ENTREVISTA A MARIÀ MARTÍ. 

Director del Parc Natural de la Serra de Collserola.

“Els biòlegs tenen una  visió àmplia del món i de la vida que és necessària a l’hora de prendre decisions vitals”

 

Marià Martí Viudes és va llicenciar amb grau en Biologia l’any 1975 i es va doctorar el 1979 en Ciències Biològiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1993 és director gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, creat amb la intenció de fer compatibles la conservació dels recursos naturals i l’equilibri ecològic d’aquest espai natural amb la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans

Anteriorment havia desenvolupat el càrrec de gerent de l’entitat pública Consorci de Formació i de Iniciatives Professionals de Medi Ambient i Patrimoni de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Abans de dedicar-se a la gestió pública va ser consultor ambiental i director del Departament d’Higiene i Microbiologia Aplicada de l’empresa de serveis SAEL (Barcelona), filial de la multinacional danesa INTERNATIONAL SERVICE SYSTEM, dedicada a la prestació de serveis en hospitals en els àmbits de control ambiental, gestió de residus, neteja i desinfecció, i director tècnic de l’empresa SHIMSA, dedicada a l’organització, direcció i prestació de serveis d’hostaleria i realització d’estudis de microbiologia ambiental i de control, en hospitals.

La seva trajectòria professional l’ha dit a ser secretari general de la entitat ambientalista Fundació Ecomediterrània entre els anys 1995 i 2004. Actualment, i des del 1997,  és secretari general de FEDENATUR , la Federació Europea d’Espais Naturals i Rurals Metropolitans i Periurbans, entitat que aplega set països i que té com a objectiu la protecció i valorització d’espais naturals i rurals propers a entorns urbans i el desenvolupament d’estratègies que permetin la seva conservació i el seu desenvolupament sostenible.

Per què es va fer biòleg? Va ser vocacional?

Crec que la biologia només pot ser vocacional. No crec que cap biòleg hagi decidit fer d’aquesta professió la seva vida per diners. El que ens impulsa realment és la curiositat, la voluntat de conèixer quin és l’origen de la vida. I a partir d’aquí s’obre un ventalls enorme de possibilitats: botànica, zoologia, genètica, microbiologia, química, biologia molecular, virologia, ecologia…

És un món gairebé tan inabastable com la pròpia vida. Aquesta diversitat que d’alguna manera no fa res més que estimular la curiositat, va ser determinant a l’hora de decidir-me pels estudis de biologia.

Quines característiques creu que ha de tenir el biòleg?

Evidentment cal disposar d’habilitats en camps com les matemàtiques, la física o la química. I també capacitat de comunicació tant oral com escrita suficient com per poder explicar temes complexes d’una manera entenedora, i evidentment poder-se desenvolupar en altres idiomes, doncs molta de la informació acadèmica que s’acaba utilitzant està en altres llegües, fonamentalment anglès.

Però més enllà d’aquestes habilitat operatives, la característica principal que ha de tenir un biòleg es la capacitat de fer-se constantment preguntes, és això el que ens obre les portes a noves recerques que ens acosten a nous coneixements.

Quin creu que és el paper  del biòleg a la societat? Com hi pot incidir?

Els biòlegs tenen un paper important a jugar en un moment on existeix una creixent preocupació al si de la nostra societat respecte la necessitat de preservar el medi ambienti de tenir cura d’allò que ens envolta.

La conservació del medi ambient i dels espais naturals, si ens ho prenem seriosament, passa necessàriament per un coneixement profund del nostre entorn que només es pot adquirir des de la biologia. Sobretot pel la seva vocació holística, que permet estudiar des de les diferents formes de vida i la manera en que es relacionen, fins les condicions socials i econòmiques dels grups humans que viuen en contacte directe amb la natura.

Hi ha poques professions que ofereixin aquesta visió àmplia del món i de la vida que ens és tant necessària a l’hora de prendre les decisions que calen per afrontar els greus problemes ambientals que viu el nostre planeta.

Quina part de la seva activitat actual està lligada a la Biologia?

Des del 1993 la meva feina com a director gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola està bàsicament orientada a la gestió. Però parlem d’una gestió estretament vinculada a la natura, destinada a preservar la biodiversitat d’un lloc tan especial com és el parcs de Collserola, i que es tradueix en estudis i seguiment de la fauna existent en per millorar el coneixement de les espècies i conèixer quin és l’estat dels seus hàbitats.

També fem recerca destinada a conèixer quina és la resposta dels diferents ecosistemes existents al parc davant pertorbacions naturals, com poden ser incendis o nevades, o altres derivades de la forta pressió humana en aquest medi.

I també fem una tasca molt important de divulgació i sensibilització a través de la informació als medis o activitats destinades als visitants, així com participant a fòrums de caire científic. Crec que no hem d’oblidar mai que aquesta tasca de difusió és una de les més importants dins de l’àmbit de la biologia.

Què li aconsellaria a un futur biòleg?

Que sigui perseverant, que busqui entre les moltes possibilitats que ofereix aquesta professió aquell camp on es trobi més a gust.  I a partir d’aquí que gaudeixi. La biologia és una carrera complexa, que té el gran avantatge de que no només l’objectiu final mereixi la pena, també el camí a seguir acostuma a ser apassionant i a oferir gratificacions importants.

Què creieu que aporta el Col·legi a la professió i a la societat?

Una cosa tan important com és el propi reconeixement social de les nostres feines. Representar i donar veu als col·legiats és una tasca importat per poder aconseguir que allò que fem en els diferents sectors on els biòlegs tenim presència es valori com cal. Sobretot en un món que té molts problemes la solució dels quals passa necessàriament per la biologia. Parlem de temes mediambientals, però també de l’estudi de microorganismes a partir del qual, per exemple, poder trobar tractaments a determinades malalties.

Per no parlar de qüestions més corporatives, i igualment necessàries, com la defensa dels interessos propis de la professió.