seva activitat actual està lligada a la Biologia?

Com a director general de Pesca i Afers Marítims és fonamental la gestió sostenible de l’activitat pesquera i aqüícola. L’estat de conservació dels recursos pesquers en el conjunt de la Mediterrània no és bo, i hi tenim molt a fer. En aquest sentit, hem impulsat un canvi profund en el paradigma de gestió pesquera, innovador a escala europea. Apostem per la cogestió a través de comitès amb participació paritària de l’administració, pescadors, científics, i tercer sector ambiental. Esperem veure’n els resultats els propers anys. També estem impulsant una política marítima catalana, la qual ha d’apostar per una economia blava que alhora sigui també verda, és a dir, sostenible. Crec que la meva formació científica com a biòleg m’ajuda enormement a entomar aquest grans reptes.

Què li aconsellaria a un futur biòleg?

Que sigui inquiet, que no escolti les veus d’aquells que li diuen que s’ho repensi perquè acabarà fent de cambrer! També que sigui conscient que els estudis sempre deceben aquells que hi entren per vocació, per tant, que rebaixi les expectatives i que estigui disposat a desenvolupar i cercar per ell mateix allò que li interessa i el motiva. I, sobretot, que faci, faci, faci … Com més fas més n’aprens, més coneixes i millor saps realment què vols.

Què creieu que aporta el Col·legi a la professió i a la societat?

El Col·legi contribueix, sens dubte, a afermar el prestigi social de la professió i la confiança dels professionals, que no és poc.